A la cantonada de via Trajana amb el carrer de Binèfar, al límit entre els municipis de Barcelona i de Sant Adrià del Besós, es van trobar els sediments que van demostrar les primeres desforestacions del pla de Barcelona ara fa 8.000 anys. Santiago Riera, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona, membre de l’equip d’aquella troballa, n’explica els detalls.
Cremes de bosc per caçar
Els grups neolítics van ser els primers humans agricultors i ramaders. A Barcelona, van arribar procedents de la zona oriental ara fa uns 7.600 anys.
Però abans, al pla de Barcelona ja hi habitaven grups indígenes preneolítics, encara caçadors i recol·lectors, que feien cremes del bosc amb alguna finalitat d’ús de l’espai. Descartada la possibilitat de cremes per obtenir terrenys de cultiu, cal pensar en altres motivacions, com ara l’obertura d’espais per facilitar la cacera. També podria ser que la crema de bosc afavorís el creixement d’espècies vegetals de les quals n’eren recol·lectors. Per tant, es podria considerar un precedent d’una activitat productiva com l’agricultura, pròpia del neolític.
Cremes de bosc per conrear i fer pastura
Però les grans cremes van arribar amb el neolític, quan es buscava habilitar zones per conrear i espais de pastura.
Se sap que en el moment anterior a aquestes cremes, Barcelona era plenament forestada. Les cremes reiterades van provocar dos efectes: la deforestació del pla de Barcelona; i el canvi d’algunes espècies vegetals, on algunes surten perjudicades i d’altres, afavorides, com l’alzina.
Quan van arribar els primers romans, la plana de Barcelona ja era totalment desforestada, amb els boscos situats a la serralada de Collserola. En època tardoromana i medieval es va acabar de desforestar el poc que quedava i només s’han trobat restes de pol·len d’arbres no naturals del pla.
Les proves científiques, al Besòs
L’estudi i la reconstrucció dels paisatges antics serveix per entendre com l’espècie humana ha anat transformant el seu entorn. El paisatge esdevé, d’aquesta manera, patrimoni humà.
La descoberta de les cremes de boscos s’ha fet a partir de l’estudi dels carbons trobats als sediments que els desbordaments del riu Besòs han anat dipositant durant milers d’anys. Els grans de pol·len trobats als sediments del Besòs també han servit per establir que Barcelona era una gran zona boscosa abans de les cremes.
