Sentir els grills o veure voleiar papallones al bell mig de Barcelona és una estampa cada cop més habitual gràcies, en bona mesura, a la política de naturalització gradual dels espais verds que va començar a implantar-se ara fa uns anys. L’erradicació del glifosat l’any 2016, un herbicida químic no selectiu altament contaminant, o el creixement espontani d’herbàcies als escocells dels arbres hi han contribuït favorablement.
La vegetació autòctona del nou Parc de les Glòries
A principis d’abril va finalitzar la primera fase d’obres del Parc de les Glòries. Aquesta primera actuació de la Canòpia urbana té 20.400 metres quadrats de superfície verda i més de 400 arbres. Disposa, a més, d’una gran esplanada de gespa —la Gran Clariana—, d’1,1 hectàrees de superfície.
La vegetació que s’ha escollit per poblar aquest gran espai verd es basa a prioritzar la presència d’espècies autòctones.
En aquest sentit, en aquesta primera fase, s’han construït tres petits refugis de natura: els nodes de biodiversitat, espais aïllats del públic que reprodueixen els hàbitats d’un bosc mediterrani a petita escala. Aquí hi trobem arbres com roures, alzines, pins, aurons o pollancres, i arbustos com marfulls, llentiscles o rosers boscans.
Flors vermelles i blaves farcides d’insectes pol·linitzadors
Els nodes de biodiversitat no són els únics espais que afavoreixen la presència d’insectes o petits animalons. Les catifes de flors i d’altres herbàcies que poblen les nombroses zones enjardinades del parc també suposen un bon reclam per als pol·linitzadors.
Cal destacar, com a focus d’atracció d’insectes, unes flors blavoses que són especialment visibles entre l’estiu i mitjans de tardor. Corresponen a la sàlvia russa (“Perovskia atriplicifolia”), una espècie nadiua del centre i l’oest d’Àsia que es caracteritza per una floració llarga i vistosa.
També sobta la presència d’extenses catifes de flors rogenques. Aquestes corresponen a la sàlvia de fulla petita (“Salvia microphylla”), un petit arbust originari del sud-oest dels Estats Units que pot superar lleugerament el metre d’alçària i que floreix sobretot a la primavera i la tardor.
Voleiant damunt d’aquestes flors, pol·linitzant-les, és fàcil veure-hi nombroses abelles, vespes, papallones com la safranera de l’alfals o l’atalanta, tàvecs, borinots o fins i tot libèl·lules. Enmig, aranyes o grills, animalons que ningú ha deixat aquí de forma expressa sinó que, a poc a poc, han anat apareixent atrets per la vegetació.
Els ocells, els altres habitants del parc
Aturant-nos durant uns minuts i parant atenció és fàcil comptabilitzar quatre o cinc espècies diferents d’ocells. Coloms, garses, cotorres i estornells són habituals a la gran Clariana, bé damunt la gespa o bé dins dels arbres que l’envolten.
Els nodes de biodiversitat poden atreure altres espècies menys nombroses a la ciutat com el pit-roig, el tallarol capnegre o el verdum.
La gespa de la Gran Clariana
