Aquests dies del pic de l’hivern l’arbrat de la ciutat perd en certa mesura la vistositat dels mesos més càlids a causa de la disminució de l’activitat vegetativa associada a la temperatura baixa, un fet evident en el cas dels caducifolis.
Malgrat això, Barcelona és una ciutat altament diversa pel que fa al nombre d’espècies d’arbres que en poblen els carrers. És per aquest motiu que al llarg de l’any sempre podem trobar algun arbre que destaqui per la floració o la fructificació. Aquest és el cas dels tarongers urbans, actualment ben farcits de taronges.
El taronger amarg
La majoria de tarongers de Barcelona fan taronges amargues. El taronger agre (“Citrus aurantium”) és un arbre nadiu del sud-est d’Àsia. Es tracta d’un arbre de fulla persistent (perenne) i de port modest, habitualment de 3-7 m d’alçària.
Les flors —perfumades— apareixen entre l’abril i el maig, i els fruits solen madurar a finals de tardor i a l’hivern. És un arbre molt sensible a les glaçades. La vida mitjana d’un taronger sol moure’s a l’entorn dels 100 anys.
Per què són amargues?
Joan Guitart, cap d’àrea de Gestió de l’Arbrat de Parcs i Jardins, explica que el taronger és un encreuament entre el mandariner i l’aranger (pomelo). En funció de la càrrega genètica que el taronger tingui del mandariner o de l’aranger, serà més amarg o més dolç.
De tarongers dolços n’hi ha poques unitats a Barcelona, ja que no es planten com a arbres viaris. La majoria es troben en jardins particulars.
Es poden menjar les taronges dels carrers de Barcelona?
Les taronges són amargues i no són aptes com a taronja de taula, però sí que se’n solen fer confitures: la tradicional confitura anglesa. Les fulles tenen propietats medicinals, com a sedants i estomacals, i també s’usen les propietats de les seves flors i el perfum que se’n deriva.
Convé recordar, però, que els fruits urbans són poc indicats per al consum pel fet de poder contenir traces d’algun metall pesant o d’altres contaminants.
Quants tarongers hi ha a Barcelona?
Barcelona disposa actualment de 3.343 tarongers, que representen un 1,5 % dels aproximadament 202.000 arbres que poblen la ciutat.
El districte amb més tarongers de Barcelona és, amb diferència, el de Sant Andreu, on es troben més de 1.000 arbres d’aquesta espècie, és a dir, a l’entorn del 35 % del total.
El motiu pel qual n’hi ha tants a Sant Andreu és que als anys 80 i 90, quan es van urbanitzar molts carrers d’aquest districte, es va escollir com a arbre viari. L’impulsor d’aquesta mesura va ser el regidor de l’Ajuntament de Barcelona d’aquell moment, Antonio Santiburcio, nadiu de Jaén i, per tant, un gran enamorat d’aquest arbre.
Segons Guitart, per tal d’evitar que es tracti d’un monocultiu, actualment “es manté als carrers on és més emblemàtic, però a la resta a poc a poc s’ha anat substituint per altres espècies per tal d’afavorir-ne la diversitat”. Guitart afegeix que en el Pla director de l’arbrat i en el projecte de selecció d’espècies s’intenta sempre que no hi hagi cap espècie a la ciutat que sobrepassi el 15 % del total.
Un arbre amb alguns problemes
Joan Guitart recorda que el taronger és un arbre fruiter i que plantat com a arbre de carrer pot patir algunes malalties perquè “el canviem del seu hàbitat natural, es planta en escocells, en carrers estrets, poc ventilats, amb poca insolació…”.
Les plagues més habituals que pateix el taronger, i que poden debilitar-lo o afectar-ne el desenvolupament, són la de la mosca blanca o la caparreta.
També sol ser un arbre poc atractiu en el moment d’alliberar la fruita madura, quan cau i embruta els carrers de forma evident.
Tarongers catalogats
A la part de darrere de l’església de Sant Martí de Provençals hi ha un pati de tarongers i xiprers. Aquests arbres formen part del catàleg d’arbres de l’Ajuntament de Barcelona. Tenen una alçària de quatre a cinc metres i es calcula que van néixer el 1958.
A banda, també n’hi ha exemplars catalogats a la Casa de la Misericòrdia, a Ciutat Vella.
A part de Sant Andreu, també podem veure tarongers a la part alta de l’avinguda Diagonal, al carrer de la Marina, al carrer de la Foradada, al carrer dels Tarongers o a l’avinguda de Gaudí, entre altres indrets.
Els tarongers daten del segle XV o XVI, quan els van portar els portuguesos a través de les seves rutes comercials.
Antigament, a l’edat mitjana un tipus d’enjardinament de gran importància eren els coneguts patis de tarongers o horts de tarongers. Es tractava d’un tipus d’enjardinament ornamental i sensorial, així com de prestigi i demostració de refinament per a les institucions importants. Es plantaven, per tant, en edificis d’alguna significació pública. Aquest seria el cas del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya, on se’n van plantar per primera vegada l’any 1534.
Els patis de tarongers provenen de la tradició hispanomusulmana.
Per què no es planten més fruiters a Barcelona
Joan Guitart recorda que en general els fruiters com a arbrat viari són testimonials. La raó principal és que a la ciutat es busca que els arbres facin fusta i ombra, “no es tracta de fer fruticultura sinó arboricultura“.
