Pol Farnós, raper conegut amb el nom d’Acros, reivindica la vida al Carmel en el seu últim treball que porta per títol ‘Del Carmel al cel’. És el seu barri, on ha crescut i viscut tota la seva vida, i aprofita la cançó per fer referència a temes com l’esvoranc del 2005 o la massificació dels búnquers. El videoclip està gravat en diferents parts del Carmel, com la plaça de Pastrana, la rambla del Carmel o l’espai Boca Nord.
Integrador social compromès amb el Carmel
Acros té 26 anys i combina la feina d’integrador social amb la música rap, que li serveix per reivindicar i denunciar tot tipus d’injustícies. Ho fa amb lletres crues i punyents que no fugen de la realitat, de vegades difícil, que ha hagut de viure des de nen al Carmel.
El meu rap és de protesta i té un missatge clar i reivindicatiu per trencar l’estigmatització que pateix el Carmel
La lletra ‘Del Carmel al cel’ reflecteix aquesta realitat sense filtres i fa referència a temes com la immigració, l’infrahabitatge, les drogues i la lluita de classes. En un dels fragments de la cançó diu: “Barri d’emigrants des de sempre, perifèria estigmatitzada ben lluny del centre, sempre ens han tractat com si fóssim una merda, per culpa de polítics van caure cases a terra”.
De l’esvoranc a la turistificació dels búnquers
També recorda el succés de l‘esvoranc del Carmel del 2005, que va viure molt de prop, ja que vivia a poc metres dels habitatges que es van enderrocar. Segons explica Acros, “va ser un fet que va canviar la vida de molta gent durant anys, ja que moltes famílies van ser desallotjades” i en la cançó no estalvia retrets als polítics que van gestionar la crisi.
Va ser un fet que va canviar la vida de molta gent del meu barri durant molts anys. Famílies desallotjades durant molt temps
El videoclip s’ha publicat uns mesos després del seu darrer disc, ‘Hard Cor’, i també fa referència a un dels temes de més actualitat dels darrers anys a la zona. La massificació de visitants al cim del Turó de la Rovira, un espai que recorda de petit com “un lloc romàntic i tranquil on abans no hi pujava gairebé ningú i on et podies sentir l’amo de la ciutat amb Barcelona als peus”.
Tot i la cruesa dels versos d’Acros, que barregen català i castellà, també deixen entreveure una petita llum d’esperança, “al final hi ha més alegria que pena”, diu. I recorda que el Carmel sempre ha estat un barri de gent solidària que s’ajuden entre ells en moments difícils.
