És una de les infraestructures portuàries menys conegudes del litoral barceloní: el far de la torre del riu Llobregat compleix 168 anys i ho fa en plena forma. Si bé en algun moment es va pensar a derruir-lo, el far ja forma part del patrimoni portuari de Barcelona i segueix realitzant la seva feina.
Un far amb història
Va ser el segon far de tot l’estat i es va construir l’any 1852, 54 anys abans del far de Montjuïc que es va erigir al 1906 precisament per substituir el del Llobregat. Després de les remodelacions successives del port i el desviament del riu Llobregat, el far de la torre ha acabat engolit per les terminals i empreses de la Zona Franca. La seva llum serveix especialment d’ajuda als vaixells mercants per saber on es troben els baixos fons de la desembocadura del riu Llobregat i evitar així que puguin embarrancar-se. Un dels cops amagats del far és que es tracta també d’un aerofar: els prismes de la seva cúpula de cristall reflecteixen la llum cap al cel i, durant anys, ha servit de guia als avions que s’apropaven a la pista de l’aeroport del Prat.
Sense visitants
Si bé els veïns de la Marina del Prat Vermell i els de la Zona Franca van poder visitar el far de la torre del riu Llobregat després que aquest es remodelés, el far no està obert al públic. Es tracta d’una infraestructura molt antiga que fa difícil la seva compatibilitat amb les normes de seguretat actuals. Tampoc és recomanable passar gaire temps en el seu interior perquè el radiofar emet un seguit de radiacions que poden arribar a ser perjudicials per a les persones. Tampoc està oberta al públic l’exposició d’algunes peces històriques d’aquest i altres fars, algunes tan curioses com un vaporitzador de petroli del 1914 que va servir per il·luminar el far de Sant Sebastià a Llafranc abans de l’arribada de l’electricitat.
