Avui és un districte més de Barcelona, però Nou Barris, com a entitat territorial, acaba de fer 40 anys. Són els mateixos que ha complert la divisió actual de Barcelona, que va significar la creació d’aquest districte.
Per celebrar l’aniversari i repassar les lluites, però també analitzar el present i el futur d’aquests barris, han passat pel ‘bàsics’, de betevé, quatre veïns i activistes que han estat protagonistes d’aquestes darreres quatre dècades.
“La realitat dels 13 barris no és la mateixa, però ens uneixen lluites que són imprescindibles. Dels 10 barris més pobres de la ciutat, sis són de Nou Barris. Vam veure que era millor lluitar plegats que dividits“, ha explicat Pep Ortiz, de l’Associació de Veïns de Can Peguera.
“Nosaltres vam venir amb el DNI, ara la llei d’estrangeria és una vergonya”
Recorden que la lluita per millorar els barris ha estat constant i que no ha estat mai d’un dia per l’altre, sinó que s’ha necessitat persistir durant anys per aconseguir qualsevol cosa: “Hem aconseguit moltes coses, però han costat molt de temps”, ha remarcat Lourdes Ponce, ara a 9 Barris Acull i històrica de l’Associació de Veïns de la Prosperitat. També ha volgut remarcar el caràcter immigrant del districte. “A Nou Barris sabem molt d’immigració. Nosaltres vam venir amb el DNI, ara la llei d’estrangeria és una vergonya. Impedeix que la gent pugui evolucionar”, ha denunciat Ponce. L’activista no s’ha volgut oblidar del paper de les dones per construir els barris i explica que moltes lluites van poder tirar endavant gràcies a les dones que en aquell moment estaven a casa i “podien mantenir el barri tancat”.
“Som com cromos per a les immobiliàries”
Un dels problemes actuals que a Ciutat Meridiana s’han convertit en una lluita diària és l’habitatge. Filiberto Bravo, de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, denuncia que “fa 13 anys que vam començar i veiem que no hi ha solució. Som com cromos per a les immobiliàries“. Denuncia que hi ha moltes famílies ocupant habitatge i que no se’ls facilita poder empadronar-se.
“El barri l’hem fet els veïns”
Estrictament, l’aniversari va ser el 18 de gener. Aquell dia del 1984, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la divisió en 10 districtes, tal com la coneixem ara. És a dir, va incorporar Nou Barris als nou nuclis o viles històrics. En concret, aquesta zona nord de la ciutat es va escindir de la vila de Sant Andreu de Palomar, de la qual formava part. “El barri l’hem fet els veïns i hem construït molt teixit social i lluites compartides”, s’enorgulleix Albert Recio, de l’Associació de Veïns de la Prosperitat.
Han passat 40 anys d’aquesta incorporació, però els veïns creuen que és encara una zona invisible de la ciutat: “Des del districte no es veu el barri, però des de la plaça de Sant Jaume, menys”, alerta Filiberto Bravo.
“Nou Barris feia referència a lluites”
L’Ajuntament va apostar inicialment per anomenar el nou districte com a Ciutat Nord, però finalment va adoptar el nom que feia servir el veïnat. “No es deia Nou Barris quan es va fer la divisió perquè al govern aquest nom li semblava que feia massa referència a lluites”, ha explicat Albert Recio. El nom de Nou Barris no ve d’un despatx, sinó del moviment veïnal, en concret d’un butlletí de l’associació de veïns. Va ser un veí, Ignasi Catalán, qui el va titular com a ‘Nueve Barrios’, en referència als nou barris al nord de Sant Andreu afectats pels plans urbanístics de l’alcalde Porcioles.
“Digues-me què t’agrada i et diré quina ha estat la lluita”
A mitjans dels anys 70, dels nou van passar a 10 barris amb la creació de Canyelles. Ara, ja són més, un total de 13: Can Peguera, Canyelles, Ciutat Meridiana, la Guineueta, Porta, la Prosperitat, les Roquetes, Torre Baró, la Trinitat Nova, el Turó de la Peira, Vallbona, Verdum i Vilapicina i la Torre Llobeta.
Pep Ortiz creu que tot el que s’ha aconseguit ha estat gràcies a la lluita constant: “Digues-me què t’agrada de Nou Barris i et diré quina ha estat la lluita per aconseguir-ho”. Tot i que diu que hi ha hagut relleu, Ortiz explica que els joves “ho volen tot ràpid i quan no passa ràpid, marxen de les entitats veïnals”.
