Lina Wertmüller

Són cineastes, són dones i són invisibles en la història del cinema. Feminisme de guerrilla per combatre estereotips, prejudicis i rols que la societat del moment no preveia. Van fer-se un lloc als estudis, als rodatges, a la professió però no als llibres, on sovint els homes apareixen com motors i autors, sense mostrar la feina invisible i necessària d’un exèrcit de dones que veien en el cine el canal per expressar, en clau de dona, una mirada sobre el món, i un vehicle per transformar-lo.

Dones que han marcat la història del cine

Hattie McDaniel, la primera

L’actriu i cantant Hattie McDaniel es va convertir en la primera dona afroamericana que va guanyar un Oscar de l’Acadèmia de Hollywood. Va ser pel seu paper a ‘Allò que el vent s’endugué’ el 1939, amb el personatge de Mammy, la minyona de Scarlett O’Hara. Va guanyar visibilitat, popularitat i un Oscar a la millor actriu secundària. A tots els actors negres se’ls va impedir assistir a l’estrena de la pel·lícula. I, no només això, a l’hotel que va acollir la gala dels Oscars operava una política de “no negres”, per tant, van haver de seure en una secció segregada durant la cerimònia. Aquella situació va posar encara de més relleu la importància de l’èxit de McDaniel. Hollywood trigaria 25 anys en reconèixer el treball d’un altre actor negre, va ser Sidney Poitier per ‘Els lliris dels prats’.

Edith Head, la dona amb més Oscars de la història

Amb vuit estatuetes pels seus vestuaris, l’estilista és la dona que ha guanyat més Oscars en tota la història. El nom d’Edith Head (1897-1981) no és prou conegut a casa nostra, tot i els mèrits que va assolir al llarg de la seva dilatada carrera. Va ser la primera dona a arribar a cap de departament de vestuari, va ajudar a definir l’estil del Hollywood clàssic vestint les estrelles més importants, i va ser nominada als Oscars 35 cops, dels quals va obtenir-lo fins a 8 vegades. “The Doctor” com se la coneixia va guanyar-ne dos, al 1951 gràcies a ‘Sansón y Dalila’ i ‘Tot sobre Eva’. L’any següent el va tornar a aconseguir amb ‘Un lugar en el sol’. I, poc després, arribarien els premis per a una excel·lent parella de pel·lícules protagonitzades per Audrey Hepburn: ‘Vacances a Roma’ i ‘Sabrina’. També va escriure dos llibres: la biografia ‘The dress doctor’ i una mena d’obra d’autoajuda titulada ‘How to dress for success’. En definitiva, ens trobem davant d’una de les dissenyadores de vestuari més importants del segle XX. 

Kinuyo Tanaka, un referent del cine japonès

Una actriu de culte i directora de cinema excepcional que ha esdevingut una referència indispensable per a les noves generacions de cineastes. Encara que el seu nom pot resultar desconegut entre nosaltres, Kinuyo Tanaka (1909–1977) no només va ser una de les estrelles més destacades de la història del cinema japonès, sinó que també es va convertir en directora de cinema i en una referència indispensable per a les noves generacions de cineastes.

Olivia de Havilland, una actriu amb caràcter

Nascuda al 1916 al japó com la seva germana, la també actriu Jane Fontaine es va convertir en l’última supervivent de l’edat d’or del cinema de Hollywood, amb 104 anys, fins que va morir al juliol de 2020. Cansada de representar sempre personatges més o menys submisos, on l’havien encasellat per la seva delicada presència, Olivia de Havilland va lluitar perquè Jack Warner la cedís per interpretar el paper de Melania a ‘Allò que el vent s’endugué’. Va ser un gran encert que li va valer la nominació a l’Oscar, l’any que va guanyar Hattie McDaniel, la primera actriu afroamericana que el va aconseguir. 

El 1942, va demostrar tenir un caràcter fort i una voluntat de ferro, quan va plantejar una demanda contra la Warner. El judici va durar dos anys, però, finalment, el va guanyar i, des de llavors, l’anomenada Llei de Havilland va alliberar els actors de “la presó més luxosa del món” i l’esclavitud dels contractes de set anys per part dels estudis

Shirley Clarke, una cineasta independent

Va ser una de les figures més importants i originals del cine independent i experimental nord-americà. Ballarina, cineasta radical i pionera. Shirley Clarke (1919–1997) va ser una autèntica visionària que va sintetitzar el jazz, la dansa moderna i l’avantguarda per inspirar un nou moviment cinematogràfic que la va situar al capdavant de l’emergent escena del cinema independent nord-americà dels anys cinquanta i seixanta. Equipats amb càmeres més àgils i lleugeres, amb certa sensació d’improvisació, i influenciats pel cinema estranger, cineastes com John Cassavetes o la mateixa Clarke van canviar la manera de rodar al seu país.

