La seva especialitat és cuinar amb el que troba a la nevera, que sovint és “depriment”, confessa. Però quan sí que té temps de comprar, Jaume Collboni tria anar de mercat, en especial, el dissabte al matí. “A casa meva era el dia de la compra i hi havia com una litúrgia que intento seguir”, afirma el candidat del PSC a les eleccions municipals del 28-M.

Dels mercats, a més, de productes, explica que s’emporta receptes casolanes que demana als paradistes. “Cuinar em serveix per desconnectar de la política”, afirma. També li agrada “sobretot, fer cassola amb productes bàsics, però bons”. Avui, el plat escollit per a un dinar familiar és un mar i muntanya de pollastre amb escamarlans. De camí al Mercat de la Boqueria aprofitem per descobrir la cara més personal de candidat socialista.

Retorn al pis de joventut

Després d’uns anys a l’Eixample, Collboni viu un altre cop al pis de joventut: “Em vaig divorciar i he tornat a les arrels.” És al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, en un habitatge que té en propietat des de fa més de dues dècades: “Soc de la generació que amb 26 anys encara podies comprar, abans de la bombolla.” Ara hi viu amb l’Aretha i el Franklin, dos gats recuperats del carrer fa uns anys.

“Moter per defecte”

El que ha estrenat fa pocs mesos és mitjà de transport, tot i que no li és del tot desconegut. “Per defecte, soc moter, d’aquells que es treien el carnet quan feien 18 anys”, assenyala. Això sí, ara es mou en moto elèctrica perquè “hem de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic”, un mitjà que considera “molt ràpid i econòmic” per desplaçar-se per Barcelona.

Vols estar al dia de les municipals 2023 de Barcelona? Apunta’t al butlletí de campanya de betevé

A més a més, “la moto em fa bé, em relaxa”, afegeix. No és l’única cosa en què Collboni troba bones sensacions: “M’agrada molt volar i tot el que té a veure amb el vent”. Això explica l’afició pel parapent, un esport que practica des de fa uns 15 anys, tot i que últimament molt menys del que voldria.

Sobre el futur més enllà de l’activitat política, el candidat socialista assegura que sempre se l’ha plantejat la política de manera temporal: “Mai deixes de pensar que un dia ja no ho faràs. Ser vuit anys en un càrrec és suficient, com a criteri general.” “Tinc la meva professió, soc advocat, funcionari; per tant, no he de viure de la política i no en depenc”, conclou.

Què vols saber de les eleccions municipals a Barcelona?