Previsió 22-27 novembre 2022

La tardor avança, els dies s’escurcen i la temperatura va reculant de mica en mica. Els colors de tardor es van imposant de forma gradual en l’arbrat caducifoli, enguany castigat durant els mesos d’estiu a causa de la calor i la sequera.

Els tons de tardor als arbres caducifolis solen iniciar-se habitualment a principis d’octubre a les cotes mitjanes i altes dels Pirineus. A mitjans de mes es comencen a fer visibles a les valls i, al llarg del mes de novembre, s’acaben estenent també per la terra baixa i fins i tot el litoral.

A la pràctica, però, la data d’inici de canvi de color de les fulles i el punt òptim cromàtic solen variar d’un any a un altre, en certa manera a causa de la meteorologia. A la ciutat de Barcelona els tons tardorencs no solen fer-se evidents de forma general fins a mitjans o finals del mes de novembre.

Exemplar d’auró el 19 d’octubre a l’Alt Berguedà

Aquesta setmana…

Els Pirineus

Les altes temperatures d’aquesta tardor han frenat i alterat l’avanç de la tardor als boscos pirinencs. La temporada ha avançat de forma molt irregular enguany. Els colors de plena tardor van de baixa a totes les cotes de les muntanyes, la ventada de nord de principis de setmana ha fet caure les fulles que quedaven. El punt òptim cromàtic ja ha passat.

Els bedolls, pollancres, trèmols i cirerers deixaven veure encara els colors típics de tardor, grocs i vermells respectivament a mitjans de novembre, fins i tot en cotes mitjanes i altes.

Les fagedes del Berguedà i punts del Solsonès i del Ripollès van assolir el punt òptim cromàtic durant la primera desena del mes de novembre. A mitjans de mes molts exemplars es mostraven despullats, sobretot a cotes altes, però encara mantenien els colors vius les fagedes de zones baixes o més resguardades. Actualment, després del vent i la pluja de principis de setmana, es mostren majoritàriament despullats.

Al fons de les valls pirinenques també es van despullant els arbres, van caient de trèmols, aurons, blades i pollancres. Els roures mostren les fulles entre grogues i marrons.

El Montseny i la Serralada Transversal

A les fagedes del Montseny-Guilleries i de la Serralada Transversal s’ha assolit recentment l’òptim cromàtic, un xic més tard que als Pirineus. Malgrat això, el vent de principis de setmana també n’ha fet caure de forma massiva bona part de fullatge.

Convé recordar que el massís del Montseny, així com punts dels Prepirineus, es va veure força perjudicat aquest estiu per la sequera: molts arbres van canviar de color abans d’hora o es van assecar. Va ser el cas, sobretot, de l’alzinar i la sureda. També alguns faigs van perdre part de les fulles de forma prematura.

Les castanyedes del Montseny i el Montnegre també van patir força els efectes de la sequera i la calor de l’estiu.

Fageda d’en Jordà

La fageda d’en Jordà, a la Garrotxa, sempre va més endarrerida que les fagedes del Montseny i del Pirineu oriental. El seu millor moment arriba ara, a finals de novembre.

Cal tenir present que acostuma a ser la darrera a mostrar els tons de tardor a causa de la baixa altitud (400-500 m).

Caducifolis de terra baixa i zones urbanes

Fora dels Pirineus i els Prepirineus es fa notar de ple la tardor a l’arbrat. Els colors es fan presents en bona mesura a l’arbrat urbà de viles i ciutats de l’interior del país, així com als fruiters de Ponent. També arriba ara, a finals de novembre, l’òptim cromàtic en ciutats del litoral com Barcelona.

També comencen a canviar de color els roures, un xic abans que altres anys probablement a causa de la manca de pluges.

Exemplars de roure acolorits entre alzines a la Conreria (Serralada Litoral) el dia 2 de novembre

Fagedes dels Ports de Tortosa

Al massís dels Ports de Tortosa, a l’extrem sud del país, trobem petites fagedes, considerades les més meridionals d’Europa. El punt òptim ja ha passat, en bona mesura a causa dels aiguats dels dies 11 i 12 de novembre i les fortes ventades.

Quins factors determinen el canvi de color de les fulles?

El fred, en efecte, és un dels factors que determinen el canvi de color de les fulles, però no és ni de bon tros l’únic.

En realitat, el canvi de tonalitat de les fulles és l’efecte visual d’un conjunt de processos fisiològics complexos que es produeixen a l’interior dels arbres. L’inici d’aquest procés depèn de diversos factors, els més determinants dels quals són la disminució de la temperatura i les hores de llum, però també factors com el vent i la presència de pluja.

Quan es donen determinades condicions es produeixen uns canvis hormonals interns dins l’arbre que s’encarreguen primerament d’aturar la producció de clorofil·la, el pigment que dona el color verd als arbres. La radiació ultraviolada del sol degrada la clorofil·la i permet que aflorin gradualment altres elements químics (pigments) que donen els diversos colors de tardor com els carotens (taronges) i els antocians (vermells), entre d’altres.

Cada arbre té uns elements o altres a les fulles i en diferents proporcions, un fet que implica l’aparició de diverses coloracions de tardor. El punt òptim cromàtic es produeix entre el moment en el qual desapareix la clorofil·la de les fulles i el moment en el qual el vent les fa caure.

Dies de sol, fresca i sense grans descensos de temperatura afavoreixen els millors colors de tardor”
Joan Guitart, cap d’Arbrat de Parcs i Jardins

La pluja, el vent i la temperatura baixa (glaçades) poden fer caure les fulles abans d’hora.

Fulles vermelles d’un cirerer