‘Portrait of Jason’ és una entrevista rodada en una sola sessió a l’àtic de Clarke a l’Hotel Chelsea de Nova York, i és considerat per a molts com el seu millor treball. Va guanyar diversos guardons en festivals europeus i Ingmar Bergman la va descriure com la pel·lícula més fascinant que havia vist mai.

Pauline Kael, quan la crítica esdevé art

La seva vida va canviar l’any 1953 quan tenia 34 anys. La llegenda diu que l’editor de la revista ‘City lights’ la va sentir parlar de cinema en un cafè. Seduït pels seus arguments, li va proposar escriure una crítica de ‘Candilejas’ a la revista. Va ser el principi de la carrera de Pauline Kael (1919-2001) com a crítica de cinema.

Lina Wertmüller, la primera directora nominada a l’Oscar

La pel·lícula ‘Pasqualino siete bellezas’ li va valer quatre nominacions a l’Oscar el 1976, incloses les de millor direcció i guió original. Tot un mèrit si tenim en compte que era un film italià. Lina Wertmüller nascuda al 1928 i fomada amb Fellini, es va convertir en la primera dona de la història que va aconseguir estar nominada en la categoria de millor direcció. El 2019 es va fer justícia, i l’Acadèmia de Hollywood li va concedir l’Oscar honorífic per la seva llarga trajectòria cinematogràfica.

Lola Salvador, la guionista mestra de cineastes

Guionista i productora aquesta barcelonina ha fet del cinema la seva vida i el seu ofici. Lola Salvador (1938) va començar escrivint adaptacions de capítols de ‘Barrio Sésamo’ i picant pedra fins escriure el guió d”El crimen de Cuenca’ o ‘Las bicicletas son para el verano’. Compromesa amb el sector, Lola Salvador és una de les sòcies fundadores del sindicat Alma.


 

Melissa Mathison, la guionista d”E.T’

‘E.T., l’extraterrestre’ va recaptar més de 790 milions de dòlars i va guanyar els Oscars al millor so, efectes de so, efectes visuals i banda sonora. Però el que la fa immortal és l’emoció que transmet, i un bon grapat de frases i imatges per al record. La culpable d’aquest guió, d’aquesta història emotiva i entranyable és Melissa Mathison (1950-2015). Un relat d’iniciació que retrata a la perfecció l’essència de la infància: la passió per l’aventura i la capacitat de sorpresa, però també la soledat i la incomprensió del món dels adults.


 

Thelma Schoonmaker, una muntadora d’Oscar

La primera muntadora que va rebre el Lleó d’Or a la carrera a la Mostra de Venècia, Thelma Schoonmaker ( 1940), va ser essencialment la responsable del llenguatge audiovisual de Martin Scorsese. El Lleó d’Or honorífic se suma a les sis nominacions i tres Oscars guanyats amb ‘The departed’, ‘L’aviador’ i ‘Toro salvatge’.


 

Alison Bechdel, lluitadora contra la bretxa de gènere

El test de Bechdel determina si en una obra existeix algun tipus de discriminació de gènere. La dibuixant i novel·lista gràfica Alison Bechdel va crear, el 1985, l’anomenat Test de Bechdel. És un indicador que estableix si hi ha presència femenina, i si les dones que hi apareixen parlen d’alguna cosa més que no siguin els homes. Va ser precisament en una d’aquestes tires còmiques, publicada el 1985 sota el títol ‘The rule’, que el nom de Bechdel va passar a formar part del lèxic de la cultura popular. Allà, un personatge afirmava que només anava al cinema si la pel·lícula complia tres requisits bàsics: “1: tenir almenys dues dones; 2: que parlin entre elles i 3: sobre alguna cosa que no sigui un home”.

Sally Menke, l’edició de l’univers Tarantino

Amb ‘Reservoir dogs’, va començar un lligam professional i personal extraordinari amb Quentin Tarantino. Al film, ja es perceben els trets característics de l’estil de tots dos: llargs plans amb molts diàlegs i una càmera que no para, esclats de violència i l’ús de música sobre passatges estilitzats o alentits. Curiosament, Sally Menke(1953-2010) no editava amb música, sinó que la incloïen més tard. Va haver-hi una excepció: l’escena del ball d’Uma Thurman i John Travolta, a ‘Pulp fiction’, la va muntar en funció de la música.


 

Marianne Slot, la productora influent

Aquesta productora francesa d’origen danès és una de les persones més importants del cinema europeu contemporani. El seu treball, amb més de 40 produccions en 25 anys, la converteix en una de les dones més influent en el panorama audiovisual. La trajectòria de Marianne Slot(1968) comença el 1993, quan va fundar la seva pròpia productora, Slot Machine, amb seu a París, i va començar una col·laboració llarga i rica amb Lars von Trier.