L’actor francès Michel Piccoli va morir el dimarts 12 de maig als 94 anys, però no ha sigut fins dilluns 18 de maig que s’ha sabut la notícia. Llegenda del cinema europeu, intèrpret tot terreny amb 233 títols, va començar la seva carrera fent petits papers, i durant quinze anys va ser un actor de repartiment del cinema francès, fins que Jean-Luc Godard es va fixar en ell i li va donar el paper protagonista d’‘El desprecio’ (1963). I d’aquí, a l’èxit.
Un actor valent
Nascut en el si d’una família de músics, es va iniciar al cinema amb només 20 anys, però va ser amb els seus primers rols protagonistes que va deixar-se entreveure la capacitat de Piccoli pel risc. Ningú com ell no podia encarnar romàntics deprimits com el de ‘Las señoritas de Rochefort’ (1967), sàtirs controladors com el de ‘Belle de jour’ (1967), hedonistes sàdics com el de ‘La gran comilona’ (1973), fetitxistes egocèntrics com el de ‘Tamaño natural’ (1973) o artistes en hores baixes com el de ‘La belle noiseuse’ (1991). El seu nom, i el seu rostre, estan associats a un bon grapat dels millors films del cinema europeu de la segona meitat del segle XX i de principis del XXI, i en la majoria de casos en registres complicats, poc convencionals i recargolats, que Piccoli sempre resolia amb elegància i talent.
Un habitual entre els millors
L’intèrpret va desenvolupar també una petita carrera com a director i productor, però va ser en la seva faceta com a actor en què més es va fer sentir. Premis com l’Os del Festival del Berlín o el premi al millor actor a Canes ho avalen, però potser la millor targeta de presentació són els cineastes amb qui va treballar: Luis Buñuel, Jean Renoir, Jacques Rivette, Marco Ferreri, Jean-Luc Godard o Luis García Berlanga van ser alguns dels grans noms del cinema europeu amb carreres que no haurien sigut el mateix sense la presència, primer imponent i ambigua, i després càlida i humana, de Michel Piccoli.
