L’emergència climàtica, amb períodes de sequera cada cop més recurrents, ha obligat Barcelona a replantejar les noves fonts ornamentals previstes per a l’espai públic: “Cal repensar els grans llacs que es feien anys enrere i que en la situació actual ja no plantejaríem perquè són uns grans consumidors d’aigua. L’objectiu és avançar per tenir fonts més sostenibles”, ha explicat Gustavo Ramon, director d’Operacions de Barcelona Cicle de l’Aigua, en una entrevista al ‘bàsics’. Ara bé, “hi continuarà havent fonts ornamentals perquè cal tenir en compte que poden funcionar com a refugi climàtic”.
El 70 % de les fonts ornamentals, buides per la sequera
Actualment, la major part de les fonts ornamentals de Barcelona utilitzen aigua freàtica, tot i que el 70 % s’han buidat per l’emergència per sequera i només s’han mantingut aquelles que serveixen d’hàbitat per a fauna. Ramon ha explicat que s’ha aprofitat la situació per fer-ne manteniment, tot i que el fet de tenir els brolladors sense aigua pot generar afectacions: “Les fonts estan preparades per estar plenes i que la mateixa làmina d’aigua protegeixi la impermeabilització”, ha dit. A Barcelona hi ha 324 fonts decoratives i 2.732 per beure aigua.
Una posada a punt de les fonts per beure aigua cada tres mesos
Les fonts amb aigua connectada a la xarxa són un servei a la ciutadania públic i gratuït. N’hi ha de distribuïdes per tota la ciutat, a raó de 17 fonts per cada quilòmetre quadrat. El model de font més nombrós i també més característic de la ciutat és el Barcelona, “robusta i preparada per aguantar les inclemències”. Segons el director d’Operacions de Barcelona Cicle de l’Aigua, “cada tres mesos totes les fonts de la ciutat reben un manteniment i s’hi fan correccions”.
Les fonts ornamentals clàssiques
Les fonts més antigues que es conserven a Barcelona daten del segle XIV i, entre aquestes, la més longeva és la font de Santa Anna, situada a la cantonada de l’avinguda del Portal de l’Àngel amb el carrer de Cucurulla. Aquest brollador medieval es va construir l’any 1356 i el seu origen és un abeurador que feien servir els cavalls dels viatgers d’un hostal que hi havia a prop, l’Hostal del Vallès, i també per als cavalls de les diligències que sortien de la ciutat.
La més popular és la font de Canaletes, però aquest abeurador mític de la Rambla no és únic. Com aquesta font n’hi ha 16 més de repartides per la ciutat. Les fonts de Canaletes es van instal·lar a finals del segle XIX i van ser dissenyades per l’arquitecte municipal Pere Falqués, que també va crear els fanals del passeig de Gràcia. N’hi ha a tots els districtes de la ciutat excepte Sarrià – Sant Gervasi i Nou Barris.
La font més famosa i reconeguda és la Font Màgica de Montjuïc, a l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Més de dos milions de persones la visiten anualment per gaudir en directe de les coreografies de música, aigua i llum.
