La Xarxa de Dones Cosidores de Barcelona ja ha elaborat més de 6.000 mascaretes noves després del confinament. I en total ja en sumen més de 18.000. El projecte, coordinat per la Fundació Pare Manel i la Cooperativa Etcèteres, aplega unes 40 dones de diversos barris de la ciutat i els voltants.
Van començar com a voluntàries per abastir de mascaretes els centres de salut durant el confinament provocat per la crisi del coronavirus. El projecte es va consolidar amb reunions telemàtiques setmanals i ara la iniciativa ja disposa d’un producte propi que s’està distribuint entre entitats, associacions i comerços.
Un projecte amb estrella
La iniciativa es va materialitzar a finals de l’any passat i en poc mesos ja va rebre el premi de Maria Aurèlia Campmany. En un primer moment era un projecte de costura adreçat a les dones, però amb el confinament es va especialitzar en la fabricació de mascaretes. Ara ja han arribat al tercer model, perfeccionat a partir de la pràctica de tots aquests mesos. “Ens ha servit per tenir un producte propi –explica Antonela Tossici de la Fundació Pare Manel–. El fet de reunir-nos setmanalment com a grup durant el confinament de manera telemàtica ha fet que tot sigui molt més àgil”. Moltes de les dones del projecte no es coneixen en persona però ja han establert uns vincles molt forts.
Solidaritat que es retorna
Les dones voluntàries que van cosir des de casa les mascaretes van rebre en un primer moment l’agraïment de molts professionals del món de la salut i altres serveis de primera necessitat que es van poder protegir gràcies a elles. “Tinc família que treballa a l’hospital –explica Tatiana Quispe, una de les dones cosidores–. Em sentia com una mica trista, perquè no podia fer res. I fer les mascaretes va ser com una via d’escapament per relaxar-me, pensar en altres coses. Posar un gra de sorra”. Més endavant el retorn de la solidaritat d’aquestes dones va arribar amb la retribució econòmica per la confecció de les mascaretes. “Ens van comunicar que s’havien pagat les mascaretes i que es pagarien. Ho estàvem passant malament. L’atur s’havia retardat, l’ERTE no me’l van pagar fins al juny més o menys no ens havien pagat ni un mes, devíem dos mesos de lloguer”, recorda Tatiana. Ara veu el projecte com una esperança de futur.
Distribució a les botigues
El projecte va rebre en un primer moment les comandes des de les administracions. Ara han fet un pas endavant i amb tota l’experiència guanyada, han començat a distribuir la producció de mascaretes. I ho faran també en botigues físiques, coincidint amb el tancament a l’agost del local de la fundació, per tal de no aturar les vendes. Ho faran, de moment, a la Botiga a Granel (carrer de Sant Antoni Maria Claret, 175), La Ciutat Invisible (carrer de la Riera d’Escuder, 38) i El Lokal (carrer de la Cera, 1).
