El camagroc també es coneix com a vaqueta de pi, rossinyolic, rossinyol de pi, picornell o ginestrerola, però el seu nom científic és “cantharellus lutescens” i és un dels bolets més preuats perquè no es corca i és fàcil de conservar. De fet, un cop nets, podem congelar-los i mantenen força bé les qualitats.
Què vols saber dels camagrocs o rossinyols?
- “Cantharellus lutescens”
- Com identificar un camagroc?
- On trobar camagrocs a Catalunya?
- Com netejar els rossinyols o bolets de pi?
Cabtharellus lutescens
El camagroc té un barret amb forma d’embut i amb un contorn ondulat. És de color marró però el peu, com el seu nom indica, és groc i llarg. És un bolet més aviat petit i, a tot estirar, el seu barret pot arribar a fer uns sis centímetres de diàmetre. De llarg, no acostuma a passar dels 10 centímetres.
Com identificar un camagroc?
El camagroc és un bolet que floreix en grans colònies a les molsoses obagues. La cara superior del barret és fosca i amb contorns ondulats i la inferior és de color ataronjat o groc, igual que el peu. No té làmines, però sí rugositats. La carn és elàstica i desprèn una olor molt característica.
On trobar camagrocs a Catalunya?
El camagroc és un bolet de tardor. Es pot trobar des d’inicis de setembre fins a l’inici de les gelades. Acostuma a florir en terrenys calcaris de boscos de coníferes, sobretot d’avets i pinars —pi roig i pi blanc—. Acostuma a formar grans colònies. El rossinyol es pot trobar a moltes comarques, sobretot del Prepirineu i de la Catalunya central:
- la Cerdanya
- el Ripollès
- el Solsonès
- el Berguedà
- el Bages
- la Garrotxa
Com netejar els rossinyols o bolets de pi?
En general, amb la majoria de bolets, no s’aconsella netejar-los sota un raig d’aigua. És més adequat, per tal de conservar-ne tots els sabors, treure’n la pinassa i les restes de sorra quan encara estem al bosc, on tenen una funció important.
Un cop a casa, amb l’ajuda del ganivet es pot tallar una mica la base del peu si encara tenen restes de sorra. Amb l’ajuda d’un drap o paper de cuina humit es pot acabar de treure les fulles més enganxades. Amb un altre drap o paper de cuina sec els assequem i els traiem l’excés d’humitat. Ara només caldrà cuinar-los.