Serà uns mesos més tard del que estava previst, però finalment el refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera podrà obrir al públic aviat, cap al juny, amb visites guiades a través d’una entitat. Com a màxim hi podran entrar sis persones, cinc visitants i el guia. El refugi es va descobrir el 2014, durant els treballs de restauració de la torre. “Estava en unes condicions molt bones de conservació, tenia una mica d’aigua però res preocupant”, comenta Xavier Maese, arqueòleg del Servei d’Arqueologia de Barcelona. L’inici de la intervenció va ser el març del 2023 i s’ha optat per fer-hi una intervenció mínima perquè sigui el més fidel possible a l’aspecte que tenia quan es va construir, el 1937, quan era una fresquera, abans de convertir-se en refugi.
Dues bombetes dels anys 30
A les galeries s’hi van trobar alguns elements originals com, per exemple, dues bombetes dels anys 30 i el sistema de cablejat elèctric del 1937, quan es va construir, gràcies als veïns i treballadors de la zona. També es van trobar llaunes, ampolles de vidre i, fins i tot, una sola de cautxú: “Un element molt singular, perquè és d’un material q fins ara mai no havíem trobat”, explica l’Anna Lázaro, cap de Restauració del Servei d’Arqueologia de Barcelona.
Un refugi amb latrines i una pica amb aigua
El refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera és dels més grans que es van construir durant la Guerra Civil, fa 88 metres quadrats i disposa de quatre galeries. Originàriament tenia dues entrades, una des de l’edifici del casal actual i una altra des del carrer, que es va descobrir més tard i que no ha arribat a rehabilitar-se. També disposava de latrines i una fosa sèptica, així com una pica amb aigua canalitzada a través del pou de ventilació.
Xavier Maeses explica que el refugi es va construir l’any 1937, durant la Guerra Civil, al soterrani de la Torre de la Sagrera, un edifici que s’havia construït entre finals del segle XIX i principis del XX. Tot i que amb l’inici de la guerra estava previst que l’edifici es convertís en una escola pública, finalment va ser col·lectivitzat. La fàbrica que hi havia al costat i la torre es van convertir en seu del Consell de Govern de la fàbrica. Aquest consell va decidir construir el refugi antiaeri —considerat, per tant, privat— per protegir els treballadors i veïns de la Sagrera dels bombardejos i tant la mateixa directiva de la fàbrica com alguns veïns del barri van ajudar a construir-lo.
Quants refugis antiaeris hi ha a la ciutat?
Quan va esclatar la Guerra Civil es van arribar a planificar fins a 1.400 refugis públics, però finalment per la manca de material i les circumstàncies del conflicte se’n van arribar a fer una tercera part, uns 500. També se’n va fer de privats, com el de la Torre de la Sagrera. Des del Servei d’Arqueologia de Barcelona asseguren que no hi ha un cens definitiu de quants refugis antiaeris públics i privats hi ha a la ciutat perquè encara ara en van apareixent de nous.
