Les quatre protagonistes d’aquest ‘Feeel-IN’ són professionals destacades de la indústria musical: Louise Sansom, de Hidden Track; Alicia Álvarez, de Bloque TV; Alba López, de l’Associació Cultural Meteoro, i Leonora Casacu, de l’agència Ladradora. Quatre dones reconegudes que avui no ens parlen dels detalls dels projectes d’èxit amb els quals estan implicades, sinó de l’experiència més dura que els ha comportat la seva feina: patir “burnout”.

L’anomenada síndrome de l’esgotament professional, del treballador cremat o, simplement, de “burnout”, fa referència a un estat crònic d’estrès laboral que deriva en esgotament físic i mental generalitzat. “Un dia en sortir de la feina vaig tenir un bloqueig absolut, no sabia com arribar a casa, no podia respirar. Al dia següent vaig anar a urgències”, explica Alicia Álvarez. Això va passar fa entorn d’un any i ara, amb la perspectiva del temps, s’adona de la voràgine laboral en què estava immersa i que la va dur fins a aquest punt. Reconeix que abans d’arribar al límit “el cos avisa i s’ha d’escoltar-lo”.

Alicia Álvarez: “No és normal que diguis que sí a tot, no és normal que et carreguin amb un munt de feina i que vulguis demostrar que pots amb tot.” 

L’Alicia denuncia un sistema social i de treball tòxic que perjudica especialment les dones, empeses a haver de demostrar constantment les seves capacitats. En la mateixa línia es pronuncia Louise Sansom: aquesta actitud “sembla que s’acabi convertit en una cosa genètica, amb la lògica que com que ho puc fer, ho faig”. I afegeix: “Encara no he conegut un home que sigui capaç de fer una tercera part de la feina que jo faig en un dia”. 

 

Leonora Casacu, de l’agència Ladradora, també explica els efectes negatius d’una autoexigència extrema i sense aturador: “Cada vegada que aconseguia èxits, tenia un pànic al fracàs i necessitava demostrar-me tota l’estona la meva ambició i aconseguir més i més i més fites”. Una espiral que qualifica de “núvol negre”, que acabava afectant totes les seves relacions personals.

Leonora Casacu: “No passa res per no estar bé, no passa res per explicar-ho. No és ser fràgil, és ser persona.”

Alba López explica com s’ha vist arrossegada a assumir molts rols, des del disseny al màrqueting, la neteja o la supervisió de les proves de so. I reflexiona amb tristesa de l’impacte negatiu que pot tenir dedicar-se en un àmbit pel que se sent passió: “Tota la meva vida és la música i ja no la gaudeixo”, assegura.

L’Alicia explica com, en experimentar el “burnout” aquesta era una de les coses que més la preocupava: “El que més pena em feia era que ja no podia escoltar música ni relacionar-me amb els meus amics, que eren del cercle de la feina”, que s’afegia a la preocupació per saber què li estava passant.

Alba López: “No havia trobat ningú que tingués el mateix problema que jo i fer-ho, transmet calma, el missatge que ho pots superar.”

Aquestes experiències han suposat un fort aprenentatge. La Louise, que ha viscut diversos “burnouts” fins al punt que els considera part de la seva manera de ser, ha ampliat l’equip i això li permet repartir la feina i reduir pressió. Reconeix que en aquest procés “ha hagut d’obrir-se com a persona i començar a confiar en els altres”, a més d’esforçar-se a fer “entendre la gent que això existeix”. La Leonora explica amb orgull que ha aconseguit imposar-se com a norma general no treballar en cap de setmana i recorda que “si un llançament s’endarrereix, no es mor ningú i si un bolo no es tanca, no passa res”.

Louise Sansom: “S’ha de saber reivindicar allò que realment és necessari. Les coses no necessàries no les facis, la teva salut mental està en joc.”