El Mago Pop i la Sílvia Abril van ser els presentadors de la gala Catalunya aixeca el teló, el tradicional tret de sortida a la temporada teatral. La cerimònia va recollir les reivindicacions del sector, després d’uns mesos molt difícils, en què la cultura ha patit molt i en què les administracions no han estat a l’altura. La gala també va servir per denunciar que de tot el pressupost de la Generalitat només un 0,75 % es destina a cultura, o dit d’una altra manera, la inversió en cultura a Catalunya és de 30 € per habitant, quan a França són 476, a Itàlia 233 o a Portugal 158.
Les primeres estrenes de la temporada
Tot i que la temporada es va presentar oficialment amb la gala, són molts els teatres que ja fa dies que han obert les portes, com per exemple, l’Escenari Joan Brossa o la Sala Atrium.
‘Els somnàmbuls’
Escenari Joan Brossa. Fins al 4 d’octubre
‘Els somnàmbuls’ és una història d’amor a tres bandes entre un escriptor, un dibuixant i una noia que no sap ben bé què fer amb la seva vida. El text de Llàtzer Garcia s’inspira lliurement en la comèdia ‘Design for living’, del dramaturg britànic Noël Coward. El que fa és mantenir l’estructura de la peça, però a partir d’aquí la porta a un terreny molt més proper. No només geogràficament (els tres actes de l’original són París-Londres-NYC, aquí fem un Girona-BCN-Madrid) sinó també emocionalment: són uns personatges que ens hi podem reconèixer i que ens resulten molt propers.
Tot i basar-se en l’obra de Coward, el text també té picades d’ullet a Godard i Truffaut. En resum: una magnífica comèdia, una història d’amistat, una crítica a la institució de la parella, molt propera, amb uns diàlegs brillants, un ritme molt àgil i unes interpretacions meravelloses perquè, tots tres (el David Marcé, el Genís Casals, però, sobretot la Laura Pujolàs), estan esplèndids.
‘P.A.U. (Paisatges als ulls)’
Sala Atrium. Fins al 4 d’octubre
‘La fam de la fera’ porta a escena el testimoni de tres persones que es van jugar la vida per deixar el Senegal i venir a Europa. És una peça de teatre documental que ens ofereix el testimoni de primera mà de tres persones que en el seu dia van deixar el Senegal, arriscant la vida, invertint tots els estalvis, sovint també els de la família, per intentar (sense cap garantia) arribar a Europa (el que veuen com una terra promesa). És una peça que ens acosta i ens ajuda a posar cara a un drama que massa sovint es queda en material de telenotícies, com si no anés amb nosaltres, convertit només en xifres. ‘Paisatges als ulls’ ens ajuda a recordar que darrere d’aquestes xifres hi ha persones, vides humanes.
L’obra, a més, desemmascara la hipocresia dels governs europeus, que mentre fortifiquen les fronteres també fan negoci. El que més sobta és veure fins a quin punt consideren Europa com una mena de paradís, convençuts que serà posar els peus al continent i s’hauran acabat tots els problemes. D’aquí aquesta determinació de fer la travessia com calgui, jugant-se la vida, en la majoria dels casos. Però lluny d’això, l’obra mostra el contrast entre expectativa i realitat, quan arriben i es troben amb un dia a dia de persecució, racisme, discriminació… fins i tot quan ja fa anys que estan instal·lats aquí legalment.
L’inici de temporada del Teatre Lliure i el Mercat de les Flors
El Teatre Lliure inaugurarà temporada amb dues propostes relacionades amb el coronavirus. D’una banda tenim ‘Noli me tangere’, una mena de cerimònia laica oficiada per el Niño de Elche amb textos escrits per dramaturgs com Marc Artigau o Clàudia Cedó. I, de l’altra, ‘Mi nombre es alguien y cualquiera’, de l’argentina Laura Vago, una proposta itinerant amb grups de vuit persones pels espais del Lliure de Montjuïc.
El Mercat de les Flors arrencarà la setmana vinent amb l’espectacle ‘Figure a sea’, una peça de la nord-americana Deborah Hay, una icona de la coreografia, amb una quinzena llarga de ballarins. En aquest cas, els ballarins de Cullberg, la companyia de dansa contemporània de més renom a Suècia.
