Els frondosos boscos del Montseny són el paisatge en què s’ha gestat Esperit, una proposta tenyida de folk al·lucinogen que al llarg de gairebé una dècada ha donat vida a tres discs: ‘Endavant continu’ (2011), ‘La lluminosa’ (2014) i ‘Ilíada’ (2019).
Neixen de la creativitat de Mau Boada, músic implicat en bandes com Les Aus o Zeidún, que ha fet d’’Esperit!’ el seu projecte més personal.
“Esperit! va ser el moment d’estar amb mi mateix a la muntanya.”
La vida solitària en un entorn natural el va empènyer encara més a experimentar les seves possibilitats creatives com a multiinstrumentista i compositor. Però, alhora, a sentir les ganes d’incorporar, progressivament i en determinats formats, col·laboracions que sorgien de manera espontània entre el seu extens cercle d’artistes afins.
El treball conjunt amb Estel Boada n’és un exemple. A més de pujar a l’escenari en alguns concerts d’Esperit! la seva implicació s’ha traduït en forma de cançó amb ‘Arbust 1’. “És una idea de l’Estel. Li va sortir aquesta lletra i la cançó juntament amb la cançó instrumental que ja existia que era ‘Cultiu 1’”, un tema que al seu torn “venia d’una idea de l’inconscient”, explica Boada.
“Després del disc ‘Ilíada’ em van venir ganes de fer-lo tal com és, sense estar limitat per ser una persona i no poder-ho fet tot jo.”
Durant la conversa al ‘Feeel’ també ens comenta altres influències i vincles. Com els que l’uneixen a Ferran Palau i Joan Pons, representants del l’anomenat pop metafísic: “Són el germanet i el cosinet, som família”, assegura. O obres com ‘Les portes de la percepció’, assaig escrit per Aldous Huxley que Boada assegura que l’ha influït malgrat no haver-lo llegit perquè “només sabent de què va i imaginant la història” convida a pensar com veiem el món i obrir la porta a una realitat més àmplia que la de la mirada particular.