La sabateria Ponsà (ronda de Sant Antoni, 21) és una clàssic de Sant Antoni. Són ja quatre les generacions d’una mateixa família les que s’han dedicat en cos i també en ànima al seu elegant negoci de barri. Els orígens de l’establiment es remunten al 1929, quan els besoncles de l’Antoni Tomàs van obrir una botiga de barrets l’any 1929. Una generació més tard, “els meus pares van iniciar aquesta sabateria, que és una icona al barri, i que està aquí des de l’any 42“, explica el Toni, “jo vaig néixer precisament aquí” el 1943. L’any 2014, un equip de betevé va documentar la història d’aquesta sabateria que forma part de la llista d’establiments emblemàtics.
Calçat de luxe sentimental
El José Tomàs Royo tenia el títol de mestre sabater concedit pel Gremi de Sabaters de Barcelona, el més antic d’Europa. “Calçat de luxe”, es podia llegir al rètol de l’establiment als anys 40 i 50, una presentació que ja anunciava l’estil d’aquest negoci que volia fer sentir el client com a un rei, amb una decoració que incloïa, i encara conserva en perfecte estat, un llum d’aranya al sostre i dos relleus policromats a les parets, una al·legoria de les dames de la cort que es feien emprovar unes sabates fetes a mida a mans d’un mestre sabater. Els miralls de l’establiment tenen marcs daurats que imiten l’estil barroc i les parets estan folrades de fusta pintades de color rosa pal.
Fusta d’antics vaixells
La fusta utilitzada al local té la seva pròpia història, “vam recuperar les fustes d’antics vaixells de desguàs del port de Barcelona“, que el fuster va adaptar a l’establiment. “Hi ha parts del cabina d’un ‘barco’“, segueix comentant el Toni. El vidres bisellats gravats a l’àcid de l’aparador dibuixen cortinatges i sanefes en un local on la decoració està pensada al detall. També conserven un rellotge antic. “El meu pare el va col·locar el dia que jo vaig néixer. Per nosaltres té un valor sentimental, que és el que volem transmetre al barri, la nostra filosofia”, explica el Toni.
Preu fix
En una de les parets, ben visible, encara es preserva un rètol de vidre gravat a l’àcid en què es llegeix en lletra majúscula, ben grossa, “Precio fijo”. El Toni explica que a la postguerra, “en temps de l’estraperlo, els comerços que tenien un cert nivell no l’acceptaven i per diferenciar-se posaven un rètol amb les paraules preu fix“. La caixa del local està ubicada en una petita habitació annexa “quan han vingut per fer alguna reforma sempre ens deien: el primer que han de treure és això, perquè ja no es quadra amb una caixa així. Pràcticament ja no es veu a Barcelona, per nosaltres ho volem d’aquesta manera”. També la caixa registradora és pràcticament única. “És un model alemany del 1890“, aclareix el Toni
Sabates a 25 pessetes
“Conservem registrada la primera venda. Unes sabates valien unes 25 o 30 pessetes“, recorda el Toni. La Marta Tomàs, filla del Toni i quarta generació de la nissaga familiar, explica dins el magatzem que “sempre hem tingut la teoria que el passat no es pot perdre”. Ho explica en un interior amb una taula atrotinada pels anys, una antiga banqueta de fusta per emprovar-se les sabates, i formes antigues de ferro per aconseguir eixamplar uns mil·límetres les sabates i adaptar-les a peus que no encaixaven. Conserven encara models femenins de sabates de vestir dels anys 40 i 50 “fetes de pell de fabricació nacional. Les senyores anaven guapíssimes… patien una mica…”, diu rient la Marta. Una de les seves clientes era la cupletista Raquel Meller, “les sabates porten el nom de la sabateria, perquè abans no era tant una marca, era l’establiment que oferia els models”. La Marta i el Toni són un exemple de la dedicació i l’estima per les sabates, un negoci familiar de cap a peus.
