La crisi del coronavirus ha sacsejat el món laboral i ha generat una allau de dubtes que els advocats laboralistes han hagut de resoldre. L’escenari és insòlit: el darrer mes de març l’atur ha crescut un 9 % a Espanya, hi ha hagut 545.000 persones afectades per ERTO a la província de Barcelona i s’han hagut d’establir maneres i marcs de treball nous en poc més d’un mes. Dos advocats laboralistes analitzen la situació coincidint amb un Primer de Maig atípic, colpit per la covid-19.
Les principals consultes que els advocats laboralistes han hagut de resoldre aquests dies han estat sobretot al voltant dels ERTO, com es negociava i amb qui, o com es tramitava per poder cobrar-lo. També s’han hagut d’atendre molts dubtes i casos d’acomiadaments o finalitzacions de contractes temporals. També la imposició de vacances per part de les empreses que es va aplicar al començament de l’estat d’alarma.
Segons Pere Vidal, advocat laboralista i professor a la UOC, moltes persones afectades per un ERTO no cobraran fins al 10 de maig o més tard, per la saturació de la tramitació de la prestació, i “això suposa que hi haurà persones que farà dos mesos que no perceben cap salari“. Els sectors que més preocupen a Vidal són aquells que no podran recuperar l’activitat completament quan s’acabi l’estat d’alarma, com el de l’hostaleria, que pot acabar convertint els ERTO en acomiadaments.
Mesures més socials, però amb col·lectius exclosos
El Col·lectiu Ronda destaca “la diferència abismal” de l’esperit de mesures que s’estan aprovant per fer front a aquesta crisi amb les que es van aprovar el 2012 sota el govern de Mariano Rajoy. Segons l’advocat Natxo Parra, han servit per frenar el cop econòmic a molta gent, però cal aprofundir en les mesures amb una renda garantida o un ingrés mínim vital. Tot i així, l’advocat considera que “hi ha molts col·lectius que han quedat exclosos, els més precaris”, ja que les persones en situació irregular no poden accedir a cap de les ajudes aprovades. “El perfil de persona més afectada és el d’una migrant amb cara de dona“, conclou Parra.
“Els autònoms no poden estar contents”
Les ajudes als autònoms han arribat tard i no resolen la situació de molts d’ells, segons Vidal, que recorda que són un altre dels col·lectius que més consultes els estan fent aquests dies. D’una banda, aquests treballadors han de triar si volen accedir a l’ajuda que es dona a escala estatal o la que concedeix la comunitat autònoma, i això ha generat confusió. De l’altra, molts autònoms han hagut de pagar la quota mensual mentre no podien prestar serveis, i no se’ls han donat solucions clares en temes com ara el lloguer del local.
El teletreball i la desconnexió laboral
Vidal recorda que les empreses han estat històricament reticents a aplicar el teletreball i ara han vist que pot funcionar. Ara bé, “no es poden allargar les jornades laborals ni fer hores extraordinàries sense retribuir”, diu el professor de la UOC, una afirmació que també sosté Parra. Tots dos recorden que el dret a la desconnexió laboral està reconegut i, per tant, s’hauran d’assegurar controls i mesures per assegurar-lo, així com el dret a gaudi de les vacances.
L’escenari laboral postpandèmia
L’escenari més positiu és el d’una economia que s’anirà recuperant a mesura que s’apliquen les fases de desconfinament. Ara bé, hi ha un segon supòsit, en què segons les dades actuals de destrucció d’ocupació es pot preveure una afectació molt més gran de les relacions laborals, més concursos de creditors i acomiadaments, molts dels quals col·lectius, explica Parra. Un altre dels drets que veuen en perill els laboralistes són els vinculats a la intimitat dels treballadors, els de la salut i les dades sanitàries, que fins ara eren un àmbit especialment restringit. Parra assegura que la idea de passaport sanitari els vulnera.
Des de l’àmbit judicial ara es tem el col·lapse, perquè els processos judicials no urgents s’han aturat. El Col·lectiu Ronda explica que hi ha processos dramàtics com ara la reclamació d’una prestació d’incapacitat d’un treballador, que s’allargarà en el temps perquè no està tipificada com a urgent, i això vol dir que aquesta persona no tindrà cap mena d’ingrés fins que no es resolgui, ja que per malaltia no podrà treballar.
Està previst que a l’agost es vagi tornant a la normalitat als jutjats, però el sector judicial, com ara l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, lamenta els pocs recursos per fer front a la reactivació del funcionament ordinari de la justícia. “La capacitat i nombre de jutges i mitjans tècnics són molt limitats i no s’ha activat cap mesura específica per resoldre-ho”, lamenta Vidal.
