bolets 2021

La temporada de bolets 2021-22 ja és aquí! Si no saps on trobar bolets aquesta setmana a Catalunya i tens pensat anar-ne a buscar, t’expliquem els millors llocs per anar-ne a collir prop de Barcelona i les principals característiques per identificar rovellons, ceps, camagrocs, rossinyols i llenegues i evitar els bolets tòxics!

Previsió de la temporada de bolets 2021-22

La temporada de bolets a Catalunya va començar enguany força més tard de l’habitual a causa d’un estiu eixut, marcat per la calor intensa i una onada de calor gairebé històrica a l’agost, i per una primavera irregular. Tot això ha dificultat la sortida de bolets als boscos catalans i la temporada va començat fins a un mes més tard de mitjana als Pirineus. Només en alguns sectors dels Pirineus i el Prepirineu oriental, així com l’entorn dels Ports, va ploure amb certa regularitat al llarg de l’estiu. A Barcelona, l’Observatori Fabra va tancar el 2021 com l’any més sec dels seus 107 anys d’història.

El mapa sobre l’estat de la sequera (índex de precipitació estàndard) dels darrers sis mesos del Servei Meteorològic de Catalunya evidencia que la sequera és molt important (excepcional) a molts sectors del litoral i el prelitoral central i nord. Les condicions per als bolets són aquí, per tant, de moment poc favorables.

Tan sols sectors dels Pirineus i del terç nord, així com de l’extrem sud del país, queden al marge d’aquest escenari i aquest inici de 2022 ja es poden trobar els primers marçots.

La manca de precipitacions arreu, així com l’arribada de les glaçades i la neu als Pirineus han fet minvar clarament la producció de bolets a les comarques més tradicionals del nord del país. El fred propi de la setmana dels Barbuts contribuirà a allunyar els bolets dels Pirineus.

Contràriament, el manteniment de la humitat i la manca de vent i les glaçades seran factors clau per a la florida a la terra baixa i el litoral.

Boscos on trobar bolets a Catalunya aquesta setmana

La temporada s’ha acabat als Pirineus i els Prepirineus, així com en zones altes del nord-est (la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà, l’Alta Garrotxa, l’Alt Urgell, els Pallars, etc.) a causa de la sequera de les darreres setmanes i l’arribada de les glaçades i les nevades.

Només se’n poden trobar alguns en llocs humits dels Pirineus i l’interior a recer del fred, on es conservi més la humitat.

A la costa i en sectors del prelitoral encara hi ha algunes opcions, encara que poques.

Convé recordar que al litoral la temporada sol començar tradicionalment a finals d’octubre i que es pot allargar, si es mantenen les condicions favorables, fins al desembre.

Alguns dels principals bolets comestibles a Catalunya

Tria quin bolet t’interessa i coneix una mica més com és i on el pots trobar a Catalunya:

Rovellons

El rovelló és el bolet més buscat. Els boscos de les comarques del Maresme, la Selva, el Gironès i l’Empordà són alguns dels més propers on se’n poden trobar, generalment a partir dels 1.000 metres d’altura, encara que a mesura que arribi el fred més intens la cota baixarà i també se’n trobaran en cotes molt més baixes de les Gavarres, el Montseny, les Guilleries, Collsacabra, el Baix Moianès, l’Alt Maresme o Collserola. Zones una mica més llunyanes, com el Montsec o les muntanyes de Prades, també són bones productores de rovellons, a final d’estiu i, sobretot, durant la tardor.

rovellons

Ceps

El ceptambé conegut com a sureny, és un dels bolets més abundats a Catalunya. És de color marró clar i amb una textura esponjosa i té el barret en forma de paraigua per la part superior i pla per sota. A més té una textura viscosa i es pot identificar fàcilment per l’olor forta que tant el caracteritza. Pot arribar a ser un bolet molt gran, amb un barret de fins a 30 centímetres i un peu de fins a 20 centímetres.

cep bolet

Camagrocs, surenys i ous de reig

Els ous de reig i els surenys són bolets que es troben en boscos assolellats de sureres, roures, alzines i castanyers, entre els 300 i els 1.100 metres d’altura. Les zones més fructíferes d’aquestes espècies són la cara sud de les Gavarres, el massís de Cadiretes, la cara sud del Montseny, el nord del Maresme, les muntanyes de Prades, el Montsec o el port de Comiols. El camagroc també es troba en aquestes zones, però als vessants més obacs i en cotes una mica més altes, entre els 850 i els 1.700 metres. En aquest cas, haurem de buscar en boscos de pi roig, avet i faig.

