Dilluns vinent, 23 de novembre, els bars i restaurants podran tornar a aixecar la persiana, almenys parcialment, com a mínim per servir a les terrasses. Un anunci que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja s’ha afanyat a matisar. Però durant aquestes setmanes, en què han hagut de romandre tancats, molts han apostat pel menjar per endur o pel servei a domicili.
Una activitat prohibida
Tot i que en les restriccions d’aquesta segona onada es prohibeix menjar o beure al carrer i en espais públics, molts barcelonins no ho han deixat de fer. El Carles Garcia ho ha comprovat de primera mà, fent un volt pels carrers i les places de la ciutat, especialment en cap de setmana.
La majoria són persones que no tenen temps d’anar a casa per dinar i que a la feina no tenen un espai habilitat per fer-ho. I, per tant, la carmanyola o el menjar per endur en qualsevol lloc és l’única solució que tenen. També n’hi ha, però, que volen aprofitar el bon temps per sortir a fer una volta el cap de setmana i dinar a l’aire lliure amb la família o els amics. Això sí: conscients que no està permès, sovint se n’amaguen i eviten parlar a càmera.
Servei a domicili
Pel que fa als restauradors, els més beneficiats han estat aquells que ja es dedicaven al servei a domicili des de fa temps. Els qui ho han implementat fa poc encara no han acostumat a la clientela i no els compensa.
És el cas del restaurant Ándele, un mexicà que actualment factura entre un 10 i un 15 % del que guanyaven abans de la pandèmia. Un dels seus responsables, Pau Segurana, ha explicat que la situació actual els ha obligat a accelerar un projecte amb què ja treballaven per facilitar el servei a domicili sense haver de passar pel sedàs dels agregadors, que s’enduen un alt percentatge de les vendes.
El petit comerç, també
I no només els bars i restaurants, sinó que també bona part del petit comerç de la ciutat s’ha apuntat al servei a domicili. Això, si més no, és el que ha explicat a ‘reset’ Nuri Soto, portaveu de la cooperativa Mensakas, que ha incrementat la plantilla gràcies al creixement del consum de productes de proximitat.
