Durant aquest llarg confinament, la música és una de les nostres companyes més fidels. Si sou dels qui, a més d’escoltar-la, gaudiu veient els artistes sobre l’escenari, aquí us hem fet una selecció de concerts en HD que es poden veure en línia i gratis. Des de grups mítics com Metallica i Jamiroquai fins a artistes ben recents com Dua Lipa o Yung Beef, passant pels clàssic més nostrats com Love of Lesbian, Sidonie o Manel. Alguns dels concerts han estat pujats per recaptar fons en la lluita contra el coronavirus. Recordeu que també podeu gaudir d’un munt de directes en el programa ‘Feeel’ de betevé i recuperar els concerts del programa ‘Música moderna’.
- 2CELLOS
- Andrea Motis i Joan Chamorro
- Angel Olsen
- Bad Religion
- Beck
- Bloc Party
- Buhos
- Enrique Bunbury
- Charli XCX
- Chvrches
- Coldplay
- David Guetta
- Dimitri Vegas & Like Mike
- Dua Lipa
- Editors
- Ed Sheeran
- Explosions in the Sky
- Father John Misty
- Franz Ferdinand
- Foo Fighters
- Ghostemane
- Grimes
- Hot Chip
- Interpol
- Jamiroquai
- Jorge Drexler
- Kvelertak
- La Pegatina
- Love of Lesbian
- Manel
- Marshmello
- Metallica
- Mon Laferte
- Orbital
- Pau Vallvé
- PJ Harvey
- Portugal. The Man
- Prince
- Radiohead
- Red Hot Chilli Peppers
- Sidonie
- Sigur Rós
- Stereophonics
- Steve Aoki
- Stromae
- Vetusta Morla
- St.Vincent
- The Adicts
- The Chainsmokers
- Twenty One Pilots
- Within Temptation
- Yung Beef
Concert 2CELLOS (Pula, Croàcia)
2CELLOS és un duet de violoncel·listes, Luka Šulić (eslovè) i Stjepan Hauser (croat). Es van fer famosos després de penjar una versió de ‘Smooth criminal’, de Michael Jackson, a YouTube. Aquí els podeu veure a l’amfiteatre de Pula, a Croàcia, l’any 2013.
Concert Andrea Motis i Joan Chamorro (teatre Coliseum)
Andrea Motis és una trompetista, saxofonista i cantant barcelonina que, amb només 25 anys, ja té un nom propi dins el panorama jazzístic català. Va començar a formar-se amb set anys a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu i només amb 12 ja col·laborava amb el la Sant Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro, que també va ser el seu professor i s’ha convertit en el seu company habitual d’escenari.
Concert Angel Olsen (Pitchfork Chicago)
La cantautora de Missouri es va convertir en referència del neo-folk amb el seu segon àlbum, “Burn Your Fire For No Witness” l’any 2014. A més de prodigar-se en festivals (com el Vida) Angel Olsen també es reserva per a concerts de petit format. Al gener va tocar a la sala Razzmatazz i potser per alguns, va ser el seu últim concert abans de la pandèmia. Si us la vau perdre, aquí teniu un concert seu a Chicago, ciutat on resideix actualment.
Concert Bad Religion (Sziget Festival)
El mític grup de punk rock i hardcore de Los Angeles liderat per Greg Graffin havia de tocar aquest mes de maig a Barcelona dins la seva gira de 40 anys. A causa del coronavirus s’han vist obligats a aplaçar-ho, i han mantingut la data per a l’any 2021. Els fans es poden consolar amb aquest concert del 2017 al Sziget Festival (Hongria).
Concert Beck (We Love Green)
Bek David Campbell és Beck, artista californià amb un estil propi i molt personal que es va fer famós al 1994 amb allò de “Soy un perdedor, I’m a loser baby”, la lletra del seu single ‘Loser’. Per contra, va resultar ser un clar guanyador, que ha recollit diversos premis i discos de platí. Fusiona estils d’allò més divers (folk, funk, blues, hip-hop, electrònica…) i escriu lletres crítiques i iròniques que li donen una personalitat única.
