Entrar a Magatzems del Pilar és traslladar-se més d’un segle enrere per això hem volgut recuperar aquest reportatge enregistrat el maig de 2015. Aquí venien les pubilles per triar els teixits dels seus vestits tradicionals, i els treballadors i menestrals a comprar les faixes de cotó. Aquest establiment fundat a finals del segle XIX aguanta actualment per la tenacitat i l’amor a l’ofici de l’Assumpció Cabedo, rodejada entre turistes i botigues no aptes per a barcelonins. La propietària d’aquest negoci ha passat, literalment, tota la seva vida a la botiga, que encara conserva el mobiliari, l’aparador i la façana originals, i està inclosa dins la ruta dels establiments emblemàtics.
Faixes per als castellers
Entre el gènere tradicional que encara es despatxa hi ha la faixa, de color vermell per als dies festius i negra per protegir a diari els ronyons i l’esquena dels treballadors. Aquesta peça de roba se segueix utilitzant al segle XXI, molts castellers i castelleres passen pels Magatzems del Pilar per completar els seu vestuari, i confessa l’Assumpció que això la fa sentir “molt ufanosa”.
Vestits de pubilla
Gran part de negoci havia estat el dels teixits, la majoria de motius florals, per confeccionar els vestits tradicionals de les pubilles catalanes. Estan fets de brocats molt treballats que es desplegaven, i es despleguen, en els llargs taulells de fusta de caoba que es conserven d’origen. Aquí també es mostren les mantellines de blonda per vestir l’esquena les noies, de color blanc o cru, en contrast amb la camisa negra i el ret (per recollir els cabells) i les mitenes (els guants de reixa sense dits que s’allarguen fins l’avantbraç).
Des del 1870
‘L’Anuari Riera’, publicació que recollia l’activitat econòmica de Catalunya, ja parla dels Magatzems del Pilar des dels seus inicis, l’any 1896. És la primera documentació escrita que acredita l’existència de la botiga, però l’Assumpció assegura que el seu origen es remunta a uns anys enrere, el 1870. La família de l’Assumpció Cabedo va agafar les regnes del negoci l’abril del 1913, quan van pagar 10.000 pessetes pel seu traspàs, en dues lletres de 5.000 pessetes cadascuna que conserven emmarcades com si fos un tresor.
Mantons de Manila
Un altre dels clàssics d’aquest establiment històric són els mantons de Manila, molt valuosos, de seda i brodats a mà. Una peça tradicional que segons l’Assumpció “està condemnada a desaparèixer” perquè explica, “cada dia hi ha menys gent que sàpiga brodar”. Més assequibles i útils en època estival, els ventalls de fusta se segueixen venent des del primer dia, alguns dels quals valencians pintats a mà i signats pel mateix artista.
