neu del temporal Filomena a Lleida
neu del temporal Filomena a Lleida, el gener del 2021

Filomena, Gloria i Blas són algunes de les últimes grans borrasques que han arribat a Catalunya. Recordem episodis tempestuosos, temporals de vent i mar per aquests noms propis, atesa l’excepcionalitat de la previsió del temps durant aquests dies. Batejar les borrasques, però, és una pràctica relativament nova, ja que des de fa pocs anys s’anomena les borrasques de gran impacte a nivell d’Europa. Però, qui hi posa nom?

L’AEMET, entre els serveis meteorològics estatals que en decideixen el nom

Seguint l’estela dels alemanys, (que van ser els primers en batejar tant borrasques com anticiclons) bona part dels centres meteorològics europeus van decidir, fa només tres temporades, començar a nomenar aquelles borrasques que tinguessin especial incidència en el territori: les borrasques de gran impacte, batejades amb l’objectiu que la comunicació sigui més efectiva davant d’un episodi advers.

Així, els centres meteorològics dels països europeus de la façana atlàntica es van dividir en dos. El grup oest per una banda, que agrupa Irlanda i el Regne Unit, i el grup sud-oest, en el qual s’engloben els centres meteorològics de Bèlgica (RMI), França (Méteo-France), Portugal (IPMA) i Espanya (AEMET).

Són aquests organismes els que s’encarreguen de batejar una borrasca, seguint uns criteris meteorològics definits i una llista de noms prèviament pactada entre els membres i en la qual tots han posat el seu granet de sorra.

Filomena va ser batejada per l’AEMET el 5 de gener. Foto: AEMET

El vent ja no és l’únic factor a l’hora de posar nom a les borrasques i temporals

Fins ara era el vent el fenomen que determinava si una borrasca tenia prou impacte com per ser batejada. Calia superar uns llindars establerts segons cada centre meteorològic i la zona afectada. En el cas d’Espanya, només s’anomenaven les borrasques que impliquessin avisos de nivell taronja o vermell pel que fa al vent (ratxes de 90, 100 o 110 km/h en funció de la zona), i que no haguessin estat batejades abans per cap altre centre meteorològic.

A partir d’aquesta temporada 2021-2022, el grup del sud-oest ha acordat que es podran batejar les borrasques que impliquin avisos taronges o vermells per precipitació, malgrat que els avisos de vent no superin el nivell groc (ratxes de 70, 80 o 90 km/h en funció de la zona).

El primer organisme que emet els avisos dona nom a la borrasca

D’aquesta manera, el primer centre meteorològic que tingui previst emetre aquest tipus d’avís serà el que posi nom a la borrasca, sempre seguint la llista de noms establerta a principis de temporada per tots els organismes membres i que funciona com la llista d’huracans, alternant-ne noms femenins i masculins.

Llista de noms establerts per les borrasques de gran impacte del grup sud-oest. Foto: AEMET

Un cop batejada, el nom haurà de ser respectat per tots els organismes membres, tant del grup sud-oest (Portugal, Bèlgica, França i Espanya) com del grup oest (Irlanda i el Regne Unit) de manera que si la borrasca Filomena hagués basculat cap al nord fins al Regne Unit, aquesta continuaria sent Filomena.

Què passa a la resta de països?

En el cas alemany (els pioners en batejar borrasques i anticiclons) continuen amb la seva particular nomenclatura.

Altres països del mediterrani oriental, com Itàlia o Grècia han creat enguany el grup sud-est que pugui englobar els centres meteorològics estatals d’aquests països i que puguin funcionar en sincronia amb els existents grups oest i sud-oest.

Gaetan batejada el gener d’enguany. Foto: AEMET

Blas (batejada per l’AEMET) és de moment la darrera borrasca batejada però, Celia, la següent de la llista, podria ser anomenada aviat.