Barcelona, com totes les ciutats, es troba en transformació constant. Amb el pas dels anys s’aixequen edificis, d’altres s’enderroquen, s’obren carrers i es fan places i parcs.
Les ortofotografies de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que són imatges preses des d’una avioneta, permeten tenir una radiografia del territori. No només hi ha les imatges actuals, sinó també d’històriques. És per això que aquesta eina és molt útil a l’hora d’analitzar els canvis que hi ha hagut al llarg de les últimes dècades.
En comparar les imatges més recents amb les del vol més antic, del 1945 (del Ministeri de Defensa), es poden veure els canvis que hi ha hagut a Barcelona durant aquests prop de 80 anys. Tot seguit us en mostrem alguns dels més cridaners a vista d’ocell.
La canalització del riu Besòs
L’aspecte que presenta el riu Besòs avui en dia no té res a veure amb com era l’any 1945. Actualment la llera és un parc fluvial i el curs del riu al seu pas pel Barcelonès es troba canalitzat en un calaix de formigó.
Les imatges de fa gairebé 80 anys descobreixen un riu molt diferent. El llit estava ple de sorra i grava, i era habitual que no hi corregués aigua o que n’hi hagués ben poca. A més, estava flanquejat per camps de conreu fins a la desembocadura.
Evidentment, tota la zona del Fòrum no existia; eren terrenys majoritàriament agrícoles. El mateix passava amb barris com la Mina i el Besòs i el Maresme.
Camps a tocar del mar al port
L’agricultura era una part més important de l’economia de Barcelona i l’entorn que no pas ara. Els camps de conreu ocupaven zones molt extenses que avui en dia ocupen polígons industrials, barris sencers i fins i tot l’àrea propera al port.
Al sud de Montjuïc, on avui en dia hi ha tot un reguitzell d’empreses concentrades a la Zona Franca, fa vuit dècades hi dominava el paisatge rural.
El port de Barcelona era, només, el sector del Port Vell. L’escullera exterior s’estenia fins a l’altura de Montjuïc, mentre que ara ho fa fins a l’antiga desembocadura del Llobregat, un riu que, per cert, es va desviar més de dos quilòmetres per ampliar el port.
Sense el Camp Nou
El Camp Nou es va inaugurar el dia de la Mercè del 1957, de manera que a les ortofotografies del 1945 no hi apareix. En canvi, a no gaire distància, sí que es pot veure el camp de les Corts, el terreny de joc del Barça entre el 1922 i el 1957. Es trobava a l’illa delimitada per la travessera de les Corts, el carrer de Vallespir, el del Marquès de Sentmenat i el de Numància.
A la imatge antiga es pot intuir a l’esquerra del Camp Nou la confluència del torrent de les Roses, el torrent de la Font del General i la riera Blanca. De fet, entre aquests darrers dos cursos fluvials es veu el cementiri de les Corts amb una mida una mica més reduïda que en l’actualitat.
El complex sanitari de la Vall d’Hebron allà on hi havia horts i rieres
La part alta de Barcelona i els barris propers als rius Besòs i Llobregat són els que presenten les variacions més destacables. Dins de la ciutat també n’hi ha, però en general no són tan cridaners.
La construcció de la ronda de Dalt va suposar un canvi de fesomia radical de molts barris de Barcelona. I no només això, també la construcció d’edificis tan importants per al dia a dia de molta gent com, per exemple, el complex sanitari de la Vall d’Hebron.
En una zona on avui en dia hi ha hospitals, instituts de recerca i fins i tot zones esportives, anys enrere era una extensa estesa de camps de conreu travessada per diversos torrents i rieres que baixaven de la serra de Collserola.
