Filomena va deixar neu a l'interior de Catalunya

Filomena ha estat el darrer nom que hem apuntat a les efemèrides de casa nostra. Una borrasca potentíssima batejada el dia 5 de gener i que ha deixat un temporal de vent, mar i neu duríssim a escala peninsular. Però, qui hi posa nom?

Filomena va ser batejada per l’AEMET el 5 de gener. Foto: AEMET

Els serveis meteorològics estatals s’encarreguen de la nomenclatura

Seguint l’estela dels alemanys, (que van ser els primers en batejar tant borrasques com anticiclons) bona part dels centres meteorològics europeus van decidir, fa només tres temporades, començar a nomenar aquelles borrasques que tinguessin especial incidència en el territori: les borrasques de gran impacte, batejades amb l’objectiu que la comunicació sigui més efectiva davant d’un episodi advers.

Així, els centres meteorològics dels països europeus de la façana atlàntica es van dividir en dos. El grup oest per una banda, que agrupa Irlanda i el Regne Unit, i el grup sud-oest, en el qual s’engloben els centres meteorològics de Bèlgica (RMI), França (Méteo-France), Portugal (IPMA) i Espanya (AEMET).

Són aquests organismes els que s’encarreguen de batejar una borrasca, seguint uns criteris meteorològics definits i una llista de noms prèviament pactada entre els membres i en la qual tots han posat el seu granet de sorra.

El vent, el factor que marca la diferència

Contràriament al que es pugui pensar, és només el vent (estrictament el vent) el fenomen que determina si una borrasca s’ha de batejar o no.

L’anomenament de la pertorbació vindrà marcat, doncs, per la superació d’uns llindars establerts segons cada centre meteorològic i la zona afectada. En el nostre cas, Espanya només posa nom a les borrasques que donin lloc a avisos de ratxa màxima de vent de nivell taronja o vermell i que no hagin estat batejats abans per cap altre centre meteorològic.

En el cas de l’Agència Estatal de Meteorologia, el llindar de ratxa màxima a partir del qual es donarien aquestes condicions se situa a 90, 100 i 110 km/ en funció de la zona.

I si no fa vent?

La resposta és clara: sense un avís per vent que compleixi els criteris establerts no es podrà posar nom a una borrasca.

Així doncs, Filomena i Gloria (i tota la resta) no van ser batejades per les nevades o pel temporal de mar, sinó pel vent.

Es podria haver donat el cas que cap d’aquestes borrasques hagués anat acompanyada d’un episodi important de vent i, en aquest supòsit, no haguessin tingut nom.

El primer organisme que emeti aquests avisos, donarà nom a la borrasca

D’aquesta manera, el primer centre meteorològic que tingui previst emetre aquest tipus d’avís serà el que posi nom a la borrasca, sempre seguint la llista de noms establerta a principis de temporada per tots els organismes membres i que funciona com la llista d’huracans, alternant-ne noms femenins i masculins.

Llista de noms establerts per les borrasques de gran impacte del grup sud-oest. Foto: AEMET

Un cop batejada, el nom haurà de ser respectat per tots els organismes membres, tant del grup sud-oest (Portugal, Bèlgica, França i Espanya) com del grup oest (Irlanda i el Regne Unit) de manera que si la borrasca Filomena hagués basculat cap al nord fins al Regne Unit, aquesta continuaria sent Filomena.

Què passa a la resta de països?

En el cas alemany (els pioners en batejar borrasques i anticiclons) continuen amb la seva particular nomenclatura.

Altres països del mediterrani oriental, com Itàlia o Grècia està previst que, per la propera temporada (2021-2022) es pugui crear el grup sud-est que pugui englobar els centres meteorològics estatals d’aquests països i que puguin funcionar en sincronia amb els existents grups oest i sud-oest.

Gaetan, la darrera batejada pel grup sud-oest i Christoph, la darrera batejada pel grup oest. Foto: AEMET

Gaetan (batejada pel Servei Meteorològic de Portugal) és ja la darrera borrasca batejada però, com en molts altres casos, tindrà molt poca incidència a casa nostra.