Concert Bloc Party (Sziget Festival)
Una “block party” és una festa que es fa amb la gent del barri, amb música i ball. El nom de la banda perd la “k”, però no perd el sentit de festa, ja que aquest grup britànic d’indie rock o d’allò que es va anomenar post punk revival fa concerts carregats d’energia i amb la potent veu del seu “frontman” i guitarra Kele Okereke. Van saltar a la fama al 2005 amb el seu aclamat disc ‘Silent alarm’ i èxits com ‘Helicopter’. Des de llavors han publicat alguns singles d’èxit i, tot i que no han estat al mateix nivell, tenen el seu públic fidel.
Concert Buhos (Canet Rock 2019)
Buhos és un grup de rock festiu de Calafell. En la primera època la banda sobretot versionava cançons, però també tenien temes propis com ‘Nen dels 80’, ‘Messi’ (dediquen molts temes al futbolista), ‘Birres i més birres’, ‘Estoy quemao’, ‘Botellón’ i ‘Festa Major’. A partir del 2014 es van centrar en els temes propis i el 2016 amb el disc “Lluna plena”, es van consolidar com un dels grups de més èxit de l’escena mestissa catalana. El 2019 fan ver una extensa gira que també va passar pel Canet Rock.
Concert Bunbury (Teatre Barceló)
Darrere el complex nom d’Enrique Ortiz de Landázuri Izarduy, hi ha Enrique Bunbury, un músic de Saragossa que a la dècada dels 90 va ser mundialment conegut per ser el fundador i cantant d’Héroes del Silencio. Després de la dissolució de la banda l’any 1996 va començar la seva carrera en solitari. Li va costar arrencar, i sempre estarà lligat al seu grup anterior, però amb vuit discos publicats, ha anat trobant la seva pròpia personalitat i s’ha convertit en llegenda en països com Mèxic. Bunbury sol generar fílies i fòbies. Si encara no teniu clar quin sentiment us desperta, aquí el podeu veure en directe.
Concert Charli XCX (Pitchfork Chicago)
Charli XCX és la britànica Charlotte Emma Aitchison. El seu pop és avantguardista, melòdic i amb un punt estrany, i ella un personatge que ha decidit que no es vendrà a les multinacionals a qualsevol preu, ja que vol crear la seva música de manera totalment lliure. Ho demostra amb les seves “mixtapes” i també amb el disc que ha publicat en ple confinament: arriba de manera inesperada ‘How I’m feeling now’, el seu quart àlbum, una mena de diari, amb videoconferències de Zoom fetes amb els seus fans, a qui ha inclòs en el procés creatiu. La crítica ho ha descrit com una joia pop del DIY (“fes-t’ho tu mateix”). De la mateixa manera, en els seus concerts ella sola es basta i se sobra sobre l’escenari i s’entrega a un públic, també entregat.
Concert Chvrches (Pitchfork París)
Chvrches va arribar al món l’any 2011 i ho va fer per reinventar el synthpop i el pop electrònic. El grup escocès va ser aclamat per la crítica amb el primer àlbum, “The bones of what you believe”, que deixava grans temes com ‘Gun’, ‘Lies’ o ‘The mother we share’, amb melodies glorioses i la dolça veu de Lauren Maybery. Si voleu ballar mentre els veieu en acció, no us perdeu aquest concert.
Concert Coldplay (Jordània)
Després de quatre anys de silenci, la banda liderada per Chris Martin va publicar ‘Everyday life’ al novembre del 2019. Acostumats a omplir estadis, aquest cop el grup va decidir no fer gira mundial per evitar l’impacte ambiental que causen els desplaçaments massius de públic i equip tècnic. El que van fer va ser un concert a la ciutat d’Amman, a Jordània, en un entorn únic i amb dues mil persones. Els diners recaptats van ser en benefici d’una ONG ecologista. Van escollir aquest país perquè ‘Everyday life’ és un disc compromès que parla de refugiats i nens que pateixen guerres i Jordània és un país esquitxat per a tots els conflictes de l’Orient Mitjà. La presentació del disc la van combinar amb temes clàssics com ‘Yellow’ o ‘Paradise’.
