La torre d'estiueig de la família Güell i bona part de la finca es van convertir als anys 20 en el Palau Reial de Barcelona. En la transformació, a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot, es van afegir els laterals i se’n va donar la forma semicircular actual. Joan Àngel Frigola, autor del blog Sortides amb Gràcia “Té diferents estils arquitectònics. Inclús a l'interior, té diferents espais i es va engrandir bastant” S'hi va construir un saló de tron, despatxos, menjador de gala i altres espais luxosos, biblioteca, sala de música, estances privades de la família reial i dependències per al servei. De la remodelació dels jardins, en canvi, se'n va encarregar el paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Joan Àngel Frigola, autor del bloc Sortides amb Gràcia “Hi va treballar però mantenint els arbres i bona part de la flora que ja hi havia de manera que ara podem gaudir d'arbres centenaris” Poc després, amb la instauració de la Segona República, el palau va ser confiscat i entregat a la ciutat. Joan Àngel Frigola, autor del blog Sortides amb Gràcia “Va ser el mateix president de la República, Niceto Alcalá Zamora, que va venir a Barcelona, i està fotografiat aquí al palau amb el president Macià, i va fer lliurament a la ciutat del Palau Reial confiscat.” Actualment els jardins s'han recuperat per a usos cívics mentre que el palau acull la seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània. AGRAÏMENTS: Arxiu Fotogràfic de Barcelona INFORMEN: Queralt Gómez / Anna Feliu

L’antic Palau Reial havia estat a la zona que actualment es coneix com a pla de Palau. Però després de patir un incendi el Nadal de 1875 l’edifici va quedar inservible i, des de llavors, la família reial i el seu seguici no tenien un lloc fix on establir-se quan venia de visiten a Barcelona.

Als anys 20 del segle XX, la família Güell, que era molt monàrquica, va cedir la seva torre d’estiueig i bona part dels terrenys que l’envoltaven per construir un nou palau reial a Barcelona. En aquell moment, la finca ocupava l’àrea que hi ha entre els carrers de Jordi Girona i de John Keynes i l’avinguda de Pedralbes actuals i fins on ara hi ha el cementiri de les Corts.

La transformació va anar a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot, que hi van afegir els laterals i li van donar la forma semicircular actual. A l’interior, s’hi van construir un saló de tron, despatxos, un menjador de gala i altres espais luxosos, la biblioteca, la sala de música, les estances privades de la família reial i les dependències per al servei.

De la remodelació dels jardins, en canvi, se’n va encarregar el paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Segons explica Joan Àngel Frigola, autor del bloc Sortides amb gràcia, va ser una intervenció poc agressiva, cosa que ha permès conservar-ne els arbres i bona part de la flora. Gràcies a això, als jardins del Palau Reial encara avui en dia es poden veure arbres centenaris.

Al jardí també hi destaca la font d’Hèrcules, obra d’Antoni Gaudí, que està situada enmig d’un jardí de bambú. També són obra de Gaudí les cavallerisses, que formen part de la mateixa finca.

La finca va ser inscrita al Reial Patrimoni el 14 de juny de 1926, l’any 1930 va ser declarada monument historicoartístic d’interès nacional i el 1931 va ser confiscada pel Ministeri d’Hisenda de la República, que posteriorment el va cedir a l’Ajuntament de Barcelona. “Va ser el mateix president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui va venir a Barcelona, i està fotografiat aquí al Palau amb el president Macià, i va fer lliurament a la ciutat del Palau Reial confiscat”, explica Frigola.

Durant els anys del franquisme, el Palau Reial va ser la residència del dictador en les seves visites a Barcelona. Recuperada la democràcia, el palau va passar a ser de la Generalitat de Catalunya i durant uns anys va allotjar el Museu d’Arts Decoratives i el de la Ceràmica, que actualment formen part del Museu del Disseny. Actualment els jardins s’han recuperat per a usos cívics mentre que el palau acull la seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània.