L’ametller (“Prunus dulcis”) és un arbre caducifoli originari de l’Àsia que va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. Els grecs van ser qui van estendre aquesta espècies vegetal arreu del Mediterrani. És un arbre de secà, present a la Catalunya interior i també a tocar del mar, on es poden contemplar ametllers florits al cor de l’hivern.
Quants ametllers florits hi ha a Barcelona i on els podem veure?
L’ametller, així com la majoria d’arbres fruiters, no és un arbre idoni per viure als carrers de pobles i ciutats -com arbrat viari- però sí emprat en fructicultura.
A Barcelona en podem observar sobretot als parcs urbans i zones enjardinades; n’hi ha, per exemple, al Parc de l’Oreneta, al Parc del Turó de Monterols o al Parc de les Rieres d’Horta, així com de disseminats pels turons de la part alta: el Turó de la Rovira, el del Carmel, la Creueta del Coll.
És un arbre freqüent també a la solana de Collserola, per damunt de la ronda de Dalt. Aquests foren plantats en antigues feixes agrícoles i horts abandonats.
Segons dades de Parcs i Jardins a la ciutat de Barcelona hi ha actualment 268 ametllers. El districte amb més exemplars és Nou Barris (79) seguit d’Horta-Guinardó (78) i de Sarrià – Sant Gervasi (26). El districte amb menys unitats és Ciutat Vella, on tan sols se’n compten 3 peus. Aquestes dades no inclouen els ametllers disseminats per damunt de la ronda de Dalt.
Al Jardí Botànic de Barcelona hi podem trobar un exemplar vell, d’uns 120 anys d’edat. També, a la ciutat, cal destacar dos exemplars de port notable als Jardins de Gandhi, al Poblenou, o al carrer dels Ametllers.
Han florit abans d’hora aquest any?
L’ametller és un arbre de floració molt primerenca: a la costa acostuma a florir habitualment a principis d’any, malgrat que aquesta data d’aparició de les flors pot variar des del desembre fins al març.
Segons dades de l’observador meteorològic de Sant Andreu, que n’anota la data des de fa quatre anys, enguany les primeres flors s’han observat entre el 30 de gener i el 2 de febrer: gairebé 10 dies més tard que el 2018, quan ho van fer entre el 21 i el 23 de gener.
Més amunt, en canvi, a l’Observatori Fabra, les primeres flors s’han pogut veure abans que l’any 2018. Els ametllers d’aquest punt del Tibidabo han mostrat les primeres flors cap al 17 de gener, mentre que el 2018 ho van fer el 24 de gener. Anteriorment, l’aparició de la primera flor es va produir el 4 de febrer l’any 2017, el 8 de gener el 2016, el 8 de febrer el 2015 i el 5 de febrer el 2014.
Si ens fixem en el dia en el qual els ametllers es trobaven a mig florir a l’Observatori Fabra (50% de floració) veiem que el 2019 s’ha produït el 4 de febrer -la més primerenca dels darrers sis anys- mentre que el 2018 va ser el 14 de febrer o el 2016 el 23 de febrer.
Altres dades realment interessants són les que anota el biòleg i il·lustrador científic Eduardo Saiz, qui es fixa en un ametller de mitjana edat que creix a Sarrià, al Parc de l’Oreneta. Les anotacions d’aquest observador indiquen que el 25 de novembre, a finals de tardor, va arribar a detectar cinc flors, que van quedar aïllades a causa de la arribada posterior del fred. Malgrat aquesta floració puntual extraordinàriament primerenca, l’especialista destaca que el gruix de la floració s’ha produït recentment entre el 8 i el 10 de febrer. També apunta que en els darrers quatre anys la floració d’aquest ametller s’ha arribat a avançar 41 dies.
Convé tenir present que hi ha moltes varietats d’ametllers, algunes més primerenques que d’altres. L’ideal, si es vol fer comparativa, és observar com es comporta un mateix exemplar al llarg dels anys.
Per què varia tant la data de floració d’un any a un altre?
La floració dels arbres és un procés complex i que no depèn d’un sol factor ambiental. Està lligada a la longitud del dia -el fotoperíode- i a l’augment de les temperatures. La bonança tèrmica afavoreix que els arbres passin de forma més ràpida del normal les diverses fases de desenvolupament.
A banda, molts arbres necessiten acumular un determinat nombre d’hores de fred per tal d’iniciar la floració i poder sortir del repòs hivernal. L’ametller és un dels arbres que requereix acumular menys hores de fred per tal d’aconseguir la inducció de la flor, entre 100 i 400 hores segons la varietat. En aquesta espècie es quantifiquen les hores de fred acumulades per sota el llindar dels 7 ºC. D’aquesta manera, podem pensar -a priori- que a l’Observatori Fabra i a parts altes de la ciutat s’assoleixen més hores de fred que no al pla de Barcelona, un factor que tindrà un cert pes en la data d’inici de la floració.
Joan Guitart, cap d’àrea de Gestió de l’Arbrat de Parcs i Jardins, destaca que “en el cas de Barcelona, a causa del microclima massa suau, l’arbre activa la floració sense haver acumulat suficients hores de fred“. Afegeix, també, que “probablement per aquest motiu la florida és més irregular i perllongada que no a les zones agrícoles de l’interior, on la floració és més abundant però també més curta”.
Guitart recorda que cada espècie activa la floració a partir d’unes hores de llum determinades, una temperatura concreta i un estat fisiològic correcte, tres paràmetres propis de cada espècie i varietat. Per això, sovint “es parla de varietats primerenques o tardanes”.
La fenologia i el projecte Fenocat
L’observació de la floració de l’ametller és un tipus d’informació fenològica. La fenologia és la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions de les espècies: la migració dels ocells, la floració de les plantes, etc. Anotar aquest tipus d’informació al llarg dels anys ens aporta informació de com varien o s’adapten els éssers vius al canvi climàtic.
El primer Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939) ja va realitzar observacions d’aquest tipus. La destrucció del Servei, el gener de 1939, implicà la interrupció de l’activitat fenològica oficial a Catalunya. L’any 2013 el Servei Meteorològic de Catalunya va reprendre l’activitat d’observació instaurant de nou la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat). Les dades formen part de la Pan European Phenological Database, la base de dades europea de referència.
Actualment hi ha diverses iniciatives de ciència ciutadana que fomenten l’observació i l’anotació de dades fenològiques. En aquest sentit cal destacar el projecte Ritme Natura o, a escala local, el Calendari Natural de Vallcarca, una eina per prendre consciència de la natura i els seus cicles al barri de Vallcarca.
