Els arbres fan minvar la contaminació, influeixen en la depuració de l’aire mitjançant l’eliminació de contaminants atmosfèrics causats sobretot pel trànsit rodat i les indústries.
L’arbrat de Barcelona pot eliminar més de 300 tones de compostos contaminants en un any
El Pla director de l’arbrat de Barcelona (2017-2037), un document elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, preveu els múltiples beneficis ambientals dels arbres, entre els quals destaca també la millora de la qualitat de l’aire pel fet de poder eliminar contaminants.
Malgrat que hi ha pocs estudis i dades reals al respecte, segons un estudi estimatiu del CREAF de l’any 2009, es té constància que els arbres i arbusts de Barcelona van eliminar més de 305 tones de compostos contaminants l’any 2008: 166 de PM10, 55 de NO2, 72 d’O3 (ozó), 7 SO2 (diòxid de sofre) i 5 de CO (monòxid de carboni). El cost econòmic estimat d’aquesta tasca realitzada per l’arbrat es va estimar en 1,1 milions d’euros.
Actualment el nombre d’arbres i la diversitat d’espècies a la trama urbana és superior a la d’ara fa 10 anys, un fet que podria fer suposar que els valors d’eliminació de contaminants són superiors als del 2008. Només als carrers i places hi ha 204.000 arbres.
Els parcs urbans i sobretot les zones forestals de Collserola o Montjuïc contenen, a banda, desenes de milers més d’arbres més.
Joan Guitart, cap d’Àrea de Gestió de l’Arbrat de Barcelona, destaca, en aquest sentit, els beneficis del nou criteri de poda lleu dels arbres de la ciutat, el qual s’aplica ja des de fa uns quants anys.
La poda consisteix a realitzar tan sols tasques de manteniment com la retirada de branques seques o branques que van en direcció a les façanes. No es fan podes dràstiques, un fet que implica que hi hagi capçades més grans, per tant es pot mantenir un major nombre de fulles que ens ajuden a reduir la contaminació urbana i millorar la qualitat de l’aire.
Joan Guitart, cap d’Àrea de Gestió de l’Arbrat
L’alzina, un bon aliat per combatre la contaminació
La forma i les característiques de les fulles és un criteri important a l’hora d’escollir una espècie d’arbre que pugui ser eficient per retenir més contaminants. Teòricament, les fulles amb major superfície foliar ―més grans― poden acumular més partícules, però també convé preveue el fet que siguin caduques o perennes, la rugositat, la densitat d’estomes o la presència de pèls que puguin enganxar les partícules.
Un bon candidat per combatre la pol·lució urbana seria, “a priori”, l’alzina pel fet de tenir fulles mitjanes, gran quantitat de pèls i ser un arbre perennifoli.
Joan Guitart explica que l’alzina té diverses virtuts més a la ciutat “és un arbre de port gran, de capçada ampla i densa que fa bona ombra, creix lentament i té una fusta dura i molt resistent al trencament”. A banda, afegeix que “suporta molt bé les condicions meteorològiques del clima mediterrani i té una gran resistència a la sequera, tot i que caldrà veure com respon al canvi global”.
L’expert destaca, però, que no obstant això, també té alguns inconvenients com la caiguda de glans al terra, un fet que pot provocar relliscades i caigudes als ciutadans. A banda, fora del seu hàbitat natural, a la ciutat, tendeix a desenvolupar algunes plagues causada per fongs o insectes com la caparreta.
L’alzina es planta sobretot en carrers grans i avingudes pel fet de ser un arbre de grans dimensions i molt elegant, segons Guitart “si no es planta més és perquè a Barcelona no tenim carrers amb amplada de vorera suficient per encabir l’alzina”.
Actualment a Barcelona hi ha 4.108 alzines als carrers i parcs i jardins. En veiem, per exemple, a la plaça de Catalunya, a la via Júlia, al Parc del Clot, el Parc Central de Nou Barris, a l’avinguda del Tibidabo o a la Diagonal, entre altres indrets.
Malgrat que el nombre és limitat a la ciutat, convé tenir present que en zones forestals de la Teixonera, Parc Güell, Montjuïc i a Collserola n’hi ha moltes més. Segons un estudi del CREAF, l’alzina és l’arbre predominant al municipi de Barcelona, amb 313.372 unitats.
No existeix l’arbre ideal
Cada arbre té les seves peculiaritats, cada espècie té punts a favor i en contra quan es planta en un carrer determinat. Barcelona aposta per la diversificació i sel·lecció d’espècies i se n’estudia, constantment, el seu comportament i evolució a la ciutat.
Joan Guitart posa l’exemple de la paulònia (“Paulownia tomentosa”) un arbre de fulles molt grans ideal per retenir contaminants. Ara fa un parell d’anys es va fer una prova pilot, però els resultats no han estat els esperats pel fet de tenir una fusta que es fractura molt a Barcelona.
Com es trien les espècies que s’acabaran plantant als carrers?
Els arbres al seu medi natural desenvolupen arrels i capçades de dimensions determinades, majors que a les ciutats, on la manca d’espai en condiciona molt el seu desenvolupament.
La contaminació no és l’únic criteri que convé tenir present. L’elecció depèn de molts factors, segons si es busca ombra, floració vistosa, olor, dimensions concretes, etc. Convé tenir també presents efectes negatius com les al·lèrgies, fruits que embruten el terra, fragilitat de les branques, potencial invasor, etc.
Els criteris de sel·lecció tenen en compte, així doncs, les necessitats d’aigua de l’arbre, l’espai disponible, la sostenibilitat (retenció de pols i d’altres contaminants generats pel trànsit i generació d’ombra), la convivència (evitar molèsties als ciutadans), la durabilitat i altres aspectes estètics com la floració, el color de les fulles a la tardor, l’olor, etc.
En qualsevol cas es potencia la diversitat i es pretén que cap espècie superi el 15 % dels arbres de carrer.
Carrers ideals: arbres, arbusts i gespa
A banda de l’espècie escollida, actualment s’aposta per crear carrers o zones ideals, és a dir, per crear tots els estrats possibles: gespa, arbusts, arbres petits i arbres grans. Això minimitza els efectes de al contaminació generada pel trànsit als ciutadans que caminen per les voreres i també n’atenua el soroll, entre altres beneficis.
Aquesta estratificació es pot desenvolupar sobretot en els carrers d’obra nova. Un bon exemple el trobem al passeig de Sant Joan o bé a la plaça de Lesseps.
L’objectiu final és crear corredors verds i renaturalitzar la ciutat.
