Barcelona ja fa uns anys va apostar per la naturalització dels espais verds de la ciutat, per tal d’afavorir la biodiversitat.

En aquest sentit, l’any 2016 l’Ajuntament va aprovar l’erradicació del glifosat, un herbicida químic no selectiu, altament contaminant del medi, que s’usava per eliminar herbes i arbustos.

Ara fa ja dos anys i mig que es va eliminar completament l’ús d’aquest tòxic i de qualsevol altre herbicida, i des d’aleshores s’han anat desenvolupant un seguit de mesures naturals alternatives. S’ha deixat créixer les herbes espontànies als escocells dels arbres, s’han omplert alguns dels espais amb escorça de pi i s’ha iniciat una prova pilot per sembrar plantes herbàcies amb flor als escocells, on s’ha deixat anar insectes específics que regulen les plagues que es produeixen als arbres.

Aquestes mesures s’engloben dins d’un nou model de jardineria ecològica gestionada amb criteris de qualitat i sostenibilitat, sense podes excessives ni espècies no adaptades al medi o amb grans necessitats d’aigua, i amb l’objectiu que la natura estigui més present a la ciutat.

Insectes que devoren les plagues

L’arbrat urbà es veu afectat freqüentment per diverses plagues com el pugó, la psil·la, el fong oïdi o la mosca blanca, entre d’altres. Aquestes malures actualment ja no es combaten amb l’ús de productes químics sinó que s’empren sistemes biològics com l’ús d’insectes específics que les ataquin.

capseta insecte
Els insectes que ataquen les plagues surten de capsetes que es pengen als arbres

Els insectes s’alliberen a les capçades dels arbres afectats mitjançant la col·locació de capsetes que contenen a l’interior els animals en estat larvari o bé adults en funció de l’espècie. Els animalons surten de la capsa per un orifici que s’obre a la part posterior o bé per la part superior en funció del model.

Les marietes solen viure entre 40 i 50 dies. Són insectes molt indicats per atacar les diverses plagues de pugó que afecten arbres com les xicrandes, els til·lers, les pereres o els hibiscos. Les marietes s’apliquen en estat larvari per tal que, un cop surtin de la capseta, completin el seu desenvolupament —vagin creixent— tot alimentant-se del pugó que infecta alguns arbres.

bichelos.com
“Adalia bipunctata” (marieta). Foto: Bichelos.com

L'”Anthocoris nemoralis” és un insecte que se sol emprar per combatre la plaga de la psil·la, causada per un altre petit insecte que debilita arbres com les pereres, l’arbre de l’amor o les tipuanes.

L'”Anthocoris nemoralis” s’allibera ja en estat adult i, un cop surt de la capsa, ataca i s’alimenta de la psil·la, tot inserint el bec a l’interior de les preses i xuclant-ne el contingut.

bichelos.com
“Anthocoris nemoralis”. Foto: Bichelos.com

Una prova pilot als escocells de tots els districtes

Durant la primavera de l’any 2017 es va iniciar una prova pilot d’intervenció als escocells de Barcelona. Es van realitzar sembres experimentals de plantes herbàcies que no tan sols complien una funció ornamental, sinó que afavorien insectes concrets els quals permetien lluitar contra les diverses plagues que afectaven els arbres. Es van escollir plantes que necessitessin els mínims requeriments de reg o sega.

La prova pilot es va estendre als 10 districtes de la ciutat, on es va escollir un carrer, o tram de carrer, que complís un seguit de condicionants concrets, com poca pressió veïnal, bona il·luminació i que tinguessin espècies d’arbres que solen veure’s afectades per plagues determinades.

Albert Francolí, cap del Departament de Conservació d’Espais Verds de l’Ajuntament de Barcelona, explica que des de l’inici de la prova pilot s’han fet un total de quatre sembres. A banda de les plantacions de plantes i herbàcies també s’han afegit protectors dels escocells i rètols informatius per tal que la ciutadania se’n vagi sensibilitzant.

Reservori de fauna

Joan Guitart, cap d’àrea de Gestió de l’Arbrat de Parcs i Jardins,  destaca que aquest projecte aporta beneficis a la ciutat des de tres punts de vista: des d’un punt de vista estètic —els escocells s’omplen de flors durant la primavera i l’estiu—, es crea un reservori de fauna —en aquests espais viuen insectes que completen el seu cicle—, i permet controlar plagues de forma indirecta.

Malgrat que els insectes s’han anat alliberant de forma específica als arbres, a la llarga, l’establiment d’un reservori de fauna als escocells permetrà que ja no sigui necessari.

Resultats positius i bona acceptació ciutadana

El seguiment durant aquests dos anys ha permès comprovar com reaccionaven, creixien i germinaven les plantes, així com l’acció de la fauna beneficiosa. S’han provat diverses mescles d’herbàcies —algunes amb més èxit que d’altres pel que fa al creixement— i s’ha estudiat la interacció d’aquestes plantes amb els insectes, per tal de trobar quines són les mescles més escaients i efectives per als diferents insectes.

En total s’han tractat 1.300 escocells i els resultats obtinguts, apunta Albert Francolí, “han estat molt positius”. Actualment està deixant de ser una prova pilot, ja que s’està estenent a altres punts de la ciutat. El tècnic destaca també la bona acceptació que ha tingut per part de la ciutadania: “Han sorgit iniciatives en escoles, centres cívics o de particulars que han fet plantacions en escocells sota la nostra supervisió”.

Es tracta d’un projecte pioner d’àmbit estatal, no n’hi ha cap altre de característiques similars, tant pel que fa sembres d’espècies com a la implantació de la fauna. Malgrat els bons resultats, Joan Guitart apunta que tot just s’està començant i que calen més coneixements agronòmics i d’entomologia.

Albert Francolí

Escocells verds i podes lleus dels arbres per controlar les plagues

Es tracta d’un projecte integral, que va més enllà de la sembra d’escocells, el control de plagues i el reservori de fauna, ja que el departament d’arbrat està duent a terme des de fa anys un nou protocol de poda dels arbres que consisteix a podar-los menys, és a dir, fer només podes de manteniment que respectin l’arquitectura i la biologia dels arbres. Això fa que els arbres millorin la seva salut —es tornen més resistents— i puguin afrontar de forma més eficient les plagues.

Joan Guitart