S’acosta Tots Sants i els començos i els carrers de Barcelona s’omplen de moniatos i castanyes. Les castanyes venen majoritàriament de Galícia, però a Catalunya també hi ha zones on creixen els castanyers: al Montseny, al Montnegre, a les muntanyes de Prades i en altres indrets del nord-est del país, de la Catalunya humida.

El repte: trobar castanyers a Barcelona

El repte no ha estat fàcil de resoldre pel fet que el castanyer (“Castanea sativa”) és un arbre extraordinàriament rar a Barcelona.

Ricard Llerins, expert en arbres de Barcelona i autor del llibre ‘100 arbres singulars de la ciutat de Barcelona’, destaca que la naturalesa majoritàriament calcària del sòl del pla de Barcelona és un impediment per tal que aquest arbre, que creix en terrenys àcids —silicícoles— pugui prosperar a la ciutat.

Malgrat tot, hi ha alguns exemplars aïllats a Barcelona: uns quants peus de castanyer, en mal estat al camí de la font Groga, per sobre del Parc del Laberint, un exemplar aïllat al cementiri de Montjuïc i dos exemplars, de petites dimensions, als jardins de la Residència Salesiana Martí-Codolar, a Horta.

El castanyer

El castanyer és un arbre de la família de les fagàcies que viu en zones de clima mediterrani humit i atlàntic. Molt probablement és nadiu de la Mediterrània oriental, i hi ha controvèrsia sobre si és, o no, un arbre autòcton a Catalunya. El cert és que la majoria d’exemplars que viuen al nostre país han estat introduïts i afavorits per a l’explotació.

És un arbre que pot arribar a grans dimensions, fins a 20-35 m. Fa flors masculines i femenines en un mateix peu, per bé que separades. La floració es produeix cap al maig o el juny i els fruits, les castanyes, apareixen a la tardor.

Les castanyes, dues o tres, es troben protegides dins el pelló. Si n’hi ha tres, aleshores la castanya central té les dues cares planes. El pelló s’obre entre el setembre i el novembre.

Les fulles —simples— són grosses, fan entre 10 i 25 cm de llargada i 4-8 d’amplada. El marge és dentat.

És un arbre de creixement ràpid, de tronc que pot acabar passant dels dos metres de diàmetre, i que s’acaba buidant per dins quan l’arbre és vell.

Actualment els castanyers catalans es veuen afectats per diverses plagues, la més greu, el xancre del castanyer, causat per un fong.

Imatge de les fulles dels castanyers
Imatge comparativa entre el castanyer i el castanyer bord

El castanyer bord o d’Índies

El castanyer bord (“Aesculus hippocastanum”) és un arbre molt més freqüent a Barcelona, però que no té res a veure amb el castanyer. Es tracta d’una espècie ornamental originària del sud-est d’Europa, de l’àrea dels Balcans, tot i que erròniament es creia que venia de les Índies, d’aquí ve el seu nom.

Malgrat les similituds amb el castanyer—sobretot pel que fa al fruit—, convé recordar que són dos arbres molt allunyats taxonòmicament, ja que formen part de famílies diferents.

El seu fruit també s’emplaça dins d’unes càpsules espinoses, que contenen a l’interior dues o tres llavors similars a les castanyes, però més arrodonides. Convé tenir ben present que no són comestibles.

Les seves fulles, malgrat que de lluny poden recordar les del castanyer, són en realitat força diferents. Sobretot pel fet que són fulles compostes, palmades, amb cinc o set folíols, i per les seves grans dimensions, de 35 o 60 cm de llarg. És un arbre caducifoli que pot arribar a fer 20 o 30 m d’alçària. L’escorça és llisa i de color marró grisenc.

La floració és un veritable espectacle. Les flors es disposen formant una mena de ramells erectes. És un arbre que conté flors masculines i femenines.

Un castanyer d’Índies catalogat a Barcelona

A la ciutat de Barcelona hi ha més de 400 exemplars de castanyer bord. Cal destacar l’exemplar que creix a prop del Teatre Musical de Barcelona, entre el carrer de la Guàrdia Urbana i les Fonts de Montjuïc. S’estima que va néixer el 1937, supera els 16 metres d’alçària i forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona.

Els jardins de la Residència Salesiana Martí-Codolar

A banda d’albergar un dels pocs exemplars de castanyer de la ciutat, aquests jardins històrics contenen altres perles botàniques com un alvocater, un ginjoler o diversos exemplars de faig.

Fulles de faig
Exemplar de faig al jardí de la Residència Salesiana Martí-Codolar

Els jardins que l’envolten contenen tota mena de vegetació — pins, cedres, palmeres—que genera petites avingudes ombrívoles, ornades amb escultures i petits estanys. S’emplacen a tocar de l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer. A l’interior, entre nombroses edificacions, hi destaca la Granja Vella, un edifici singular d’estil afrancesat.

L’edificació té l’origen en una masia del segle XVII. El 1852 va ser heretada per Joaquim Martí Codolar. Els seus descendents van construir els jardins i van crear el primer zoo de Barcelona l’any 1872, fins que, el 1892, van vendre’n els animals a l’Ajuntament de Barcelona. Aquell any, per la Mercè, va obrir les portes el nou Parc Zoològic de Barcelona.