El rovelló és un dels bolets més apreciats a casa nostra i segurament el bolet comestible més conegut. A banda d’aquest nom també es coneix com esclata-sang, vinader, rovelló de solell, pebràs, pinenc, pinenca o paratge. A Catalunya hi ha cinc tipus de rovellons, però el més conegut, és el “Lactarius sanguifluus”.
Què vols saber dels rovellons?
- “Lactarius sanguifluus”
- Tipus de rovellons
- Com identificar un rovelló?
- On trobar rovellons a Catalunya?
- Com netejar els rovellons?
“Lactarius sanguifluus”
El nom científic del rovelló és “Lactarius sanguifluus” i es diu així perquè, quan es talla, deixa anar un líquid de color vermellós, semblant a la sang i que en poc temps es torna més verdós. La traducció literal del nom llatí significa “que té llet i que raja sang. De fet, aquest líquid que segrega en tallar-lo o trencar-se és una bona manera de detectar que és un rovelló i que no ens hem equivocat de bolet.
Tipus de rovellons
Tots els tipus de rovellons formen part de la família de les russulàcies i acostumen a créixer durant la tardor, normalment entre el mes de setembre i final d’any. Són aquests:
- Rovelló (“Lactarius sanguifluus”)
- Rovelló vinater (“Lactarius vinosus”): Creix només a sòls àcids, propers a la costa i és molt amic del pi pinyoner, però també de boscos on es barregen amb l’alzina. La principal diferència amb el “sanguiluus” és que aquest rovelló desprèn un líquid, en tallar-lo, d’un vermell més fosc, similar al vi negre.
- Rovelló d’avet (“Lactarius salmonicolor”): com el seu nom indica, és propi de boscos d’avets. Té un color menys vermellós que el “sanguifluus” i el “vinosus”. És d’un color similar al salmó. Creix en boscos tancats i ombrívols, però humits, per això és propi de boscos d’avets, amb corriols o rius propers.
- Rovelló de pi negre (“Lactarius queticolor”): que igual que l’anterior, creix en boscos específics, però en aquest cas de pi negre. El seu color tira una mica més cap a tonalitats grisoses, encara que el líquid que desprèn en tallar-lo és també ataronjat o vermellós.
- Pinatell (“Lactarius deliciosus”): és un bolet de la mateixa família que els rovellons, és el més fàcil de trobar perquè es forma a qualsevol bosc de pins de Catalunya.
Com identificar un rovelló?
Per reconèixer un rovelló n’hi ha prou de veure si, quan es talla, desprèn aquest líquid de color vermellós, que és una mena de làtex. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creixen s’aplana. Al barret també s’hi dibuixen formes concèntriques més fosques i a la part inferior hi ha unes làmines molt fines i juntes. El peu del rovelló és gruixut i acostuma a tenir unes taques una mica més blanquinoses.
On trobar rovellons a Catalunya?
- El rovelló acostuma a trobar-se en boscos calcaris i pedregosos, normalment, sempre a prop de les coníferes, majoritàriament pins o avets.
- El rovelló vinater acostuma a trobar-se al Maresme, el Gironès, el Baix Empordà o al Priorat.
- El rovelló d’avet el podrem trobar, sobretot, en boscos d’avets del Pallars, la Vall d’Aran i la Cerdanya.
- El rovelló de pi negre creix en altituds altes, de vegades fins i tot per sobre dels 2.000 metres i és dels primers a créixer i, en anys propicis, ja en surten a l’agost. Per buscar-ne ens haurem de desplaçar cap a les muntanyes dels Pirineus.
- El pinetell es pot trobar a la majoria de boscos catalans, tan els del Montsant, Collserola, Montsec, Alberes, Cadiretes, Montseny, etc.
Com netejar els rovellons?
- La primera norma d’un bon boletaire és no malmetre el bosc i quan trobem qualsevol bolet cal fer una primera neteja al bosc mateix, just després de collir-lo: cal treure’n les fulles que pugui tenir a sobre i la sorra que hagi pogut quedar al peu. D’aquesta manera al cistell només hi guardarem bolets, sense sorra ni fulles.
- També és important anar al bosc amb cistell de vímet i no bosses de plàstic. La raó és que quan caminem pel bosc amb el cistell poden caure restes de sorra i espores de la nostra collita, mentre que les bosses de plàstic acumulen tot el que recollim i després a casa ens trobarem moltes restes orgàniques que el bosc necessita i que nosaltres llençarem a les escombraries. Passa el mateix si posem un plàstic o un paper de diari al cul del cistell.
- Quan guardem els bolets al cistell s’aconsella posar-los amb les làmines del barret mirant cap avall. D’aquesta manera evitarem que hi entri sorra i facilitarem la dispersió de les espores. Hi ha qui utilitza un cistell amb tapa o fa servir una peça de roba de cotó per tapar els bolets. Aquesta mesura està bé perquè així evitem que els rovellons s’embrutin al caminar pel bosc.
- Un cop a casa cal evitar netejar els rovellons sota un raig d’aigua i es recomana utilitzar paper de cuina o tovallons de paper per treure’n les impureses, amb cura. Es tracta d’humitejar un paper per treure les fulles més enganxades i utilitzar un altre paper sec per assecar-los. La raó per la qual es recomana no mullar els rovellons és que un excés d’aigua provocaria que, a l’hora de cuinar-los, el rovelló quedés bullit en lloc de fregit i perdria gust.
