El rossinyol també es coneix com a ginesterola, vaqueta, bolet de vaca o picornell, però el seu nom científic és Cantharellus cibarius, que significa “copa comestible”. Igual que els camagrocs, és un bolet que no es corca mai.
Què vols saber dels rossinyols?
- Cantharellus cibarius
- Com identificar un rossinyol?
- On trobar rossinyols a Catalunya?
- Com netejar els rossinyols?
“Cantharellus cibarius”
Els rossinyols són de color groc, tot i que el peu és d’un groc menys pujat que el del barret. Igual que molts altres bolets, el barret és convex quan el rossinyol és petit i es va aplanant a mesura que creix, fins a tenir forma d’embut en fase madura, quan també té un color menys groc i una mica més marró. El barret pot arribar a fer fins a 10 centímetres i els marges són ondulats. A la part inferior hi té uns plecs similars a les làmines del rovelló, però més separats i gruixuts.
Com identificar un rossinyol?
Cal tenir especial cura de no confondre els rossinyols amb la gírgola d’olivera, que és un bolet tòxic que provoca trastorns gastroindestinals i per diferenciar-les caldrà mirar les làmines inferiors del barret, que en el cas de la gírgola estan més juntes. El peu de la gírgola també és més prim i de color més ataronjat i creix sobre soques d’olivera i roures.
També es pot confondre amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantica), més ataronjat que el rossinyol i amb làmines a la part inferior del barret, no pas plecs.
On trobar rossinyols a Catalunya?
Els rossinyols floreixen en boscos de planifolis, és a dir, alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes. També en alguns boscos de coníferes, però on floreixen amb més abundància és entorn de roures, alzines i faig i preferentment en vessants obagues, durant la primavera i fins a la tardor, sempre que la pluja acompanyi. Durant la tardor també prolifera, tot i que no amb tanta abundància com a la primavera i l’estiu.
Les comarques més propicies per trobar rossinyols són les de la meitat est del país, encara que també se’n fan als Pirineus, prepirineus, entorn al Montseny i també en boscos del prelitoral com al Montnegre i el Corredor, Collserola i les Gavarres.
Com netejar els rossinyols?
- La primera norma d’un bon boletaire és no malmetre el bosc i quan trobem qualsevol bolet cal fer-ne una primera neteja al bosc mateix, just després de collir-lo: cal treure’n les fulles que pugui tenir a sobre i la sorra que hagi pogut quedar al peu. D’aquesta manera al cistell només hi guardarem bolets, sense sorra ni fulles.
- També és important anar al bosc amb cistell de vímet i no bosses de plàstic. La raó d’això és que quan caminem pel bosc amb el cistell poden caure restes de sorra i espores de la nostra collita, mentre que les bosses de plàstic acumulen tot el que recollim i després a casa ens trobarem moltes restes orgàniques que el bosc necessita i que nosaltres llençarem a les escombraries. Passa el mateix si posem un plàstic o un paper de diari al cul del cistell.
- Quan guardem els bolets al cistell s’aconsella posar-los amb les làmines del barret mirant cap avall. D’aquesta manera evitarem que hi entri sorra i facilitarem la dispersió de les espores. Hi ha qui utilitza un cistell amb tapa o fa servir una peça de roba de cotó per tapar els bolets. Aquesta mesura està bé perquè així evitem que els rovellons s’embrutin al caminar pel bosc.
- Un cop a casa cal evitar netejar els rossinyols sota un raig d’aigua i es recomana utilitzar paper de cuina o tovallons de paper per treure’n les impureses, amb cura. Es tracta d’humitejar un paper per treure les fulles més enganxades i utilitzar un altre paper sec per assecar-los. La raó per la qual es recomana no mullar els rovellons és que un excés d’aigua provocaria que, a l’hora de cuinar-los, el rovelló quedés bullit en lloc de fregit i perdria gust.
