El Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia ha trobat una petita joia. Es tracta de documentació de 206 treballadors d’una fàbrica tèxtil ubicada al Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, l’empresa Corbera i Bertran, que va engegar cap al 1925 al carrer de Romans, 1-11 i on la gran majoria d’empleats eren dones.
Una troballa en un contenidor
Fa uns mesos, en un contenidor de les escombraries, es va trobar un arxivador amb les fitxes dels treballadors del 1938 de la fàbrica Corbera i Bertran. El Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia el va rescatar i ha començat una investigació sobre aquesta empresa tèxtil, que va ser col·lectivitzada durant la Guerra Civil com moltes empreses de la ciutat. La Corbera i Bertran va ser molt activa els primers mesos a solidaritzar-se amb les milícies que lluitaven al front, enviant roba d’abric i amb les ajudes econòmiques a Socorro Rojo.
Un dels patrons dins del comitè de control
Ja s’ha començat a extreure informació de les 206 fitxes que s’han trobat i que contenen informació personal, fotografies, sou o tipus d’ofici. “Una manera de recuperar i també de dir moltes veritats que s’amaguen dins de la que és la historiografia oficial. Perquè aquí normalment els anarquistes surten com que eren uns dimonis i mataven a tothom i podem veure que, per exemple, en aquesta empresa estaven dins del comitè de control, entre els homes, hi ha un dels patrons”, explica Xavi Bou, del Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari Gràcia.
El 90 % dels empleats eren dones
Amb les fitxes s’ha pogut esbrinar que el 90 % dels empleats eren dones. També hi ha hagut alguna troballa inesperada, com que hi treballava Emerita Arbonès, una de les Dones del 36. I s’ha elaborat un mapa que situa els habitatges dels treballadors fitxats. Amb aquesta informació s’està elaborant un estudi social.
José Luis Oyón, del Grup de Memòria Històrica, està geolocalitzant els treballadors: “Normalment els homes, que acostumen a tenir més salari, de vegades el doble que les dones, acostumen a viure més lluny que les dones, perquè es poden pagar el cost del bitllet del tramvia. Pràcticament el 90 % de totes les dones viuen a menys de 2 km” i un 50 % viuen a menys de 600 metres de la fàbrica.
També es pot estudiar quants empleats eren analfabets, ja que hi ha fitxes en què s’utilitza el dit com a signatura. Amb les adreces i fent recerca del padró de l’època es podria conèixer per exemple l’origen o amb qui convivien els treballadors.
Crida per trobar testimonis i documents
Quan estigui la recerca, es vol fer una exposició amb tota aquesta informació. Però encara estan investigant, per això fan una crida a testimonis o familiars, perquè els puguin ajudar a recompondre més peces de la història d’aquesta fàbrica, on el motor principal era el treball de les dones. A través del correu memoriagracia@gmail.com es pot contactar amb els responsables d’aquesta recerca.
