Jiwar Creació i Societat va néixer fa set anys i mig a la Vila de Gràcia, al pis principal del carrer d’Astúries, 36. Aquest espai es va convertir en una residència d’artistes per on hi han passat 327 persones de diferents disciplines que han creat diàlegs amb el barri de Gràcia. Ara, aquesta residència d’artistes tanca, ja que els responsables de Jiwar volen dedicar més temps als projectes i generar continguts. La residència desapareix, però Jiwar continua.
327 artistes han passat per la residència de Jiwar
El mot àrab Jiwar significa, literalment, “veïnatge”, aquest ha estat el fil conductor d’aquest projecte artístic que va néixer fa set anys i mig a la Vila de Gràcia. Un pis del carrer d’Astúries, 36, es va convertir en una residència d’artistes, per on han acabat passant 327 persones que han pogut establir-se durant unes setmanes a Gràcia generant projectes, intervencions, performances o exposicions i creant diàlegs amb el barri.
D’aquí la idea de veïnatge i de poder vincular els projectes culturals que passaven per Jiwar amb el territori. Ara, l’espai físic de la residència tanca, però la direcció de Jiwar continua amb més temps per dedicar-se als projectes ja engegats i imaginar-ne de nous. “El que volem nosaltres, a partir d’ara, és treballar per projectes. La logística ens prenia el 80 % del temps, ara volem que aquest temps sigui per a continguts“, apunta Mireia Estrada, directora de Jiwar.
Continuen projectes engegats com Memòria i Ciutat
Des de Jiwar expliquen que tot el que ha passat durant aquests set anys i mig queda en guaret, en espera de veure com es canalitza, però mentre diuen que donaran continuïtat a projectes que han quedat oberts, com l’hort al jardí d’Astúries, que treballen col·lectius del barri, o Memòria i Ciutat. Aquesta és una proposta que explica històries de gent gran que ha viscut sempre a la casa on va néixer. La directora de Jiwar diu que “hi ha molt material, ens falta encara una última fase de producció, per això volem fer una publicació, exposició itinerant per la ciutat, donar molt de valor a aquestes històries íntimes de les relacions vivencials, personals amb la casa”.
