Can Peguera és un barri de cases barates situat al peu del turó de la Peira que té una tradició anarcosindicalista.

L’origen del barri, unes terres de la marquesa de Castellbell

El barri de Can Peguera es va construir, alhora que els altres tres polígons de cases barates de Barcelona, a finals dels anys 20 del segle passat. Va ser una iniciativa de l’Ajuntament amb la participació del Patronato Municipal de la Habitación. Aquests barris es van construir per allotjar els treballadors que van venir a Barcelona a treballar a l’Exposició Universal de 1929 i per reallotjar els veïns expropiats de les barraques de la ciutat.

L’Ajuntament va comprar els terrenys a la marquesa de Castellbell, propietària de la masia de Can Peguera, per un milió de pessetes. Això ha quedat sovint amagat sota la llegenda que havia estat una donació de la marquesa.

Cases d’estil anglès

Les cases de Can Peguera estan fetes a la manera de les dels obrers d’Anglaterra. Sembla que l’arquitecte Xavier Turull s’hi va inspirar. Es tracta de cases de planta baixa, molt modestes, que van des dels 40 metres quadrats les més petites fins als 60 les més grans.

L’anarcosindicalisme al barri

El moviment anarquista va ser molt important al barri a causa de la procedència humil dels seus habitants i a la influència de la secció de la construcció de la CNT. Un exemple d’això és l’església de Sant Francesc Xavier, que en aquella època va ser socialitzada i convertida en casa del poble de la CNT-FAI.

A Can Peguera s’editaven les dues revistes de més implementació del moviment anarquista. Al bar Munich s’editava ‘Solidaridad Obrera’, i uns cent metres més enllà, en una altra casa, s’editava ‘Tierra y Libertad’, l’òrgan de la FAI.

L’edifici que ara ocupa el casal d’avis del barri va ser la caserna de la Guàrdia Civil. La presència d’una caserna en un barri tan petit no s’explicaria si no fos per la importància dels moviments obrers i d’esquerres que hi havia. En acabar la guerra, molts veïns van acabar passant per les seves dependències per ser torturats, reprimits i, més tard, empresonats.

Avui, Can Peguera encara és un dels barris amb la renda per càpita més baixa de la ciutat. Però també manté viva la tradició de lluita veïnal. Gràcies a això, han aconseguit que el barri no vagi a terra per construir-hi grans blocs de pisos a causa de l’especulació immobiliària.