llenega bolets

La llenega és un bolet comestible que també es coneix amb el nom de llenega negra, senyoreta, pegalosa, mocoses o caramelloses. El seu nom científic és “Hygrophorus” que significa “que porta humitat”, d’aquí el fet que siguin viscoses, tant el barret com el peu.

Llenega negra (“Hygrophorus latitabundus”)

La mucositat que cobreix les llenegues és una protecció natural per impedir la posta d’ous d’alguns insectes i per aquest motiu poques vegades trobarem llenegues corcades. Això només passarà en temporades seques i ventoses que assequin la mucositat del bolet.

llenega negra bolet
Foto: Pau Cabot

Com identificar la llenega negra?

Els mesos més freds de l’any són els més productius de llenega negra i això coincideix amb el final de la temporada de molts altres bolets, com el rovelló, les múrgoles, els ous de reig o els ceps.

La llenega negra té un barret gran i, igual que la majoria de bolets, té forma plana quan el bolet és gran i forma d’embut quan és jove. El diàmetre del seu barret pot fer més de 10 centímetres i és de color marró. A la part inferior té làmines blanques. Important la substància viscosa que el cobreix. El peu és de color blanc i també està recobert d’aquesta substància enganxifosa.

Llenega blanca (Hygrophorus gliocyclus)

La llenega blanca és una mica més petita que la negra i el color del barret és entre groc i blanc. Les làmines de la part inferior del barret estan separades i són gruixudes i el peu és del mateix color que el barret. És important detectar la viscositat que caracteritza totes les llenegues.

llenega blanca

Com identificar la llenega blanca?

Igual que la llenega negra, pot compartir hàbitat amb rovellons i fredolics. La seva viscositat la fa comparable amb la llenega negra i acostuma a florir amb grups de diversos bolets. La podrem trobar, a principi de temporada, en zones pirinenques, i a mesura que ens apropem a l’hivern, a zones dels Prepirineus. Igual que les llenegues negres també caldrà buscar-les en terrenys calcaris i, sobretot, en pinedes en aquest cas de pi roig i pi negre. No confondre amb la farinera borda, que és tòxica.

On trobar llenegues a Catalunya?

Es pot trobar a moltes comarques, però quasi sempre en terrenys calcaris amb abundància de boix i romaní. Floreix en pinedes, sobretot de pi roig i pi blanc. També entorn a roures, però sempre en llocs humits i frescos a principi de la temporada, al setembre, i llocs més oberts i a solell, a final de temporada, és a dir entre desembre i gener.

Molts boscos dels Prepirineus, comarques de la Catalunya central, del litoral i prelitoral són terrenys adequats per a la llenega negra.

Com netejar les llenegues?

  • La primera norma d’un bon boletaire és no malmetre el bosc i quan trobem qualsevol bolet cal fer una primera neteja al bosc mateix, just després de collir-lo: cal treure’n les fulles que pugui tenir a sobre i la sorra que hagi pogut quedar al peu. D’aquesta manera al cistell només hi guardarem bolets, sense sorra ni fulles.
  • També és important anar al bosc amb cistell de vímet i no bosses de plàstic. La raó és que quan caminem pel bosc amb el cistell poden caure restes de sorra i espores de la nostra collita, mentre que les bosses de plàstic acumulen tot el que recollim i després a casa ens trobarem moltes restes orgàniques que el bosc necessita i que nosaltres llençarem a les escombraries. Passa el mateix si posem un plàstic o un paper de diari al cul del cistell.
  • Quan guardem els bolets al cistell s’aconsella posar-los amb les làmines del barret mirant cap avall. D’aquesta manera evitarem que hi entri sorra i facilitarem la dispersió de les espores. Hi ha qui utilitza un cistell amb tapa o fa servir una peça de roba de cotó per tapar els bolets. Aquesta mesura està bé perquè així evitem que les llenegues s’embrutin al caminar pel bosc.
  • Un cop a casa cal evitar netejar les llenegues sota un raig d’aigua i es recomana utilitzar paper de cuina o tovallons de paper per treure’n les impureses, amb cura. Es tracta d’humitejar un paper per treure les fulles més enganxades i utilitzar un altre paper sec per assecar-los. La raó per la qual es recomana no mullar els bolets és que un excés d’aigua provocaria que, a l’hora de cuinar-los, quedessin bullits en lloc de fregits i perdrien gust.
  • En el cas de les llenegues també es recomana raspar les làmines del peu si tenen una mica de borrissol, però la viscositat no marxarà per molt que intentem treure-la.