El cep, “boletus edulis“, també conegut com a sureny, és un dels bolets que trobem a Catalunya però també a molts països europeus. Té el barret en forma de paraigua per la part superior i pla per sota, de color marró clar i amb una textura esponjosa. La superfície és viscosa i presenta rugositats.
El peu és de color robust, de color marró més clar que el barret, tirant a blanquinosa, quan el cep és petit, i més groguenca, quan el cep és més gran. La carn és blanquinosa i desprèn una olor força característica.
què vols saber dels ceps?
- “Boletus edulis”
- Tipus de ceps
- Com identificar un cep sense confusió?
- On trobar ceps a Catalunya?
- Com netejar els ceps?
“Boletus edulis”
El nom científic prové del llatí i significa “comestible”. Es pot trobar a molts indrets, ja que té molta capacitat de creixement. És fàcil de reconèixer per la seva forma, molt característica, amb el peu robust i el capell marró. Pot arribar a ser molt gran, amb un barret de fins a 30 centímetres i un peu de fins a 20 centímetres.
Tipus de ceps
Una de les característiques dels ceps o surenys és que la seva carn no s’oxida en tallar-la, és a dir, manté el color blanquinós, encara que n’hi ha quatre tipus diferents:
- Cep blanc o sureny blanc (“boletus edulis“): que és el descrit anteriorment i el més conegut.
- Cep vermell o sureny vermell o cep pinícola (“boletus pinophilus”): té un color més vermellós al capell, enlloc de marró i creix a la primavera i, si la pluja acompanya, s’acaba de desenvolupar durant la tardor. També és de la família dels boletals. És típic de boscos amb coníferes, sobretot pi roig i pi negre. De vegades, també en fagedes. Per trobar-ne a la primavera caldrà buscar en zones pirinenques, preferentment per damunt dels 1.500 metres. A la tardor es podran trobar a cotes més baixes.
- Cep o sureny d’estiu (“boletus aestivalis”): es troba en boscos d’alzina, roure, avet, pi i faig. També és una espècie termòfila, és a dir, que surt després d’algunes pluges, però desapareix amb l’arribada del fred.
- Cep o sureny fosc o de terra baixa (“boletus aereus”): el diferenciarem de la resta de ceps perquè és el que té el barret d’un color marró més fosc, gairebé negre. Creix a final de primavera i principi d’estiu, sempre després de la pluja. També a principi de setembre se’n poden trobar, però amb l’arribada del fred serà més difícil que floreixi. Es troba en boscos mediterranis d’alzina, alzina surera, roure i castanyers, sempre en terrenys àcids i amb pedres. Gairebé sempre es troba en llocs encarats a solell i entre els 600 i els 1100 metres, difícilment en altituds més elevades.
Com identificar un cep sense confusió?
Els ceps o surenys es caracteritzen per tenir la carn blanca, que no s’oxida i no canvia de color després de tallar-la. També per tenir porus a sota el barret, enlloc de làmines com el rovelló i molts altres bolets. Aquests porus són blancs quan el bolet és jove, però són més grocs quan el bolet és madur.
El peu és gruixut quan l’exemplar és jove, tot i que es va allargant i aprimant a mesura que creix. La carn és dura quan l’exemplar és jove i es va estovant a mesura que creix. Té un gust dolç i un aroma molt característic.
On trobar ceps a Catalunya?
Els ceps es fan a molts boscos, tant de pinedes com fagedes, rouredes, alzinars i castanyers. S’acostuma a trobar des de finals d’estiu i durant bona part de la tardor, encara que amb l’arribada de les primeres glaçades ja és més difícil trobar-ne. Per aquest motiu, en anys freds, a principi de novembre, ja no se’n troben gaires a l’alta muntanya i cal desplaçar-se cap a altituds mitges. Preferentment creixen en terrenys silicis.
El “boletus edulis” el podrem trobar a moltes comarques i a molts indrets de Catalunya, principalment a:
- Pirineus i Prepirineu
- Montseny
- el Montnegre-Corredor
- el vessant sud de les Gavarres
- el massís de Cadiretes
- Montserrat
- serra de l’Ordal
- Ports o muntanyes de Montsant i Prades
Com netejar els ceps?
Igual que en el cas dels rovellons, no s’aconsella netejar els ceps amb aigua. És més aconsellable utilitzar un drap humit, o un tovalló de paper o paper de cuina. També un altre de sec. Amb el drap/tovalló/paper humit traiem les restes de fulles que hagin pogut quedar enganxades al bolet i amb el drap/tovalló/paper sec l’assequem.
Amb un ganivet podem tallar una mica la base del peu i també treure-li l’esponja de sota el barret si és de color groc, de tal manera que només ens quedarà el barret blanc.
Abans de fer tot això, però, un cop encara estem al bosc, s’aconsella netejar el peu de terra i pedres que puguem treure i que quedin al bosc, on tenen un funció.
