El barceloní Albert Faura és un d’aquells artistes capaç d’explicar-nos una història o transmetre’ns una emoció només amb un focus de llum. Format en il·luminació a l’Institut del Teatre i al British Council, ha treballat amb companyies com La Fura dels Baus i directors com Sergi Belbel o Xavier Albertí entre molts d’altres. A l’òpera, a més, ha posat llum al ‘Somni d’una nit d’estiu’, ha cantat les excel·lències d’un ‘Barber sevillà’ o ha dotat de màgia el so de la flauta mozartiana. I ara, torna al Liceu per il·luminar uns decorats amb 75 anys d’història: els de Josep Mestres Cabanes per a ‘Aida‘. I amb aquesta excusa avui el rebem a l’Àrtic, on esperem que les seves respostes ens il·luminin.
Albert Faura posa llum a Mestres Cabanes
‘Aida’ és l’espectacle que més cops s’ha representat al Liceu: al llarg dels seus més de 150 anys s’hi han pogut veure fins a 456 escenificacions diferents, 11 de les quals han comptat amb els decorats de Josep Mestres Cabanes. L’escenògraf manresà va dissenyar el 1945 uns decorats que reproduïen la sumptuositat de l’Egipte dels faraons, i ho feien proporcionant una falsa impressió de tres dimensions al públic. Ara, malmesos pel pas del temps, tornen al teatre en la que pot ser l’última vegada que els veiem sobre un escenari. Albert Faura, que ja havia il·luminat aquests decorats en dues ocasions anteriors, s’encarrega de dotar-los de vida.
Una vida entre llums
Albert Faura va començar la seva carrera en una època en què la feina d’il·luminador no tenia gaires sortides a casa nostra. Fa 30 anys, la majoria d’espectacles importants preferien il·luminadors estrangers, molt més professionals que els que hi havia aquí. Amb Faura, i altres companys de generació, la cosa va canviar. Ara, la professió compta amb el respecte del teatre català gràcies a treballs com els seus, que l’han portat a guanyar premis Max amb espectacles com ‘F@aust 3.0’ (1999) i premis Butaca com el de ‘Dissabte, diumenge i dilluns’ (2004).
