Ha passat poc més d’una setmana de l’incendi en una fàbrica de Montornès del Vallès i el Besòs ha recuperat, almenys a simple vista, l’aspecte habitual. El riu sembla net i no fa olor de dissolvent. Però l’endemà del foc el panorama era desolador, amb gairebé tots els peixos morts al llarg de vuit quilòmetres de la llera del riu. La contaminació de les aigües va provocar una gran mortaldat de fauna aquàtica.
Segons Dani Fernández Guiberteau, herpetòleg i president del Grup de Recerca de l’Escola de la Natura de Parets del Vallès, “a curt termini això és un desastre ecològic, a llarg termini dependrà de moltes variables i de si les riuades s’emporten els residus que hi queden“.
La pluja de les darreres hores podria ajudar a netejar el riu, però és difícil de preveure si el llot, el sediment fangós que hi ha al fons del riu, aconseguirà quedar lliure de qualsevol residu tòxic.
Segons Juli Mauri, biòleg i cap de sostenibilitat i fauna local del Zoo, el dissolvent alliberat a l’aigua, el toluè, causa greus afectacions a la fauna de forma directa, però no és bioacumulable, és a dir, no s’acumula als teixits i no es transmet a les generacions futures. Malgrat això, insisteix que caldrà avaluar i veure què ha passat realment en tot l’ecosistema.
Reducció de la biodiversitat
El que és indiscutible per aquest ecologista és que hi hagut una reducció de la biodiversitat i “això es notarà en l’ecosistema”. La mortalitat d’algunes espècies de peixos ha estat molt alta: carpes, bagres, llopets de riu, anguiles. Ho sap de primera mà perquè ell va ser un dels molts voluntaris que va recórrer el riu i en van recollir centenars.
“El Consorci del Besòs va instar els municipis a retirar els exemplars morts ràpidament. No fer-ho hauria agreujat la situació: molts animals morts haurien contaminat en cara més les aigües del riu.”
La desaparició de tots aquests exemplars té un impacte en la cadena alimentària i això afectarà altres espècies d’esglaons superiors perquè no tindran aliment, i o bé hauran de marxar o bé s’acabaran morint.
Respecte a les llúdrigues, que havien tornat al Besòs, Dani Fernàndez explica que “és un mamífer que en aquest tram hi viu de pas, i possiblement si no hi troba aliment no vindrà”. Ara bé, no se sap del cert si les llúdrigues van alimentar-se de peixos morts l’endemà de l’incendi. Hi ha la possibilitat, esmenta, que olorés les substàncies químiques i reculés riu amunt.
Les tortugues també ho han notat
Les tortugues també n’han notat les conseqüències i han mort diversos exemplars de l’espècie autòctona, la tortuga de rierol. L’equip de l’Escola de la Natura de Parets del Vallès en va recollir quatre exemplars, una de les quals havia perdut la pell al voltant del coll, els ulls i el nas pel contacte amb el dissolvent. “La vam netejar bé i li vam fer un extracció de sang per veure com li havia afectat l’exposició al tòxic”. En Dani destaca que “caldrà veure com l’ha afectada internament, en la funció hepàtica, etc”. Si es continua recuperant, es reintroduirà al riu a la primavera.
Aquest grup de recerca també va rescatar llopets de riu i anguiles, que actualment s’estan recuperant al seu centre i el seu estat de salut és favorable. S’alliberaran riu amunt a principis de gener.
Per determinar els efectes sobre tots aquests animals preveuen fer un estudi a la primavera, ja que actualment algunes espècies d’amfibis o les tortugues estan en hivernació a l’aigua. Els amfibis, com la granota verda i el gripau corredor, crien més a la vora del riu. Per tant, d’aquí a uns mesos, caldrà veure quina n’ha estat l’afectació, si la presència de tòxic perdura dins l’aigua o si n’ha afectat les postes o els capgrossos.
Finalment, l’expert destaca que, en el cas dels ànecs, el dissolvent podria afectar-ne la permeabilitat, és a dir, la capa d’oli que envolta les plomes i que els protegeix de les baixes temperatures. Si fos així, aquestes aus podrien patir problemes d’hipotèrmia.
Pla de xoc per recuperar el riu
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va decretar l’emergència per poder recuperar la normalitat del riu, la fiscalia ha obert una investigació per esclarir la situació i els municipis afectats també han exhibit unitat d’acció. D’una banda, han anunciat un pla de xoc per recuperar el riu; i, de l’altra, asseguren que es personaran com a acusació popular si finalment la justícia estima que l’empresa va cometre un delicte ambiental.
