La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana s’ha capbussat en una frase que ha sentit moltes vegades: “La Pedrera, abans, era negra”. Vall parteix d’aquesta idea per parlar-nos d’aquest edifici modernista icònic de la ciutat.

La Pedrera, negra

La Pedrera, l’edifici construït per Antoni Gaudí, va ser negra. Aquest color va acompanyar la façana d’aquest bloc emblemàtic de la ciutat durant anys. Va ser amb l’auge del Modernisme de finals dels anys 80 que se li va retornar el color original. El motiu era l’acumulació de brutícia que durant anys s’hi havia instal·lat i li atorgava aquest color fosc, contrari a la pedra amb què s’havia ideat l’edifici, però fins a l’any 1988 així la van conèixer durant dècades els barcelonins.

Un edifici controvertit

La Pedrera o Casa Milà se situa al passeig de Gràcia, a la cantonada amb Provença. L’edifici va ser un encàrrec del matrimoni Milà-Segimón, que va demanar a l’arquitecte modernista que fos una casa que destaqués sobre les altres. El 2 de febrer del 1906 es va presentar el projecte a l’Ajuntament de Barcelona i les obres van iniciar-se. Sis anys més tard, l’edifici estava acabat, però durant aquest procés les crítiques a Gaudí per l’extravagància de l’edifici no van parar amb comentaris com “aparcament per a zepelins”, “coves per a les rates” i “desfeta d’un terratrèmol”.

El classicisme burgès del matrimoni Milà-Segimón contrastava amb l’atreviment de les formes de l’arquitectura de Gaudí.

Neteja i restauració de la façana el 1988

L’any 1987 Caixa Catalunya va comprar l’edifici a la Immobiliària Provença. Aquell any, es va obrir la possibilitat de visitar el terrat de La Pedrera, que fins a aquell moment era inaccessible per al públic. Un any més tard, van començar les obres de restauració, que es van allargar durant 10 anys. L’objectiu era retornar-li l’aspecte original i convertir-la en un centre cultural.
L’any 1992 es va inaugurar la rehabilitació del pis principal com a sala d’exposicions temporals amb la mostra “Avantguardes a Catalunya”, que va formar part del programa cultural dels Jocs Olímpics del 1992.

Els últims inquilins de La Pedrera

Carmen Burgos-Bosch va viure al seu pis de la Casa Milà des dels anys 50 i va mantenir intacte l’interior de l’habitatge. La llogatera va conservar també part del mobiliari modernista i la cuina econòmica que tenien els pisos en origen. El pis, de 300 metres quadrats, tenia les motllures del sostre i en una de les sales hi havia el lema dels Jocs Florals. També eren originals algunes de les portes interiors, de mides i marcs diferents i el parquet. L’habitatge amb un balcó amb vistes al passeig de Gràcia, deixava veure les baranes de ferro forjat. Ara, també es poden veure des d’aquest mirador privilegiat com s’apilen a la vorera els milers de visitants que volen veure aquesta obra de Gaudí.

Els pocs inquilins que queden, aniran desapareixent, ja que els pisos no es poden heretar.

Avui, La Pedrera és una de les icones de la ciutat i un dels edificis més visitats del món. L’any 1984 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.