Els veïns del passatge de l’Esperança fa mesos que reclamen ajuda a l’Ajuntament per resoldre un problema d’humitats a les cases, protegides com a patrimoni. Asseguren que, tot i que sempre havien tingut humitats, aquestes s’han multiplicat des que es va reurbanitzar el passatge a causa de la permeabilitat de les ranures de les rajoles i del creixement de les arrels dels arbres. Han aportat fotografies de les zones malmeses i de les arrels però fins ara l’Ajuntament sempre ha negat la seva responsabilitat.
Humitats i arrels dels arbres
El passatge està conformat per setze cases de planta baixa a banda i banda d’un carrer que des de 1999 és per a vianants. Aquest és l’origen de bona part dels problemes d’humitats que afecten les cases, asseguren els veïns. Francisco Grande, un dels veïns afectats afirma que “les ranures entre les rajoles filtren l’aigua cap a les nostres façanes”. Unes filtracions que afecten més la banda de les casetes senars per la inclinació pròpia del carrer. “Normalment un cop a l’any hem de pintar les habitacions perquè, sobretot les que donen a la façana, se’ns posen negres”, afegeix una altra veïna, Meritxell Puerto.
Però els problemes no són només de filtracions. En urbanitzar el passatge, l’Ajuntament hi va instal·lar arbres que vint anys després, causen molèsties al veïnat. Novament, la banda dels senars surt més perjudicada, ja que la filera d’arbres es troba més a prop de les cases. “Una veïna tenia molta pudor de gas a casa seva i al final va resultar que les arrels havien trencat una canonada de gas”, explica Meritxell Puerto. Per la seva banda, Francisco va descobrir que la tapa del comptador de l’aigua, situada a la façana, havia caigut i en fer la reparació va trobar arrels de l’arbre situat a poc més d’un metre de la finestra. “Està clar que les arrels entren per sota casa meva, no sé fins a on”, lamenta.
Denúncies i respostes negatives
Des de principis d’any el veïnat ha interposat tota una sèrie de denúncies i peticions a l’Ajuntament perquè revisi la situació del carrer. “L’única solució és que aixequin el terra i mirin com està allà baix, per si hi ha alguna canonada d’aigua que perd. Si no que millorin la impermeabilitat perquè no es filtri l’aigua i que posin altres arbres més petits i allunyats de les cases”, demana Meritxell Puerto. Però totes les instàncies al districte de Nou Barris i a Parcs i Jardins han estat denegades. “Ens diuen que és culpa de les cases, que són velles i no tenen prou cimentació”, diu Francisco Grande. Esgotades totes les vies volen reunir-se de nou amb la Síndica de Greuges i demanar cita amb el districte de Nou Barris per veure si es troba una solució.
Unes cases patrimoniades
“Ara per ara ens sentim desemparats. Ens han protegit les cases amb un nivell C però a l’hora de la veritat no les protegeixen, no tenim cap ajuda”, lamenta Meritxell Puerto. El fet que estiguin catalogades, dificulta les reparacions, sobretot de la façana. “Vaig demanar permís per pintar la façana al març a Patrimoni i encara no han dit res. Per pintar-la, a més a més, amb el color que t’han dit, ni un to més fort i un to més clar. Em costa el doble de car d’allò que em costaria si ho fes normal”, afegeix Meritxell.
Les cases dels estibadors de cotó
El conjunt de cases del passatge van ser construïdes el 1928 per la Sociedad Cooperativa de Cargadores y Descargadores de Algodón, una cooperativa creada pels estibadors de cotó del Port de Barcelona. Precisament, el nom del passatge es deu a la patrona dels cotoners. La cooperativa es va encarregar de comprar el terreny i construir les cases, d’estil noucentista amb pinzellades d’art decó, amb grans poms de flors esgrafiats a les façanes. Un cop instal·lats, els treballadors havien de sortir de casa a les 4 h de la matinada per baixar caminant fins al port, ja que la zona no disposava de connexions de transport públic. A l’illa de cases, el veïnat va fundar la seva pròpia cooperativa de consum.
Amb el temps el veïnat es va renovar i avui dia hi queden pocs veïns procedents de les famílies d’estibadors. De fet, de la trentena de casetes originals, només en resten 16. L’especulació i les transformacions urbanístiques han provocat molts canvis a les façanes i a l’estructura interior de les cases. Per això, l’Ajuntament va catalogar tot l’espai de patrimoni històric.
