Si parlem de venda de llegums i fruita seca a l’engròs, J. Renobell (passeig de Picasso, 34) és una de les botigues de queviures de referència a Barcelona. Ho és des del 1945. Un gran basar amb centenars de productes endreçats en sacs, una temptació per als cinc sentits i un exemple de l’estil de venda tradicional dels segle XX, on el dependent atenia amb amabilitat i mestria les demandes de cada client. Un equip de betevé va visitar l’establiments el 2015 per comentar-ne la seva trajectòria al llarg de 75 anys.
Els orígens
L’any 1945 “el meu pare, que no era del ram, es decideix independitzar de la tintoreria familiar i compra aquest negoci que ja funcionava”, explicava Jaume Renobell l’any 2015. La seva proximitat amb l’antic Mercat del Born els va portar els clients, “les botigues abans venien a comprar la seva fruita i verdura al mercat i de passada, als establiments del costat com el nostre compraven la fruita seca, les conserves, els embotits i els llegums“.
Fruits secs a granel
Pipes salades i naturals; ametlles torrades, salades, amb pell i sense; cacauets amb closca i pelats; festucs amb i sense sal; avellanes torrades i naturals; nous amb closca i pelades; nous de macadàmia; pinyons de diverses procedències i preus… En aquest establiment es pot escollir entre una llarguíssima varietat de productes, envasats en bosses de quilo o a granel, classificats ens saques unes al costat de les altres. Als anys 40, volia aclarir el Jaume, “la fruita seca no era un caprici, com ara, era una necessitat. La gent, a l’època de la postguerra, molt dura, menjava cacauets, figues i ametlles, que eren relativament barates”.
Llegums secs de l’estat i espècies d’arreu del món
D’entre tots els llegums secs que hi ha a la botiga, crida l’atenció veure la gran varietat de mongetes classificades en sacs de color blanc.”Si les tenim totes, arribem a les 24“, deia el Jaume Renobell, “preferim sempre el producte nacional. Venen de Lleó, Zamora, Astúries, i també de Catalunya, com les de Santa Pau i les del ganxet”. L’olfacte encamina el visitant cap a un altre dels racons més destacats de la botiga, el dedicat a les espècies. “Aquí, quan entres, es barreja l’olor del pebre, la canyella…”. El Jaume explicava que tenen marca pròpia, “els senyors de l’especiera La Barcelonesa es van jubilar i nosaltres vam comprar l’empresa”. Actualment tenen més d’una seixantena de varietats.
Una reinvenció molt dolça
El 1970 el Jaume va entrar a treballar a la botiga amb el seu pare, i un parell d’anys més tard, el 1972, el Mercat del Born es traslladava a Mercabarna. “La gent, l’afluència aquella de cada dia, desapareix, fins ben entrat els anys 80 va ser molt dur“, recorda el Jaume. “A mi se’m va ocórrer dir, posem-nos al món de la llaminadura, i això ens va ajudar del 75 al 80, com a mínim, a superar la baixada del Born. Un altre dels productes que va entrar amb força, entrats ja al segle XXI, van ser la gran varietat de farines per fer pa. “En tenim 20 classes, amb les seves corresponents llavors com la xia, el sèsam o la rosella”.
14 dependents
Aquest establiment és l’antípoda a un autoservei. Al 2015 hi havia 14 empleats atenent els clients. “El meu pare ja ho feia. Arribava un senyor, li demanava un o dos quilos de mongetes, o 10, i li ho posava. Ara, ve un client i els nois li diran si vol una mongeta blanca o de color, quina es cou més ràpid… La venda mínima que fem és de mig quilo“. El Jaume defineix molt be l’experiència de compra: “El client, des que entra fins que passa per caixa, té una persona al seu costat. L’atenció personal és una marca de la casa“. La tercera generació de la família ha apostat per la introducció dels productes ecològics, però el gènere tradicional està assegurat per molt temps, “jo m’he quedat amb els meus llegums, les meves llaminadures i les meves fruites seques”, deia el Jaume el 2015.
Les conseqüències del coronavirus
La pandèmia del coronavirus també ha afectat la facturació d’aquest comerç de tota la vida, que malgrat tot no ha tancat les portes en cap moment. Això sí, ha vist minvar dràsticament el nombre de clients, que s’ha reduït més d’un 70 %. El Jaume Renobell net, tercera generació a càrrec de la botiga, és força crític amb la manca de suport que el petit comerç ha rebut durant el confinament. Amb tot, se sent satisfet perquè no han hagut de fer cap ERTO i confien a recuperar gran part de la clientela, a qui esperen sota els històrics porxos del passeig de Picasso.