Sessió David Guetta (Miami Ultra Music)
David Guetta és un dels DJ més importants i millor pagats del món. Tot i que el francès és criticat per alguns experts en la matèria que l’acusen de no punxar realment en els seus xous, omple festes i discoteques d’arreu del planeta amb la seva música house, i la seva llista d’èxits és llarga: ‘Titanium’, ‘Play hard’, ‘Say my name’, ‘When love takes over’, ‘Whithout you’… Aquí el podeu veure la seva sessió al Miami Ultra Music Festival del 2019.
Sessió Dimitri Vegas & Like Mike (Tomorrowland)
Dimitri Vegas & Like Mike és un duet belga de música electrònica compost pels germans Dimitri Thivaios (Dimitri Vegas) i Michael Thivaios (Like Mike). L’any 2010 van aparèixer com a amfitrions del Tomorrowland (Bèlgica), impressionats pels organitzadors del macrofestival belga i ara ja en són habituals.
Concert Dua Lipa (Tomorrowland)
Dua Lipa és una de les cantants que més triomfa ara mateix. La britànica, de 25 anys, va començar amb 14 anys a fer versions de cançons d’altres artistes a YouTube i gràcies a això va cridar l’atenció d’alguns productors. Amb 19 anys va llençar el seu primer senzill ‘New love’, però seria a partir de ‘Be the one’ que tindria fama internacional. Després arribarien altres èxits com ‘Hotter than Hell’, ‘Blow your mind’ ,‘IDGAF’ o la més recent ‘Physical’ i també li han plogut moltíssims premis.
Concert Editors (Sziget Festival)
Editors són un grup britànic inclòs en l’anomenat revival post punk. Amb referents com Interpol, Echo & The Bunnymen o la primera època d’U2. Els seus àlbums de més èxit van ser els dos primers, amb temes com ‘An end has a start’, ‘Papillon’, ‘Munich’, ‘Open your arms’ o ‘Sugar’. Aquí els podeu veure en directe al Sziget Festival d’Hongria, sempre amb el seu carismàtic “frontman” Tom Smith.
Concert Ed Sheeran (Dublín)
El novembre del 2019 Ed Sheeran es va acomiadar dels seus fans. Però només temporalment. L’artista de 28 anys necessita un respir després de la gira de Divide i vol desconnectar també de les xarxes socials. Aquesta aturada arriba just després d’haver aconseguit diversos rècords en el món de la música, de fer la gira més taquillera de la història i de convertir-se en l’artista més ric del Regne Unit menor de 30 anys (ha agafat el títol a Adele). Aquí el podeu veure en un concert a Dublín, Irlanda.
Concert Explosions in the Sky (Capitol Theatre)
Explosions in the Sky és un grup de Texas que amb 20 anys de trajectòria ha aconseguit formar part dels grans del postrock, juntament amb bandes com Mogwai o Godspeed You!. El 2019 van passar per Barcelona però si te’ls vas perdre, els pots veure en aquest concert. Tanca els ulls i gaudeix de la seva música de sons intimistes i viatges catàrtics.
Concert Father John Misty (Capitol Theatre)
Joshua Tillman és un músic nord-americà. Compon, canta, toca la bateria i la guitarra. Després de formar part d’altres projectes i ser, per exemple, bateria dels Fleet Foxes, va passar a fer música en solitari i l’any 2012 es va presentar amb un nom nou: Father John Misty. Amb una veu i una presència magnètiques, el pare John ens parla de política, religió, drogues o motius per seguir vivint però amb una bona dosi d’ironia.
Concert Franz Ferdinand (Cabaret Vert)
Franz Ferdinand és una banda de d’indie rock i dance rock formada a Glasgow, Escòcia, l’any 2001. Van publicar el seu àlbum homònim l’any 2004 amb molt bones crítiques i, sobretot, amb un èxit massiu del seu senzill ‘Take me out’. No va ser, però, un “one hit wonder” i avui és una de les bandes més populars de l’anomenat postpunk. També han fet el burro amb l’electrònica i el funk, i encara omplen els seus concerts, sovint en festivals d’arreu del món, com el Cabaret Verd de França.