Rossinyols

La varietat de bolets rossinyols són de color groc. El barret del rossinyol es va aplanant a mesura que creix i també es va tornant una mica més marró. Cal tenir especial cura a no confondre els rossinyols amb la gírgola d’olivera, un bolet tòxic que provoca trastorns gastroindestinals, i evitar també creure rossinyol el conegut com a fals rossinyol, més ataronjat que el rossinyol i amb làmines a la part inferior del barret, no pas plecs.

rossinyols al bosc

Llenegues

La llenega és un bolet comestible que també es coneix amb el nom de llenega negra, senyoreta, pegalosa, mocoses o caramelloses. El seu nom científic indica precisament que porta humitat i és “Hygrophorus”, per això és viscós. Precisament la mucositat que cobreix les llenegues és una protecció natural per impedir la posta d’ous d’alguns insectes. A part de la llenega negra també existeix la llenega blanca, una mica més petita que la negra i amb el barret entre groc i blanc. Si vols saber més sobre aquests bolets pots consultar la guia de les llenegues per poder identificar-les i saber on trobar-les.

Trompetes de la mort i carlets

Zones fructíferes de trompetes de la mort són localitats amb sòls amb PH àcid del nord de la Selva, el Vallès Oriental, el Bages, el Penedès i el Tarragonès. Als Pirineus, en canvi, no en creixen. Sempre són en vessants ombrívols i humits d’alzinars, rouredes, fagedes o castanyers; mai entorn de pinedes.

Altres llocs idonis on trobar trompetes de la mort són les Alberes, les Gavarres, el Montnegre i el Corredor, Collserola, el Montseny i les Guilleries. Tota la zona propera al pantà de Sau també és un bon indret on buscar-ne.

Els carlets són uns altres bolets que també podem trobar en alzinars, rouredes i fagedes, per exemple del Moianès. Creixen en grans clapes que reben el nom d’escarleteres.

Fredolics i llengües de bou

Ara no és bon moment per trobar fredolics i llengües de bou, ja que la temperatura encara és massa alta per facilitar-ne les florides.

Bolets tòxics

  • Farinera borda (“Amanita phalloides”), que s’acostuma a trobar al bosc.
farinera borda bolet
  • “Lepiota brunneoincarnata”, fàcil de veure en parcs urbans.
Lepiota brunneoincarnata
  •  “Galerina marginata”
Galerina marginata

Moixernons

El moixernó (“Calocybe gambosa”) creix formant grups en llocs com la carrereta, prats i matolls no gaire espessos. Es tracta d’un bolet blanc i que es coneix perquè es diu que fa olor de farina fresca. Té un peu gruixut i el barret té làmines fines per sota, blanques o lleugerament grogues.

També es coneix com a moixeró, moixernó de primavera o bolet de Sant Jordi.

Les comarques més propícies per trobar-ne són el Pallars, l’Alt Urgell i el Berguedà.

Múrgoles

És un bolet que només surt a la primavera i acostuma a sortir en terrenys remoguts, on hi ha hagut recentment un incendi o tala d’arbres. També se’n troben a prop de rieres, als vessants assolellats, prop de freixes o avellaners, en llocs on s’acumulen fulles o en camins on el pas d’excursionistes o ciclistes ha remogut sorra. Se’n troben després de dies plujosos. El seu nom científic és “Morchella rotunda”. 

Foto: Marc Comellas

Carreretes

Les carreretes o cama-secs (“Marasmius oreades”) es troben principalment entre l’herba dels prats dels Pirineus, formant caminets. De fet, el seu nom prové precisament d’aquesta característica. Per trobar-ne ens podem fixar en el fet que entorn de les carreretes l’herba és més alta i fosca que la de la resta del terreny.

Es tracta d’un bolet de talla petita i un tronc llarg i prim, de color marró.

Marçot

El marçot (“Hygrophorus marzuolus”) també es coneix com a bolet de neu, ja que acostuma a créixer just després que es fongui la neu. També bolet d’esquirols, perquè és un aliment molt preuat per aquests animals. Forma part de la família de les llenegues i té tonalitats variables, entre el blanc dels exemplars més petits, i el gris i negre dels bolets més grans i madurs. La part del tronc sol ser blanca i el barret és còncau, amb làmines gruixudes i aixecades. Quan neix està mig enterrat i sovint forma erols amb diversos exemplars. Després de les darreres nevades als Pirineus, segur que se’n podran trobar alguns.