modernisme, noucentisme i racionalisme

Un dels grans atractius de Barcelona pel que fa a l’arquitectura és el modernisme. Aquest estil es va desenvolupar a la ciutat a cavall dels segles XIX i XX i va tenir com a màxim exponent Antoni Gaudí. Seves són les obres més conegudes, però n’hi ha moltes d’altres del màxim interès. Les edificacions modernistes són sovint presents a l’Eixample, perquè el naixement i desenvolupament dels dos va coincidir en el temps. En aquest sentit, l’Eixample té edificis que malgrat no tenir una gran qualitat artística, tenen el valor de ser testimonis de l’aparició del nou districte.

I si el modernisme ha estat clau a la ciutat, el noucentisme no ho ha estat menys. Aquest moviment cultural i ideològic va arribar per superar els plantejaments artístics i intel·lectuals del segle anterior, per exemple, del modernisme.

Pel què fa al racionalisme, Barcelona té un nombre important d’edificis d’aquest revolucionari corrent arquitectònic, que buscava la funcionalitat dels edificis i l’aproximació a la producció industrial. Destaquen les obres de Sert i la resta de membres del GATCPAC, però també el cas únic del barri de Montbau.

Va passar aquí’ proposa una ruta a peu i en transport públic per visitar alguns dels edificis més emblemàtics del modernisme, el noucentisme i el racionalisme a Barcelona.

La ruta comença a l’edifici de la Transmediterrània, també conegut com el Titànic de la via Laietana, construït amb motiu de l’obertura d’aquesta via. Després creua el Gòtic per arribar al Palau Güell, i travessa el Raval amb destinació a la que es considera la primera casa de l’Eixample, la Carboneria. A escassos vuit minuts, la ruta s’acosta a la Casa de la Lactància, en plena Gran Via.

Ara la ruta deixa per una estona el barri de Cerdà per pujar a la muntanya de Montjuïc. A l’avinguda de Rius i Taulet, pujant pel carrer de Lleida a mà dreta, hi ha la Casa de la Premsa, i a només quatre minuts, seguint per la mateixa avinguda, el Pavelló Mies van der Rohe.

Vist el pavelló, cal baixar a la plaça d’Espanya per agafar l’L3 i desplaçar-se fins a l’estació de passeig de Gràcia, on hi ha la basílica de la Concepció, un cas curiós en la construcció de l’Eixample. A poca distància, al passeig de Gràcia, hi ha La Pedrera, i no gaire lluny, a la Diagonal, la Casa de les Punxes. Seguint per la Diagonal, la ruta duu a l’edifici Mas de Miquel, abans d’endinsar-se a peu al barri de la Vila de Gràcia. Allà hi ha la Casa Vicens, la primera obra important de Gaudí.

A prop de la Casa Vicens, a Gran de Gràcia amb la plaça de Trilla, cal agafar l’autobús 22 per arribar al següent punt, la Casa Marsans (parada de destinació: passeig de Mare de Déu del Coll – Cartago). Al mateix passeig de Mare de Déu del Coll, l’autobús V19 condueix fins a Craywinckel-Hurtado, des d’on només cal caminar uns minuts per arribar a la torre Andreu, més coneguda com a La Rotonda. A només 100 metres, a l’avinguda del Tibidabo, l’autobús 196 és la millor opció per arribar a la torre Bellesguard (parada de destinació: Carles Riba – Josep Maria Lledó).

Per arribar al següent punt, les cases CADCI, cal fer un transbordament d’autobusos: H12 (des de la Rotonda de Bellesguard fins a camí de Can Caralleu) i V3 (des de Ronda de Dalt – Avinguda J. V. Foix fins a Eduardo Conde – Santa Amèlia). De les cases CADCI al Palau de Pedralbes s’hi arriba caminant. En aquest punt, si el cansament s’ha apoderat del viatger, és moment de deixar-ho.

Però si les forces aguanten, val la pena creuar de nou la ciutat amb l’L3, de Palau Reial a Montbau, per fer una visita al barri de Montbau abans d’anar al Pavelló de la República. El trajecte és llarg i es pot aprofitar per recuperar forces. Un cop vist el pavelló, el bus M19 serà ideal per arribar a la Casa Bloc (parada inici: Parc de la Vall d’Hebron. Parada destinació: Metro Torras i Bages). Per acabar aquesta extensa ruta, cal agafar l’autobús V31 des de la parada Passeig de Torras i Bages – Palomar fins a Meridiana-Almassora. Allà hi ha les torres de l’Aigua de la Trinitat, una infraestructura que un dia va ser clau per a la ciutat.

La Carboneria

És la casa més antiga de l’Eixample, encara dempeus. Inicialment coneguda com a Casa Tarragó en honor a qui va fer l’encàrrec, va adoptar el seu nom més conegut gràcies al negoci de venda i emmagatzematge de carbó que hi havia.

Basílica de la Concepció

Barcelona conserva una sèrie d’edificis emblemàtics que han canviat d’ubicació: els van traslladar pedra a pedra des d’on van ser construïts fins on els podem veure ara. La basílica de la Concepció n’és un.

