Ja estem a punt de començar les festes de Nadal, i en aquests dies és tradicional anar al cinema amb la família o seure tots plegats davant la televisió a pair el dinar. Avui us volem proposar una sèrie de títols d’animació per veure amb els nens que faran que no us plantegeu si això de tenir fills va ser bona idea. I atenció, perquè ho farem sense esmentar ni Disney i Pixar, ni els estudis Ghibli, que són els dos grans referents que a molts ens venen al cap quan parlem d’animació.

1

Pànic a la granja

Stéphane Aubier i Vincent Patar, 2009

La gràcia de ‘Pànic a la granja’ és que fa el que fèiem tots de petits: jugar amb les figuretes posant-hi veus i animant-les com si estiguessin vives. I ho fa en un relat esbojarrat i estripat, que no respecta la lògica narrativa i que potencia les situacions inversemblants i divertides. Nascuda d’una sèrie de Canal+, és ideal per a nens amb prou inventiva com per passar la tarda jugant amb playmòbils i per a pares que no tinguin problemes a acompanyar-los.

2

Dilili a París

Michel Ocelot, 2018

‘Dilili a París’ és un film de Michel Ocelot, el cineasta francès que ja va dirigir ‘Kirikú i la Bruixa’ (1998) o ‘Azur i Asmar’ (2006). Aquí ens explica la història d’una nena de Nova Caledònia que investiga una sèrie de segrestos al París de la Belle Époque, i per fer-ho, coneix figures que van de Claude Monet o Pablo Picasso a Louise Michel o Marie Curie. Amb això, parla de racisme, de masclisme, de xenofòbia, de classisme… A més de la seva història, la pel·li és molt cridanera estèticament, amb aquesta superposició d’animacions sobre fotografies de la mateixa ciutat de París.

3

El secreto de Kells

Tomm Moore, 2009

El llibre de Kells és un manuscrit il·lustrat del segle IX que van escriure els monjos celtes, una autèntica relíquia que es pot veure a la biblioteca del Trinity College i que va inspirar el cineasta Tomm Moore a fer aquesta meravella del cinema d’animació europeu. Aquí tenim un jove monjo que s’alia amb un esperit del bosc per acabar el llibre. Un llibre que és una al·legoria de la pau i del coneixement com a antídots contra la barbàrie. Bonica i delicada, aquesta pel·li serà un clàssic dels dibuixos animats europeus. Ideal per a nens amb inquietuds artístiques.

4

Kubo y las dos cuerdas mágicas

Travis Knight, 2016

A l’estudi Laika són uns cracs de l’stop-motion, i són autors de títols com ‘Els mons de Coraline’ (2009) o ‘El alucinante mundo de Norman’ (2012). Però entre totes les que han fet he triat ‘Kubo y las dos cuerdas mágicas’ perquè suma al seu virtuosisme l’estètica de l’art japonès de l’origami, i el resultat és brutal. I a sobre, amb tot això expliquen el viatge d’un adolescent per enfrontar-se amb el seu avi i el fan servir per parlar de temes com ara les relacions paternofilials, el pes de la tradició familiar, la mort o la possibilitat de redempció. Perfecta per a nens que es comencen a fer preguntes sobre la vida.

5

La noia que saltava a través del temps

Mamoru Hosoda, 2006

La Makoto és una estudiant de secundària que un dia descobreix que té l’habilitat de saltar a través del temps, cosa que li permetrà sortir de situacions com aquesta que acabem de veure, però també li portarà altres complicacions. ‘La noia que saltava a través del temps’ és una petita joia de Mamoru Hosoda, un dels grans noms de l’anime actual, que amb aquesta història ens parla de la importància de responsabilitzar-nos pels nostres actes i d’encarar els reptes que ens proposa la vida. Un títol molt adequat per veure amb adolescents.

6

Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo

Javier Fesser, 2014

No és el primer cop que Javier Fesser adaptava el còmic d’Ibáñez, a qui no li hem posat prou estàtues, però sí que és la primera en animació. I el resultat és sensacional, perquè capta tota la força i la radical cinemàtica de les vinyetes i la trasllada a una pel·li que és un festival per a amants d’en Mortadel·lo i en Filemó. Adequada per a nens a qui els agradin els còmics, i per a pares que els vulguin convertir en agents de la TIA.

7

Wallace y Gromit: la maledicció de les verdures

Nick Park i Steve Box, 2005

Mestres de l’animació amb plastilina, ocurrents i divertits, els estudis Aardman es van fer coneguts arran dels curtmetratges protagonitzats per aquest parell, que van saltar al llarg amb ‘Wallace y Gromit: la maledicció de les verdures’. Aquesta pel·li és una delícia per a grans i petits, que barreja la comèdia romàntica amb l’’slapstick’ i amb la reivindicació ecologista. Hem triat aquesta, però tota la producció d’Aardman és destacable, ja sigui ‘Chicken Run: Evasió a la granja’ (2000) o ‘Pirates!’ (2012). Perfecte per a totes les edats.

8

El planeta salvaje

René Laloux, 1973

‘El planeta salvaje’ és una joia de l’animació europea del 1973 que ens presenta un món on unes criatures blaves esclavitzen i tracten els humans com si fossin animals. A partir de dibuixos de l’artista Roland Topor, es reflexiona sobre temes com l’empatia cap a les altres espècies d’animals, i també sobre la fraternitat, un tema molt en voga a l’època de la guerra freda. Això sí, la recomano només a aquelles famílies que ja hagin vist productes d’animació poc convencionals abans que aquesta.

9

Klaus

Sergio Pablos, 2019

Film de Nadal o fins i tot d’abans de Nadal, perquè ‘Klaus’ explica la història de com el Pare Noel es va convertir en el que és. Animació preciosista i una història entretinguda per a una de les produccions d’animació espanyoles més ambicioses que hem vist d’un temps ençà, i que ha estat nominada a dos Goya i a 7 premis Annie, que no és cap bestiesa.