Ja fa 14 anys que va morir Aleix Vergés, conegut en l’escena musical com DJ Sideral.

A Vergés se’l considera el pare de l’expansió de la música electrònica a Barcelona gràcies a les seves sessions al Nitsa Club, regentat aleshores per Carles Flavià. A principis dels anys 90, aquest va ser el punt on va esclatar el nou estil que aviat va triomfar a la ciutat.

Gabi Ruiz, cap de la productora Murmur Town, va ser qui li va proposar a Aleix Vergés començar a punxar al Nitsa Club. Vergés, que no havia fet mai de DJ, va rebutjar inicialment la idea, però va acabar acceptant-la. D’aquesta manera, va agafar els discos que tenia a casa seva i una nit de setembre del 1994 va començar a posar música al Nitsa.

A les seves primeres sessions al club, Sideral punxava gairebé sempre pop i, només al final, s’atrevia a apostar per la música electrònica. Setmana rere setmana, però, aquest component electrònic va anar guanyant pes fins a convertir-se en el centre de la sessió.

Sideral, com la resta de DJ de l’escena barcelonina, van apostar pel tecno de Detroit o del Regne Unit, deixant de banda els precedents de la música electrònica que venien de València als anys 80, allò que es va conèixer com la Ruta Destroy, i posteriorment, Ruta del Bakalao.

La breu carrera d’Aleix Vergés va ser un èxit, en part, segons els que el van conèixer, gràcies al seu carisma. Aleix Vergés va morir l’any 2006 a causa d’un aturada càrdiorespiratòria produïda per una sobredosi.

El naixement del Sónar

 

En paral·lel a les primeres sessións de Sideral, l’any 1994, Barcelona va assistir al naixement del Sónar.

El Sónar va néixer a partir de la inquietud de Ricard Robles, Sergi Caballero i Enric Palau, tres periodistes que feien música. A principis dels 90, van rebre un encàrrec de la Societat General d’Autors, amb Teddy Bautista al capdavant, per crear un esdeveniment que aglutinés la cultura electrònica en tots els seus aspectes, i que n’esdevingués un punt de trobada internacional. El CCCB s’hi va interessar de seguida, i va creure que un projecte d’aquestes característiques també podia representar la cultura contemporània. La feina de preparació de la primera edició va durar dos anys, del 92 al 94.

La primera edició es va fer a diferents espais del CCCB i es va utilitzar la Sala Apolo pel Sónar de Nit. La cultura electrònica, en aquell moment, ja traspassava el fet purament musical: començava a aparèixer la imatge sintètica, i el vídeo es començava a barrejar amb les mateixes eines amb la música. S’estaven creant noves formes de creació.

El naixement de la música dance

Abans de la irrupció a Barcelona de la música tecno, i al llarg dels anys 80, va triomfar a tot el món la música dance, un altre gènere de l’electrònica. La botiga de discos d’importació Blanco y Negro, al carrer de Calvet número 29, és el lloc on va néixer la música dance a Barcelona.

Blanco y Negro es va inaugurar l’any 1978, amb Fèlix Huguet i els seus germans, i va marcar el futur de la música que va sonar a les discoteques de tot Europa al llarg d’una dècada. Aquesta va ser la primera botiga que va importar maxisenzilla a l’estat espanyol. Fins aquell moment, els DJ els havien de comprar a l’estranger, cosa que no resultava senzilla per les prohibicions del franquisme. L’arribada dels maxisenzills va permetre als DJ punxar amb més comoditat i precisió perquè permetien encadenar molt millor les peces.

L’escena de la música electrònica i de discoteca dels anys 80 no es pot entendre sense l’aparició del megamix. Eren una mescla de peces de cançons diferents posades totes juntes i que produïen els mateixos DJ triant-ne l’ordre. Aquest concepte es va acabar estenent a tot el món i va triomfar a les pistes de ball durant tota la dècada.

A finals dels 80, la música de ball va començar a virar cap al tecno, el house i altres gèneres de l’electrònica, i tota l’escena de la música dance i del Sabadell Sound va acabar desapareixent.