Concert Foo Fighters (Wembley, 2008)
Foo Fighters havia de tocar aquest el 19 de juny d’aquest any a València. Les entrades es van esgotar en qüestió de minuts però a causa del coronavirus, és clar, no es podrà celebrar. La banda de Seattle ha mantingut la data per a l’any vinent. Foo Fighters va néixer quan va morir Nirvana, banda en la qual Dave Grohl tocava la bateria. Avui en dia és un dels grups de rock més reconeguts del món i els seus concerts són una pura descàrrega d’energia i adrenalina. Com a mostra, el xou que van fer a Wembley l’any 2008. El grup ha penjat el concert amb fins benèfics contra el coronavirus.
Concert Ghostemane (Lollapalooza Chicago)
Ghostemane és el nom artístic d’Eric Whitney, un raper de Florida. Primer, el músic tocava a bandes de hardcore i doom metal, i quan es va traslladar a Los Angeles va començar la carrera com a raper. Aquests orígens musicals i les seves influències de black metal fan que el seu rap vagi de la mà del horrorcore, el rap sureny, el hardcore i el rock industrial. A més, les seves lletres estan centrades en l’ocultisme, la depressió i la mort. Si voleu saber què en surt del tot això, podeu veure el seu concert al festival Lollapalooza del 2019.
Concert Grimes (KEXP Studio)
Grimes és el nom artístic de la polifacètica Claire Elise Boucher. Cantant, compositora, productora discográfica, artista visual y directora de videoclips musicals, la canadenca fa música independent des del 2010 i ja té 5 àlbums d’estudi. D’estil dream-pop, electrònic i experimental va saltar a la fama amb temes com ‘Genesis’ i ‘Oblivion’. Com podreu veure en aquesta actuació, l’artista fa servir “loopings” i tècniques de capes, sobretot amb veus, ja que de vegades hi ha desenes de capes vocals. Això, amb la seva veu dolça i els synth-pop fa que creï un so eteri.
Concert Hot Chip (Pitchfork París)
Banda britànica d’electropop ballable que va començar triomfar sobretot després del seu segon disc, ‘The warning’ i el tema ‘Over and over’, el primer dels tres temes amb què han arribat al “top 40” del Regne Unit. Els altres dos són ‘Boy from school’ i ‘Ready for the floor’. Un so sintètic però amb melodies acolorides i extàtiques que fan que destaquin per les seves actuacions en viu i siguin habituals en tots els festivals.
Concert Interpol (Sziget Festival)
Interpol es una banda de postpunk de Manhattan, formada el 1997. Amb un estil fosc, bases punk, riffs de guitarra senzills i melodies repetitives i pesades d’arrels dels 80, han fet que se’ls hagi arribat a comparar amb Joy Division o Television. També s’apropen a grups de rock independent dels Estats Units, com Sonic Youth, Dinosur Jr o Pixies. Per això altres de les seves etiquetes són retrorock o revival rock.
Concert Jamiroquai (AccorHotels Arena, París)
Jamiroquai és un grup britànic de de funk i acid jazz. El seu cantant, Jason Cheetham Kay, conegut com a Jay Kay, és tan carismàtic que sovint es confon el nom de la banda amb el de la persona. Jay Kay és popular per la seva especial manera de ballar i pels curiosos barrets que porta en els seus concerts. El 1996 van publicar el seu tercer àlbum, ‘Travelling without moving’, i és llavors quan van assolir fama mundial, sobretot per dos dels seus singles: ‘Cosmic girl’ i ‘Virtual insanity’.
