El teatre és un mirall i al seu escenari hi podem veure els grans problemes de la nostra societat com el patriarcat, però, a poc a poc, s’hi està començant a incorporar una mirada feminista. La cooperativa NUS ha presentat una guia per incloure la perspectiva de gènere al món del teatre.
Una guia que funciona com una radiografia masclista del sector teatral on perviu “un imaginari i unes males pràctiques que no només afavoreixen dinàmiques de discriminació i violència cap a les dones i les dissidències de gènere, sinó que les desdibuixen i invisibilitzen”.
Clicant en aquest enllaç podràs trobar la guia completa, però us expliquem alguns dels punts clau d’aquesta radiografia que es dirigeix al sector teatral, però que pot servir per qualsevol àmbit laboral.
Per un teatre feminista
El teatre feminista va més enllà de produir textos feministes, també s’ha de buscar que “trenquin estereotips masclistes i contribueixin a la creació d’imaginaris nous i referents més diversos i justos”. Al llarg de la història, s’ha explicat el món des de la perspectiva de “l’home blanc, europeu i de classe alta i les seves vivències s’han convertit en temes universals”, però a poc a poc també s’hi colen els mals anomenats temes de dones com en ‘Una gossa en un descampat’, de Clàudia Cedó, la mort perinatal o ‘Els dies mentits’, de Marta Aran, l’anorgàsmia.
Direcció amb perspectiva de gènere
La distribució per gènere del rol de direcció en els espectacles de la temporada 2018-2019 estrenats en el Teatre Lliure (com a exemple de teatre públic) va ser de 65 % d’homes, 26 % de dones i 9 % d’equips de direcció mixtos, i en el cas del teatres gestionats per Focus (com a exemple d’empresa privada) van ser del 92 % d’homes i 8 % de dones.
El rol de direcció és un dels més importants en un espectacle i les dades revelen que en la majoria dels casos són homes. A més, per incorporar la perspectiva de gènere al rol de direcció cal tenir en compte, d’una banda, que al muntatge “no es reprodueixin estereotips i discriminacions per motiu de gènere” i, de l’altra, es revisi “el nostre estil de lideratge i la relació que establim amb l’equip”.
Tot tipus de cossos
“El cos és el vehicle de ser i estar en el món, i és on històricament s’han inscrit, construït i reconstruït les diferències de gènere”, remarquen les autores de la guia. Són molt importants els cossos que pujaran d’alt d’un escenari: “La norma patriarcal exclou d’entrada dels escenaris els cossos de gènere no normatiu, racialitzats, vells, grassos, amb capacitats diverses, etcètera, fet que desproveeix el públic d’imaginaris diversos i reforça la pressió que ja rep per part d’altres mitjans i agents socialitzadors”.
Test per detectar el masclisme
Des de fa anys i sobretot en l’àmbit del cinema han aparegut diferents tests que ajuden a identificar el masclisme, per exemple, el test de Bechedel, que proposa tres criteris per determinar la bretxa de gènere en una obra: l’aparició com a mínim de dos personatges femenins, que aquests personatges parlin entre si en algun moment, i que la seva conversa tracti sobre alguna cosa que no sigui un home. Sembla un test senzill, però el 43 % de les pel·lícules nominades als Oscar dels darrers cinc anys no han superat el test. Aquesta edició, només dues de les cinc nominades a millor pel·lícula superaven el test, Coda i King Richard.
Gent de ment oberta
El món de la cultura sempre s’ha vantat de ser obert, però “aquesta mirada de sector bohemi, en el que es treballa amb el cos sense tabús ni pudor, dificulta identificar i posar límits” a certes actituds com les denúncies a professors de l’Institut del Teatre.
El sector del teatre com la resta de sectors de la nostra societat té una estructura piramidal en què les figures dominants han estat tradicionalment homes, on es valora “l’èxit per sobre de qualsevol altra cosa i invisibilitzen les emocions i els conflictes“.
