La secció ‘Arxiu Barcelona’, del ‘bàsics’, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana, acompanyat de Javier de las Muelas per repassar-ne la trajectòria mitjançant els seus locals històrics a Barcelona i més enllà. El Gimlet, Montesquiu, Dry Martini, Speakeasy, Nick Havanna i Casa Fernández.

De las Muelas defensa que el còctel és gastronomia

De las Muelas és el propietari i gestor de restaurants i cocteleries a Barcelona, però ha internacionalitzat la seva empremta obrint locals a Madrid, Sant Sebastià, Singapur, Hangzhou, Sorrento i San Luis Potosí, a Mèxic. El seu segell es basa a barrejar tradició, classe i elegància amb innovació i creativitat, una filosofia que ja va impregnar al seu primer còctel bar Gimlet, inaugurat l’any 1979. “Quan miro enrere… el que vam fer al Gimlet va ser molt significatiu, la litúrgia, cuidar el client. Vam obrir aquest món en un moment que Barcelona era molt màgica: et trobaves Mariscal, Mendoza, Barceló…”, recorda De las Muelas.

El cocteler va ser dels primers a defensar que el còctel és gastronomia i que es pot maridar amb el menjar. És un gran defensor dels bars com un espai social, on s’intercanvien energies i se socialitza, i fins i tot com una posada en escena de la vida. De fet, així alaba els bars: “Jo dono molt valor a la singularitat d’un establiment que és un punt de trobada i on es pot parlar. La gran crisi actual és la sol·licitud”.

Es lamenta que Barcelona és una ciutat sense cambrers, però ell reclama professionalització en els seus negocis i per a ell és un factor bàsic la confidencialitat dels clients amb els cambrers.

L’origen: el Gimlet del carrer del Rec

Gimlet és el nom del primer local nocturn de Javier de las Muelas. La cocteleria Gimlet del carrer del Rec va passar al còctel bar Gimlet Santaló, que es va inaugurar l’any 1982 mantenint el concepte d’una cocteleria clàssica internacional amb una atmosfera futurista. Més de 40 anys d’un local que pren el nom d’un clàssic: dues parts de ginebra i una de suc de llima.

Gimlet, carrer del Rec

El Montesquiu, 70 anys: Braves i canya d'”El Quiu”

El mític Montesquiu, del carrer de Mandri, té més de 70 anys. Va néixer el 1952 com un celler amb vi a granel i gel per a neveres. De mica en mica va anar incorporant novetats com una aixeta de cervesa a la barra i tapes. Des del 1991 el regenta Javier de las Muelas, que va agafar el bar on anava de jove i ha volgut canviar perquè no canviï res, és a dir, tot i ampliar i fer propostes noves ha mantingut l’essència i fins i tot ha recuperat algunes tapes que havien estat el segell d’aquest establiment. Una curiositat: la barra té un comptador de les patates braves que es serveixen. I tal com es podia esperar, els còctels s’han afegit a l’oferta.

Dry Martini, a la llista dels millors bars de món

El Dry Martini, tot un clàssic de l’oci nocturn de la zona alta de Barcelona. Durant els primers anys, quan el regentava el fundador de la cocteleria, Pere Carbonell, el Dry Martini era una Martineria: només se servia Dry Martini. L’any 1996 De las Muelas va quedar-se el local. El Dry Martini Bar ha estat set anys consecutius a la llista de World’s 50 Best Bars. “Remogut, no agitat”, com diria James Bond, ginebra i vermut blanc, aquest còctel clàssic també s’ha forjat un nom entre els barcelonins.

Speakeasy, un homenatge als bars clandestins

L’Speakeasy des del 2002 és un restaurant homenatge als bars clandestins de la llei seca, de fet es necessita contrasenya per entrar-hi. S’amaga en el que va ser el magatzem del Dry Martini Bar i amb entrada pròpia pel carrer de Còrsega. De las Muelas considera aquest local com la seva “factoria d’idees”.

Nick Havanna, una discoteca olímpica

La discoteca Nick Havanna va obrir el desembre de l’any 1986 a l’Eixample. Es va convertir en una de les discoteques més populars, fins i tot va acollir la presentació de la cançó de Montserrat Caballé i Freddie Mercury per a les Olimpíades de Barcelona amb la presència de la soprano. Durant els Jocs la discoteca va ser un punt de trobada d’atletes de tot el món. Nick Havanna es va acomiadar l’any 2015 donant el relleu a Oak, que més tard, el 2019 es va convertir amb Twenties Barcelona.

Casa Fernández, tapes a la zona alta

Casa Fernández va obrir el 1989 al carrer de Santaló, amb el nom de Real Compañía Cervecera Casa Fernández. Javier de las Muelas fa honor a la seva mare amb aquest restaurant, ja que el seu cognom és Fernández i tothom coneix el local com a Casa Fernández i les seves tapes es fusionen amb la gastronomia d’altres cultures.