bolets 2020

A punt per a la temporada de bolets 2020? L’inici de la tardor astronòmica, el 22 de setembre, acostuma a ser, per a molts, sinònim de l’inici de temporada per anar a collir bolets. L’any passat no va ser gaire bo, però la previsió per a la temporada de bolets 2020-21 evoluciona molt millor en alguns indrets. Si no saps on trobar bolets aquesta setmana i tens pensat anar-ne a buscar, t’expliquem els millors llocs per anar-ne a collir a prop de Barcelona i les principals característiques per identificar rovellons, ceps, camagrocs, rossinyols, llenegues i evitar els bolets tòxics!

Previsió de la temporada de bolets 2020

La temporada de bolets comença tradicionalment a l’alt Pirineu a l’estiu. L’estiu, però, enguany va ser força sec al Pirineu Occidental, però va ploure molt en punts del Prepirineu i el Pirineu Oriental. Al setembre podríem dir, en general, que va ploure suficient al Pirineu i el nord del país, i la temporada va començar amb puntualitat en aquestes zones, amb força normalitat.

Aquest novembre està sent càlid i sec, però la menor afluència de visitants al bosc, arran del confinament perimetral, facilita que encara es puguin trobar alguns bolets, sobretot al Pirineu, aproximadament dels 1.500 metres en avall (depèn del vessant de la muntanya) i també a força zones de mitja muntanya del nord del país. Convé mirar on ha plogut els darrers 15 dies o 1 mes, i sobretot si ha fet o no vent.

A Collserola i les muntanyes del litoral central no hi gaires bolets malgrat les pluges de finals d’octubre que sí en van facilitar algunes florides.

Els bolets que més es troben aquests dies són rovellons i ceps. Potser també algun ou de reig. El cep, o sureny, deixarà de florir amb l’arribada del fred més acusat, almenys a cotes altes. Potser encara se’n podran trobar a cotes mitjanes.

Primers bolets comestibles, al setembre

El rovelló és el bolet més buscat. Els boscos de les comarques del Maresme, la Selva, el Gironès i l’Empordà són alguns dels més propers on se’n poden trobar, generalment a partir dels 1.000 metres d’altura, encara que a mesura que arribi el fred més intens la cota baixarà i també se’n trobaran en cotes molt més baixes de les Gavarres, el Montseny, les Guilleries, Collsacabra, el Baix Moianès, l’Alt Maresme o Collserola. Zones una mica més llunyanes, com el Montsec o les muntanyes de Prades, també són bones productores de rovellons.

rovellons

El ceptambé conegut com a sureny, és un dels bolets més abundats a Catalunya. És de color marró clar i amb una textura esponjosa i té el barret en forma de paraigua per la part superior i pla per sota. A més té una textura viscosa i es pot identificar fàcilment per la olor forta que tant el caracteritza. Pot arribar a ser un bolet molt gran, amb un barret de fins a 30 centímetres i un peu de fins a 20 centímetres.

cep bolet

Els ous de reig i els surenys són bolets que es troben en boscos assolellats de sureres, roures, alzines i castanyers, entre els 300 i els 1.100 metres d’altura. Les zones més fructíferes d’aquestes espècies són la cara sud de les Gavarres, el massís de Cadiretes, la cara sud del Montseny, el nord del Maresme, les muntanyes de Prades, el Montsec o el port de Comiols. El camagroc també es troba en aquestes zones, però als vessants més obacs i en cotes una mica més altes, entre els 850 i els 1.700 metres. En aquest cas, haurem de buscar en boscos de pi roig, avets i faigs.

La varietat de bolets rossinyols són de color groc. El barret del rossinyol es va aplanant a mesura que creix i també es va tornant una mica més marró. Cal tenir especial cura en no confondre els rossinyols amb la gírgola d’olivera, un bolet tòxic que provoca trastorns gastroindestinals i evitar també creure rossinyol el conegut com a fals rossinyol, més ataronjat que el rossinyol i amb làmines a la part inferior del barret, no pas plecs. Guia sobre els rossinyols.

rossinyols al bosc

La llenega és un bolet comestible que també es coneix amb el nom de llenega negra, senyoreta, pegalosa, mocoses o caramelloses. El seu nom científic indica precisament que porta humitat i és Hygrophorus, per això la seva viscositat. Precisament la mucositat que cobreix les llenegues és una protecció natural per impedir la posta d’ous d’alguns insectes. A part de la llenega negra també existeix la llenega blanca, una mica més petita que la negra i el color del barret és entre groc i blanc. Si en vols saber més sobre aquests bolets pots consultar la guia de les llenegues per poder identificar-les i saber on trobar-les.

  • Trompetes de la mort i carlets

Zones fructíferes de trompetes de la mort són localitats amb sòls amb PH àcid del nord de la Selva, el Vallès Oriental, el Bages, el Penedès i el Tarragonès. Als Pirineus, en canvi, no en creixen. Sempre són en vessants ombrívols i humits d’alzinars, rouredes, fagedes o castanyers; mai entorn de pinedes.

Altres llocs idonis on trobar trompetes de la mort són les Alberes, les Gavarres, el Montnegre i el Corredor, Collserola, el Montseny i les Guilleries. Tota la zona propera al pantà de Sau també és un bon indret on buscar-ne.

Els carlets són uns altres bolets que també podem trobar en alzinars, rouredes i fagedes, per exemple del Moianès. Creixen en grans clapes que reben el nom d’escarleteres.

  • Fredolics i llengües de bou

Ara no és bon moment per trobar alguns fredolics i llengües de bou, ja que la temperatura encara és massa alta per facilitar-ne les florides.

A Catalunya hi ha 50 espècies de bolets, de les quals set són mortals. De fet, el 14 % dels casos sospitosos d’intoxicació per bolets donen positiu. A continuació detallem els principals bolets tòxics i verinosos:

    • Farinera borda (“Amanita phalloides”), que s’acostuma a trobar al bosc

farinera borda bolet

    • Lepiota brunneoincarnata”, fàcil de veure en parcs urbans

Lepiota brunneoincarnata

    •  “Galerina marginata”

Galerina marginata