bolets toxics a Catalunya

Catalunya és terra de bolets, però no tots són comestibles, també hi ha bolets tòxics i cada any, malauradament, es produeixen accidents, alguns dels quals, fins i tot mortals. La majoria d’accidents mortals es deuen al consum de la farinera borda o cogoma borda (Amanita phalloides), un bolet molt tòxic i bastant freqüent als boscos de casa nostra. A continuació detallem fins a 11 varietats de bolets tòxics que pots trobar als boscos de Catalunya. Pren bona nota i evita confondre’ls quan vagis a collir-ne!

  • Farinera borda

(Amanita phalloides)

És tracta d’un bolet tòxic mortal, que a més és força freqüent en els nostres boscos, això el converteix en el bolet més perillós, causant de la majoria d’intoxicacions mortals.

farinera borda

Té la forma típica de les amanites, amb anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. El seu color més característic és el verd oliva, si bé també n’hi ha amb tonalitats grogues o gairebé blancs. Les làmines són blanques amb reflexos verdosos i el peu blanc.

La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull. Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi poden confondre, cal arrencar-los sencers ja que l’existència de volva i l’aspecte d’aquesta són característiques molt importants per a la correcta identificació de les espècies.

  • Reig bord

(Amanita muscaria)

Té altres noms, a banda de reig bord també es pot dir reig vermell, matamscoques, reig de foll, oriol foll o reig tinyós. És un bolet tòxic que provoca intoxicacions que es manifesten al cap de poca estona de la seva ingestió, amb trastorns digestius (diarrea, vòmits, sequedat de boca), acceleració del pols i trastorns de tipus nerviós: deliri, excitació, al·lucinacions, confusió mental.

La presència de berrugues blanques sobre el barret del reig bord poden caure per efecte de la pluja i aleshores és més fàcil la confusió. Cal estar atents al color viu del barret i davant de qualsevol dubte, no agafar-lo ni consumir-lo. Apareix a la tardor en boscos rics en humus, normalment en llocs més alts i freds que l’ou de reig, que és el bolet amb el qual es confon més.

reib bord toxic
Foto: Ramon Baylina
  • Bolets de mantellina

(Cortinarius orellanus, C. cinnabarinus, C. sanguineus)

Alguns bolets del grup dels cortinaris són molt tòxics, i fins i tot, poden resultar mortals, com el cortinari metzinós (Cortinarius orellanus). Els símptomes d’intoxicació no es manifesten fins després d’alguns dies del seu consum, normalment entre dos i quinze dies; els més importants són cansament, set intensa amb sequedat de boca i llavis, sensació de cremor a la llengua, pèrdua de la gana, mal de cap i trastorns renals i hepàtics. Creixen en boscos d’arbres de fulla caduca o de pins i en sols silicis, entre l’estiu i la tardor.

bolets de mantellina

Pot tenir un barret d’entre tres i vuit centímetres de diàmetre, cònic, amb marges ondulats. La superfície és seca, fibril·losa, vellutada, de color roig rovellat. Làmines escotades, primer de color canyella i finalment roig rovellat. Peu d’entre tres i 10 cm, cilíndric, fibril·lós, de color groguenc amb fibres de color roig-taronja. Carn amb olor de rave.

 

  • Bolet de greix

(Gyromitra gigas, Gyromitra esculenta, Gyromitra infula)

Gyromitra esculenta és un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal, degut a que conté una toxina, la giromitrina. Es desaconsella totalment el seu consum, perquè fins i tot després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la primera cocció, no s’elimina tota la giromitrin. Té activitat carcinogènica, arribant a ocasionar càncers de fetge.

La intoxicació no es manifesta fins després d’algunes hores, amb trastorns digestius (vòmits, nàusees, mal de ventre), icterícia i trastorns de tipus nerviós.

Gyromitra gigas i Gyromitra esculenta es troben sota els pins durant la primavera, Gyromitra infula és de tardor.

bolet de greix

  • Pixacà

(Amanita pantherina)

Aquest bolet també es coneix com a pigat o pigat bord. Provoca intoxicacions semblants a la del reig bord, però més intenses a causa del seu contingut més elevat en substàncies tòxiques.

És un bolet de tardor, que es troba tant en boscos d’arbres de fulla caduca com en els de pins.

pixacà bolet

  • Gírgola d’olivera

(Omphalotus olearius)

Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals. Els primers símptomes es presenten al cap de poca estona d’haver menjat els bolets i consisteixen en trastorns gastrointestinals: vòmits, nàusees, diarrees, forts dolors de ventre.

girgola d'olivera bolet tòxic

Viu sobre soques i troncs d’oliveres i altres arbres, com alzines i roures, formant poblacions nombroses; rarament creix sobre la fusta de pi, com sí ho fa el fals rossinyol, a qui s’assembla una mica. Un altre tret distintiu del rossinyol és que té làmines a sota del barret.

  • Fredolic metzinós

(Tricholoma pardinum)

Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d’haver consumit els bolets.

El fredolic metzinós és més gran que el fredolic comestible i creix en boscos de bastant altitud. A més, el Tricholoma pardinum té la superfície del barret amb escames més grans que les del fredolic, i la seva carn té olor farinosa, mentre que la del fredolic desprèn un olor suau, no farinós.

fredolic tòxic

  • Candeletes

(Clitocybe sp. pl.)

Diversos clitocibes de color blanc provoquen també intoxicacions. Es poden trobar en tota mena de boscos i també en prats i jardins. Tenen la carn fibrosa i les làmines blanques.

candeletes toxiques

  • Matagent o Mataparent

(Boletus satanas)

Bolet molt tòxic, com indica el seu nom, però no és dels bolets més perillosos. La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum. Surt a l’estiu i la tardor en boscos d’arbres de fulla caduca com faigs, roures i alzines, sempre en sòls calcaris.

matagent tòxic

 

Una característica diferencial respecte dels ceps o surenys comestibles i amb qui se’ls pot confondre és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava. No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics (Boletus erythropus, el mataparent de cama roja, ben cuit és comestible), però en cas de dubte és millor rebutjar-los.

  • Palometes

(Lepiota sp. pl.)

Aquest grup inclou algunes espècies que poden resultar mortals (Lepiota brunneoincarnata, Lepiota helveola). Són bolets no gaire abundants, que creixen preferentment en boscos d’arbres de fulla ampla i també a les vores dels camins. Totes són de mida petita i les intoxicacions per consum de lepiotes són semblants a les provocades per la farinera borda.

palometes bolet tòxic

Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums (Macrolepiota procera), però aquests són molt més grossos.

  • Paxil·le tòxic

(Paxillus involutus)

Aquest bolet té un barret gran que pot arribar fins als 25 centímetres de diàmetre, amb el marge enrotllat i la superfície vellutada i brillant, de color marró fort. Té làmines a sota del barret i el peu és de color més clar que el barret. Consumit en cru provoca intoxicacions molt greus, de vegades mortals.

Hi ha qui el considera comestible després de diverses coccions, però el consum repetit d’aquest bolet pot provocar reaccions al·lèrgiques que poden ser molt greus, ja que té toxines que ataquen el fetge. Fins i tot, hi ha constància que ha causat la mort de persones debilitades que en van consumir.

paxil·le bolet tòxic