Concert Jorge Drexler sense públic (Costa Rica)
Jorge Drexler és un metge uruguaià que es va convertir en cantautor per conquistar el món amb les seves delicades cançons. El seu aparent minimalisme està ple de matisos, silencis i girs que fan de les seves composicions una experiència lírica única i molt personal. En plena pandèmia ens ofereix un concert sense públic, que va enregistrar a San José (Costa Rica), on va haver de cancel·lar els seus concerts. El bolo és a favor de la lluita contra el coronavius i s’hi inclou la cançó ‘Codo con codo’, que parla de la situació actual.
Concert Kvelertak (Hellfest)
Kvelertak és un grup de metal de Noruega que va néixer l’any 2007. Després de tres àlbums, l’any 2018 el vocalista de la banda, Erlend Hjelvik, que sempre portava una màscara de mussol, va decidir abandonar el grup, i van haver d’enfrontar-se al repte de canviar de vocalista. El substitut va ser Ivar Nikolaisen i els fans el van acceptar de bon grat ja que l’ànima de la banda no va canviar: hard rock, hardcore i black metal. Aquí els podeu veure en directe, però no intenteu entendre ni una paraula de les lletres, ja que canten en noruec.
Concert La Pegatina (Arenal Sound)
La Pegatina és sinònim de festa barrejada amb reivindicació. El grup de rumba catalana i ska va néixer l’any 2003 a Montcada i Reixac i, avui, no només triomfa a Catalunya i Espanya, sinó també a molts països europeus. L’any 2011 fins i tot van fer una gira especial per la Xina anomenada La Pegachina, ja que el bon rotllo i la festa no entenen de nacionalitats. Si no els heu vist mai en directe, mireu aquest concert a l’Arenal Sound de Borriana (Castelló) de l’any passat i prepareu-vos per saltar.
Love of Lesbian (‘Miralls i miratges’)
Love of Lesbian és un dels grans grups catalans de l’indie espanyol. Nascuda a finals dels anys 90, va ser sobretot ja dins del segle XXI quan es van fer famosos. Primer feien discos en anglès, i després es van passar al castellà. El grup de Santi Balmes va tenir èxit per les seves cançons enganxoses, iròniques i amb humor. En els seus concerts la gent coreja molt fort, però també tenen xous de format més íntim com aquest ‘Miralls i miratges’, una mena de concert teatralitzat que van compartir escenari amb Guillem Albà.
Concert Manel (Razzmatazz)
Manel es va formar a Barcelona l’any 2008, i amb el seu primer disc ‘Els millors professors europeus’ va ser considerat grup revelació de l’any. Ara, amb cinc discos a l’esquena i temes tan populars com ‘Ai, Dolors’, ‘Al mar’, ‘Aniversari’ o ‘Boomerang’, ja tenen una legió de seguidors. Aquí podeu veure el seu concert a la Sala Razzmatazz de l’any passat.
Sessió Marshmello (Miami Ultra Music)
Marshmello és un DJ i productor de música electrònica. Com altres artistes, oculta la seva identitat darrere d’una màscara que és com un malví (“marshmellow” en anglès) amb una mena d’emoji pintat. El seu so està orientat al future house, groove, i EDM bass-heavy. S’ha convertit en un fenonem de masses i el seu videoclip ‘Alone’ va aconseguir més de 100 milions de visites en tres mesos. Podeu viure un dels seus xous a l’Ultra Music Festival de Miami de l’any passat.
Concert Mon Laferte (Viña del Mar)
Norma Monserrat Bustamante Laferte, Mon Laferte, és una cantautora, música, compositora i activista xilena. Està implicada, sobretot, en la defensa del col·lectiu LGBT, l’ecologisme, el dret a l’avortament i els drets dels animals. La seva música barreja molts estils, com el reggae, la cúmbia, el bolero o el rock. Ha estat l’artista xilena amb més nominacions en una sola edició dels Grammy Llatins (cinc el 2017) i la que més ha venut en l’era digital. Aquí la podeu veure al Festival Viña del Mar, la seva ciutat natal.