  • Barri: Dreta Eixample
  • Adreça: carrer d’Aragó, 299
  • Època: trasllat, 1888
  • Estil: neogòtic
  • Vídeo: Edificis viatgers

Casa Vicens

La primera la primera gran obra d’Antoni Gaudí. S’hi pot veure el llenguatge arquitectònic del geni de l’arquitectura, present a tota la seva obra posterior.

Palau Güell

Una autèntica joia arquitectònica que Antoni Gaudí va construir per Eusebi Güell; tots dos van crear un tàndem que va canviar la fesomia de la ciutat.

Cases de l’Aigua de la Trinitat

Una epidèmia de tifus va fer replantejar les canalitzacions d’aigua de la ciutat. L’Ajuntament va construir les Cases de l’Aigua de la Trinitat per evitar noves infeccions.

Torre Bellesguard

Gaudí va posar a prova les seves idees arquitectòniques a la torre Bellesguard, l’obra més desconeguda del geni universal.

  • Barri: Bonanova
  • Adreça: carrer de Bellesguard, 20
  • Època: 1900
  • Estil: modernisme
  • Vídeo: La torre Bellesguard

La Pedrera

L’últim edifici que va projectar Gaudí i pel qual va rebre les crítiques i burles més ferotges que mai no li havien fet. Ara és l’edifici més visitat de la ciutat.

Casa de la Lactància

Va obrir les portes per ensenyar les dones barcelonines a alletar els seus fills. Va ser possible gràcies a la voluntat municipal de donar millors condicions a les mares barcelonines durant l’embaràs, el part i els primers anys del nadó.

Casa de les Punxes

Puig i Cadafalch es va inspirar en un castell bavarès per aixecar al mig de la Diagonal la seva obra més emblemàtica.

  • Barri: Dreta Eixample
  • Adreça: avinguda Diagonal, 420
  • Època: 1903
  • Estil: modernisme
  • Vídeo: La Casa de les Punxes

Torre Andreu (la Rotonda)

Va ser un hotel de luxe en una zona de la ciutat encara sense urbanitzar. Després va ser una clínica i, finalment, va restar oblidada i en un estat ruïnós que la va abocar a l’enderoc. Però les reivindicacions veïnals, en diferents moments, l’han salvada.

Casa Marsans

La família Marsans, fundadora de la banca Marsans i de la primera agència de viatges d’Espanya, va fer aquesta casa d’estiu amb un interior de luxe oriental inspirat a l’Alhambra de Granada.

Palau de Pedralbes

Aquest palau es va fer per allotjar-hi el rei Alfons XIII quan venia de visita a la ciutat, però s’hi han estat tota mena de personalitats del segle XX.

Edifici de Transmediterrània

Es va construir aprofitant l’obertura de la via Laietana. Va ser la primera seu de la Transmediterrània. L’interior recorda els grans vaixells transatlàntics de principis del segle XX i actualment l’ocupa la Secretaria d’Universitats i Recerca.

Cases CADCI

El sindicat CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) les va construir als anys 20 pels seus socis, gent de classe mitjana, amb la intenció que tinguessin accés a un habitatge digne.

  • Barri: Sarrià
  • Adreça: passeig de Claudi Güell, 16
  • Època: 1922-1932
  • Estil: noucentisme
  • Vídeo: Les cases CADCI

Mas de Miquel

Va ser el primer a utilitzar el formigó armat a tot l’estat. És obra d’un deixeble de Gaudí, Domènec Sugrañes i Gras.

Casa de la Premsa

Construïda per acollir la gran quantitat de periodistes d’arreu del món que van venir a informar de l’Exposició Universal del 1929. Des de fa uns anys roman tancada, esperant que se li doni una nova utilitat.

Pavelló Mies van der Rohe

Construït com a pavelló d’Alemanya per l’Exposició Universal de 1929. Obra de Mies van der Rohe, és un referent de l’arquitrectura moderna.

Barri de Montbau

El barri amb l’arquitectura més internacional de la ciutat. Construït pels arquitectes Giráldez, Subías i López-Iñigo i inspirat en l’arquitectura europea de després de la Segona Guerra Mundial. Un barri únic a tot Espanya pel seu tractament de l’espai públic.

Pavelló de la República

La rèplica del Pavelló de la República del 37, on es va exhibir per primera vegada el ‘Guernica’, de Picasso i ¡El segador’, de Joan Miró.

  • Barri: Vall d’Ebron
  • Adreça: carrer del Cardenal Vidal i Barraquer, 36
  • Època: 1937 (original) 1992 (rèplica)
  • Estil: racionalisme
  • Vídeo: El Pavelló de la República

Casa Bloc

Conjunt arquitectònic construït durant la Segona República format per diferents blocs de pisos, 107 en total. Destinat a donar servei als obrers que vivien a la perifèria de la ciutat en condicions molt precàries. Un projecte d’habitatge radicalment modern.