rossinyols bolets

El rossinyol també es coneix com a ginesterola, vaqueta, bolet de vaca o picornell, però el seu nom científic és Cantharellus cibarius, que significa “copa comestible”. Igual que els camagrocs, és un bolet que no es corca mai.

Què vols saber dels rossinyols?

“Cantharellus cibarius”

Els rossinyols són de color groc, tot i que el peu és d’un groc menys pujat que el del barret. Igual que molts altres bolets, el barret és convex quan el rossinyol és petit i es va aplanant a mesura que creix, fins a tenir forma d’embut en fase madura, quan també té un color menys groc i una mica més marró. El barret pot arribar a fer fins a 10 centímetres i els marges són ondulats. A la part inferior hi té uns plecs similars a les làmines del rovelló, però més separats i gruixuts.

rossinyols al bosc

Com identificar un rossinyol?

Cal tenir especial cura de no confondre els rossinyols amb la gírgola d’olivera, que és un bolet tòxic que provoca trastorns gastroindestinals i per diferenciar-les caldrà mirar les làmines inferiors del barret, que en el cas de la gírgola estan més juntes. El peu de la gírgola també és més prim i de color més ataronjat i creix sobre soques d’olivera i roures.

També es pot confondre amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantica), més ataronjat que el rossinyol i amb làmines a la part inferior del barret, no pas plecs.

On trobar rossinyols a Catalunya?

Els rossinyols floreixen en boscos de planifolis, és a dir, alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes. També en alguns boscos de coníferes, però on floreixen amb més abundància és entorn de roures, alzines i faig i preferentment en vessants obagues, durant la primavera i fins a la tardor, sempre que la pluja acompanyi. Durant la tardor també prolifera, tot i que no amb tanta abundància com a la primavera i l’estiu.

Les comarques més propicies per trobar rossinyols són les de la meitat est del país, encara que també se’n fan als Pirineus, prepirineus, entorn al Montseny i també en boscos del prelitoral com al Montnegre i el Corredor, Collserola i les Gavarres.

Com netejar els rossinyols?

  • La primera norma d’un bon boletaire és no malmetre el bosc i quan trobem qualsevol bolet cal fer-ne una primera neteja al bosc mateix, just després de collir-lo: cal treure’n les fulles que pugui tenir a sobre i la sorra que hagi pogut quedar al peu. D’aquesta manera al cistell només hi guardarem bolets, sense sorra ni fulles.
  • També és important anar al bosc amb cistell de vímet i no bosses de plàstic. La raó d’això és que quan caminem pel bosc amb el cistell poden caure restes de sorra i espores de la nostra collita, mentre que les bosses de plàstic acumulen tot el que recollim i després a casa ens trobarem moltes restes orgàniques que el bosc necessita i que nosaltres llençarem a les escombraries. Passa el mateix si posem un plàstic o un paper de diari al cul del cistell.
  • Quan guardem els bolets al cistell s’aconsella posar-los amb les làmines del barret mirant cap avall. D’aquesta manera evitarem que hi entri sorra i facilitarem la dispersió de les espores. Hi ha qui utilitza un cistell amb tapa o fa servir una peça de roba de cotó per tapar els bolets. Aquesta mesura està bé perquè així evitem que els rovellons s’embrutin al caminar pel bosc.
  • Un cop a casa cal evitar netejar els rossinyols sota un raig d’aigua i es recomana utilitzar paper de cuina o tovallons de paper per treure’n les impureses, amb cura. Es tracta d’humitejar un paper per treure les fulles més enganxades i utilitzar un altre paper sec per assecar-los. La raó per la qual es recomana no mullar els rovellons és que un excés d’aigua provocaria que, a l’hora de cuinar-los, el rovelló quedés bullit en lloc de fregit i perdria gust.