Concert Metallica (1991)
Metallica és un dels grups per excel·lència de trash metal (juntament amb Megadeth, Anthrax i Slayer). Creat per James Hetfield i Lars Ulrich el 1981 a Los Angeles van aconseguir arribar a un públic massiu fent metal. En aquest concert del 1991 se’ls pot veure en la seva època daurada després de la publicació dels seus cinc primers discos. ‘Kill’em all‘, ‘Ride the lightning‘, ‘Master of puppets‘, ‘And justice for all‘ i, sobretot,’The black album‘ (nom amb què es coneix el disc ‘Metallica’), un treball que incloïa himnes com ‘Enter sadman’, ‘Nothing else matters’ o ‘The unforgiven’. Un “must” si t’agrada el rock i un exercici de nostàlgia per aquells que van veure la banda al Palau Sant Jordi l’any 1992.
Concert Metallica (2019)
És cert, els vells rockers mai moren, i en aquest vídeo podeu comprovar com, gairebé 40 anys més tard, Metallica continua al peu del canó (amb Robert Trujillo al baix en lloc de Jason Newsted). És un dels concerts que la banda ha publicat per recaptar fons pel coronavirus.
Sessió Orbital (Kendal Calling)
Orbital és un duet britànic de música electrònica format pels germans Paul i Phil Harnoll. Va ser un dels grups clau de l’electrònica britànica dels anys 90, l’escena rave i els inicis de l’acid-house. A més es van fer coneguts per fer improvisacions en les seves sessions, cosa poc habitual en el gènere. Podeu ballar i viatjar amb aquesta sessió que van fer al festival anglès Kendal Calling l’any passat.
Concert Pau Vallvé (sala Bikini)
Pau Vallvé és un músic, compositor i productor de Barcelona. També compon bandes sonores per a cinema, televisió i té la seva pròpia discogràfica, Amniòtic Records, on a més d’editar els seus propis discos ha editat Maria Coma, Nico Roig, Inspira, Ferran Palau i U mä. L’any 2010 va començar la carrera en solitari, rebent molt bones crítiques. Aquest és un concert a la sala Bikini durant la gira del disc ‘Abisme Cavall Hivern Primavera i Tornar’, l’any 2018.
Concert PJ Harvey (Nuits de Fourvière)
Polly Jean Harvey, coneguda com a PJ Harvey, és una música de pop anglesa amb cert halo d’artista de culte. Segurament perquè la seva música no és per a tothom, tot i que té un públic fidel. La seva consagració definitiva li va arribar amb ‘Let England shake’, considerada una obra mestra per la crítica. Però això va ser el 2011 i l’artista ja havia publicat vuit àlbums abans, que ja l’havien convertit en referent del pop alternatiu.
Concert Portugal. The Man (Lollapalooza París)
No, no són de Portugal, sinó de ben lluny, d’Alaska. El peculiar nom d’aquesta banda de rock progressiu ha estat titllat dels més beneits de la història per la revista ‘Rolling Stone’, però això no ha resultat un problema a l’hora de convertir-los en una de les bandes de més èxit dels últims anys sobretot a països com Alaska, el Regne Unit o Suècia. I atenció a la dada: la cançó ‘Feel it still’ s’ha reproduït 600 milions de vegades a Spotify i gairebé 300 milions de cops a YouTube. És clar que al Lollapalooza del 2018 també la van tocar.
Concert Prince (1985)
Fa quatre anys que va morir Prince Rogers Nelson, més conegut només com a Prince. Un cantant, compositor, ballarí i músic nord-americà conegut per publicar àlbums eclèctics (39 àlbums d’estudi!) i el seu ampli registre vocal, a més d’una posada en escena extravagant. Va vendre més de 110 milions de discos en tot el món, va guanyar innumerables premis i reconeixements, i un Oscar per la banda sonora de la pel·lícula ‘Purple rain’ ,que tothom coneix. Ara s’ha publicat el seu concert del 1985 en el Carrier Dome de Siracusa, a Nova York, amb l’objectiu de recaptar fons pel coronavirus.
