Les habitacions del Palau Reial de Pedralbes han allotjat els personatges més diversos i sorprenents al llarg del segle XX, des de reis a importants jerarques nazis.
Un palauet amb aire caribeny
L’arquitecte Joan Martorell i Montells va construir el Palau de Pedralbes entre els anys 1919 i 1929. Es tracta d’un palauet amb aire caribeny construit en uns terrenys cedits pel comte Güell perquè el rei Alfons XIII s’hi pogués allotjar quan venia de visita a la ciutat. El Palau té el seu origen a l’antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. Al 1862, Eusebi Güell la va comprar juntament amb la finca de Can Cuiàs de la Riera i totes dues juntes van formar la finca Güell.
Els jardins, amb elements de Gaudí
Els jardins van ser projectats per Nicolau M. Rubió i Tudurí. Més tard, s’encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d’un mur de tanca i els pavellons de porteria. El 1884, Gaudí també farà el disseny d’una part dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola i el dragó de forja, del mite del jardí de les Hespèrides, representat a l’entrada principal dels Pavellons Güell a l’avinguda de Pedralbes.
Diversos usos durant la guerra
Amb l’arribada de la República, el 1931, el palau va passar a mans de l’Ajuntament i es va destinar a altres usos, com ara una residència d’estudiants.
El 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, i conforme les tropes franquistes avançaven per la península, el Palau de Pedralbes va acollir nens refugiats dels territoris ocupats.
El novembre del 1937, el president Azaña i el seu govern, es van traslladar a Barcelona amb dues finalitats: buscar una ciutat més segura enfront a l’avanç franquista i controlar el govern de la Generalitat en qüestions de defensa. Azaña va establir la seva residència al Palau de Pedralbes, que va passar a anomenar-se Palau Presidencial. D’aquesta manera, Barcelona es va convertir en capital de tres governs alhora: el govern central, republicà; el govern de Catalunya, amb Companys al capdavant, i el govern basc, que des del novembre del 1936 estava exiliat a Barcelona.
El Palau, residència de Franco
El 26 de gener del 1939, les tropes franquistes van entrar a la ciutat per la Diagonal. En aquell moment, el Palau ja era buit perquè Azaña havia marxat a l’exili. A partir d’aleshores, el dictador Franco va establir-hi la seva residència quan visitava Barcelona.
Però Franco no va ser l’únic a residir-hi. També s’hi allotjaven les visites oficials més importants, com el ministre d’Afers Exteriors italià i gendre de Mussolini, Galeazzo Ciano, o el propi Heinrich Himmler, l’octubre del 1940. El jerarca nazi va visitar Barcelona per reunir-se amb les joventuts nacional socialistes i amb una tasca encara més sòrdida: aplicar el model de la Gestapo a la policia espanyola.
Des del final del franquisme, el Palau de Pedralbes no ha allotjat cap més personalitat política. I amb l’arribada de la democràcia, el palau i els seus jardins van retornar a mans de l’Ajuntament pel gaudi dels barcelonins.
Ho va explicar Laura Molinos, historiadora de l’associació Conèixer Història, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
