Avui en dia queden tres cistelleries obertes a Barcelona. Ja no és negoci tenir una botiga dedicada a la venda d’objectes de fibres naturals, com cistells, escombres i cadires. La cistelleria Casa Miranda (Banys Nous, 15) va plegar el desembre del 2014. Va ser una de les primeres a abaixar definitivament la persiana a causa de l’entrada en vigor de la Llei d’arrendaments urbans (LAU). És un dels centenars d’establiments que han anat desapareixent, especialment al Gòtic, i ara només queda en el record i la memòria històrica del comerç tradicional de la ciutat. Un equip de betevé va documentar la història de l’establiment tot just abans de tancar.
Cadires per a la Transmediterrània
La Carme Martí explicava l’any 2014 que ella havia nascut a la botiga, on hi havia ja un negoci anterior. “Va venir el meu pare i aleshores van posar la cistelleria. Tenien 40 senyors treballant a baix i feien les cadires de braços de la companya Transmediterrània. Quan atracaven al port anàvem a pintar… jo era petita i anava a fer bulto”, recorda la Carme. L’empresa, comandada pel seu pare, Antonio Martí, també s’encarregava de fer el manteniment dels vaixells. Es dedicaven al disseny de mobiliari exterior, i estaven especialitzats, entre d’altres, en cadires i butaques per a cafès i bars, fets de joncs i medul·la vegetal, una fibra natural fàcil de treballar que permet fer filigranes, que encara es podien veure en algunes cadires guardades a la botiga poc abans del seu tancament definitiu.
Fabricants de para-sols
També estaven especialitzats en la fabricació de para-sols. “Per a terrasses, cafès, hotels, balnearis, casinos, restaurants, galeries, tribunes, sales de joc, comerços”, es podia llegir en els retalls publicitaris antics que la família havia guardat. “La dependenta i jo els tallàvem amb una plantilla i la meva mare, la iaia, els cosia, i aleshores es muntaven… però ara tot és diferent ja”, rememorava la Carme amb 84 anys, dies abans de tancar la botiga. “Ull, no confondre’s de casa“, es podia llegir en un altre dels seus fullets publicitaris, la confusió podia venir perquè tot just al costat hi havia un altre clàssic de la cistelleria barcelonina que també va plegar l’any 2019, Germanes Garcia.
Un bressol banyera
Camí de complir els 85 anys, la Carme encara recordava l’enginy del seu pare, que va patentar un curiós objecte, el bressol banyera pneumàtic, que “serveix perquè els nadons puguin dormir-hi i també se’ls pugui banyar“, deia la Carme. “Però ara no recordo si l’hi van copiar. Perquè el meu pare patentava moltes coses i s’enfadava. Ja m’ho han copiat, deia, de què serveix”. La Carme va heretar la traça del seu progenitor i guardava encara algunes de les nines que havia fet a mà anys enrere. “Va haver-hi una època que en feia moltes –explicava sorneguera–. També en porcellana, que es fan amb motllo, i s’han de pintar i de vestir. He anat 20 anys a l’Escola de la Dona, i ho he fet tot”. Malgrat tot, la cistelleria en medul·la se li va resistir i no va poder presumir-ne davant el seu pare.
El 2015 la Casa Miranda ja era història, la Llei d’arrendaments urbans va acabar amb el futur d’aquesta cistelleria, que ara queda en el record de les botigues de tota la vida, en un sector, el de les fibres naturals, que potser té els dies (o els anys) comptats.