Concert Radiohead (Lollapalooza Berlín)
Radiohead és una banda britànica de rock alternatiu formada l’any 1985. Un dels seus temes més coneguts, ‘Creep’, va néixer sent un fracàs comercial, però acabaria sent èxit després del seu àlbum debut ‘Pablo honey’. Amb el tercer àlbum, ‘Ok computer’ la banda de Thom Yorke ja va assolir fama mundial, convertint-se més tard en una de les bandes de referència i més aclamades per la crítica.
Concert Red Hot Chili Peppers (Lollapalooza Santiago de Xile)
La banda californiana del bitxo vermell picant ha encès el foc de molta gent amb el seu funk rock de guitarres potents, des que va néixer el 1983. A més, a finals de l’any passat el grup liderat per Anthony Kiedis, Flea, i Chad Smith va anunciar el retorn del seu mític guitarrista John Frusciante, després de 10 anys d’haver marxat. Una notícia que va entusiasmar els seguidors de la banda, ja que amb Frusciante es van crear alguns dels temes més celebrats en discos com “Blood sugar sex magik” (1991) o “Californication” (1999).
Concert Sidonie (Festes de la Mercè, 2016)
Marc Ros, Jesús Senra i Axel Pi són Sidonie, grup barceloní format als anys 90. Amb el seu pop rock de tocs psicodèlics i influència de la música dels anys 60 i 70, van destacar ja des del primer àlbum (de nom homònim), però també pels seus concerts, amb performances en les qual podien acabar despullats o disfressats. Fins ara no han decebut amb cap dels seus vuit treballs d’estudi i estaven a punt de publicar l’últim, ‘El regreso de Abba’, quan va començar la pandèmia. El disc, a més, ve acompanyat del debut literari del cantant, Marc Ros, i ja han publicat, això sí, el primer tema i videoclip. Aquí els podeu veure en el seu concert de les Festes de la Mercè del 2016.
Concert Sigur Rós (Walt Disney Concert Hall, Los Angeles)
La música dels islandesos Sigur Rós és per sentir, deixar-se portar i viatjar a les atmosferes, llocs i emocions que creen a través de les seves harmonies instrumentals, veus estranyes i llargues cançons. Bellesa pura que posa els pèls de punta.
Concert Stereophonics (Kendal Calling)
Els gal·lesos Stereophonics fa gairebé 30 anys que estan sobre l’escenari i han aconseguit una cosa que els iguala als Beatles, Led Zeppelin, ABBA, Genesis, Oasis, Pink Floyd i U2: els seus cinc primers discos van ser número 1 al Regne Unit. Menció especial mereix el mític ‘Language. Sex. Violence. Other?’ del 2005. La banda de rock fa directes enèrgics en els quals es combinen els seus temes més pausats amb els més marxosos.
Sessió Steve Aoki (Tomorrowland)
Steven Hiroyuki Aoki, més conegut com a Steve Aoki, és un DJ de música electrònica i productor musical. Considerat un dels millors discjòqueis del món, barreja electrohouse, dubstep, moombahton, indie dance, drum and bass, i EDM. També ha remesclat artistes com Chris Cornell (Soundgarden), Lenny Kravitz o Snoop Dog. Impossible no ballar amb la seva sessió del festival Tomorrowland de Bèlgica de l’any passat.
Concert Stromae (Centre Bell, Montreal)
Paul van Haver és un músic i productor belga conegut com a Stromae que fa electrònica i hip-hop amb tocs llatins. De mare flamenca i pare ruandès, va créixer entre melodies africanes, sons llatins, hip-hop i cantants francòfons i això es percep a la seva música. Va saltar a la fama amb la cançó ‘Alors on danse’ i ara continua triomfant sobretot a països com França, Alemanya i Bèlgica.
Concert St. Vincent (Pitchfork París)
Anne Erin “Annie” Clark, més coneguda com a St. Vincent, és una artista nord-americana. Cantautora i multiinstrumentista, combina els diversos gèneres del rock amb l’electropop, el jazz i el dance. A més, ha escrit cançons per artistes de la talla de Beck, Taylor Swift, The Black Keys o The Polyphonic Spree.
Concert The Adicts (Hellfest)
The Adicts és una llegendària banda de punk de Suffolk, Anglaterra, nascuda als anys 70. Amb gairebé tots els seus membres originals i amb uns 60 anys d’edat, no paren de tocar i els seus concerts són d’un punk enèrgic que no decep. La banda va decidir ben aviat vestir-se com els personatges de ‘La taronja metàl·lica’ i el seu cantant, a més, es pinta la cara, un tret distintiu, també present en el seu logo, que els fa molt reconeixibles. Els seus bolos, però, són ben lluny de la violència de la pel·lícula i, per contra, són una festa animada amb confeti, serpentina i pilotes de goma pel públic, un clàssic dels Adicts.
Concert The Chainsmokers (Lollapalooza Chicago)
The Chainsmokers són Andrew Taggart i Alex Pall, un duet de discjòqueis de Nova York. Es van formar el 2012 i van triomfar amb el seu senzill ‘Selfie’, que va estar entre els temes de més èxit a Austràlia, el Canadà o el Regne Unit. Més tard destaquen ‘Roses’ i ‘Don’t let me down’ però va ser el 2016 que les xifres es van disparar amb ‘Closer’, que van fer en col·laboració amb Halsey i que en menys de sis mesos va arribar a més de mil milions de reproduccions a YouTube. El seu concert del Lollapalooza de Chicago de l’any passat és una festa.
Concert Twenty One Pilots (Lollapalooza Chicago)
Twenty One Pilots és un duet d’Ohio que barregen rap, rock, electrònica i altres estils musicals. Parlen de temes com l’estrès, l’ansietat o problemes mentals, així que se’ls podria qualificar una mica d’emo. Han creat tot un món particular en què expliquen històries amb una imatge i videoclips molt treballats i fins i tot un univers cromàtic.
Concert Vetusta Morla amb l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia
Vetusta Morla és un grup d’indie rock de Madrid. L’any 2009 va publicar el seu primer àlbum, ‘Un día en el mundo’, que va rebre una gran acollida tant per part del públic com de la crítica. Ara, amb nou àlbums a l’esquena omplen qualsevol dels seus concerts, també a festivals com el Cruïlla, on el públic coreja els temes que canta Pucho, que amb la seva veu ha conquistat milions de fans. Aquest és un concert més íntim, gravat a l’auditori Víctor Villegas de Múrcia l’any 2012 amb l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia.
Concert Within Temptation (Resurrection Fest)
Within Temptation és un grup holandès de metal simfònic format l’any 1996 per la cantant Sharon den Adel i el guitarra Robert Westerholt. El seu estil ha evolucionat des del doom més gòtic amb veus guturals del principi, passant pel metal o rock simfònic, fins a uns sons més pop i glam. L’any 2004 van despuntar amb el seu rock metal operístic, que estava de moda també amb grups com Evanescence, Nightwish o Lacuna Coil. Van aprofitar el moment i des de llavors, continuen sumant èxits. Aquí els podem veure al Resurrection Fest de l’any passat, el festival de Viveiro, Galícia, que cada estiu reuneix bandes de rock, hardcore i metal. La banda és una de les teloneres en la gira d’Iron Maiden. El grup de heavy metal havia de tocar al juny a l’Estadi Olímpic i, a causa de la pandèmia, ha traslladat el show al 2021. De moment, han confirmat que Within Temptation també els acompanyarà l’any vinent.
Concert sorpresa Yung Beef (Primavera Sound)
Fernando Gálvez Gómez, més conegut com a Yung Beef, és un dels artistes urbans més influents del moment. El granadí fa trap i reggaeton i és membre dels grups Los Santos i La Mafia del Amor. A més de triomfar amb la seva música ho fa gràcies a la seva personalitat i la seva manera de parlar, sense pèls a la llengua. També és un acèrrim defensor de la independència discogràfica i l’autoproducció i critica el funcionament de la indústria musical, cosa que ha fet que tingui encara més seguidors. El Primavera Sound del 2018 va donar la sorpresa del seu Heineken Hidden Stage (les actuacions són secretes) amb Yung Beef i segurament no és el seu millor concert, però no té pèrdua.